Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Acaba de publicar-se el Missatge per la Jornada Mundial de la Pau, que celebrarem el proper 1 de gener de 2014, signat pel Papa Francesc. Enguany porta com a lema:  “La fraternitat, fonament i camí per la pau”.

Els Missatges per la Jornada Mundial de la Pau són sempre una eina important per a la difusió, desenvolupament i actualització de la doctrina social de l’Església i, per tant, per a l’evangelització de la realitat social. Però això, seria important que aquests missatges siguin llegits i meditats per tots els creients, analitzats i discutits en grup a totes les comunitats cristianes, i que permetin trobar l’ocasió de posar l’Església en situació “de sortida” (com diu el Papa Francesc en la seva recent exhortació “Evangelii Gaudium”) cap a la societat.

En aquest seu primer Missatge per la Pau, Francesc reprèn i continua el magisteri social dels seus predecessors, tot fent èmfasi en algunes de les  tesis i preocupacions que s’han convertit  ja en eixos dels seu Pontificat.

L’afirmació central del missatge és molt clara: la construcció d’una societat justa i d’una pau estable i duradora és impossible sense la consciència de fraternitat. La fraternitat és la consciència d’una dimensió essencial  de l’ésser humà,  com és el seu caràcter relacional, que ens porta a tractar a cada persona com a veritable germà i germana. La font i espai bàsic per generar aquesta consciència és la família, cridada a “contagiar el món amb el seu amor”.

Ara bé, per sortir al pas de comprensions inadequades o insuficients de la fraternitat, que no permeten generar vincles autèntics, Francesc identifica quina és l’arrel de la fraternitat. La fraternitat prové de la convicció i el reconeixement d’un Pare transcendent comú de tots els humans, com a fonament últim, és a dir, la paternitat de Déu, que estima de forma concreta, puntual  i extraordinària a cada ésser humà (Mt.6,25-30). Aquest amor, quan és acollit, és l’agent més poderós de fraternitat, transforma l’existència i les relacions amb els altres i obre les persones a la solidaritat i la reciprocitat.  La fraternitat ha estat regenerada en i per Jesucrist, amb la seva mort i resurrecció, convertint-se en principi nou i definitiu per a reconèixer-nos com a germans, fills del mateix Pare.

Per tot això, Francesc subratlla que la fraternitat és el fonament i camí per a la pau. En efecte, la fraternitat no es una qüestió solament entre persones sinó que ha de regnar entre els pobles i nacions i es concreta en els deures de solidaritat, justícia social i caritat universal. Les relacions fraternes entre persones i grups i les polítiques públiques eficaces basades en la fraternitat són la via adequada per superar els grans mals del nostre món denunciats per Francesc: la marginació, la soledat, la pobresa, la manca d’accés a serveis bàsics, l’exclusió social, les greus desigualtats de renda, les persistents crisis econòmiques i financeres, causades per la cobdícia i l’empobriment de les relacions humanes. La fraternitat és la via per posar fi a la guerra, la violència i la proliferació de l’armamentisme. I és la via per superar l’egoisme que es desenvolupa socialment en múltiples formes de corrupció i crim organitzat: la xacra de la droga, l’explotació laboral, el blanqueig de diners, l’especulació financera, la prostitució, el tràfic d’éssers humans, els abusos contra els infants, l’esclavatge, el tràfic indigne amb els immigrants o la devastació de la naturalesa, que perjudica la vida humana present i la de les generacions futures.

Per això, Francesc fa una crida a descobrir, estimar, experimentar, anunciar i testimoniar la fraternitat, que solament és possible amb l’obertura i acolliment de l’amor donat per Déu. El realisme de la política i l’economia no poden reduir-se a un tecnicisme mancat d’ideals i d’obertura a la dimensió transcendent, que empobreix les activitats humanes i redueix les persones a ser simple objecte d’explotació.

Conclou Francesc demanant als cristians que sapiguem teixir un entramat de relacions fraternes basades en la reciprocitat, el perdó, el do total d’un mateix, segons l’amplitud i la profunditat de l’amor de Déu, ofert per Crist mort i ressuscitat, estimant-nos els uns als altres com a senyal que som deixebles seus (Jn 13, 34-35). Ens reclama, així, “un pas endavant, un exercici perenne d’empatia, d’escolta del sofriment i l’esperança dels altres”, posant-nos en “actitud de servei els uns dels altres, especialment dels més llunyans i desconeguts”, atès que “el servei és l’ànima de la fraternitat que edifica la pau”.