Vés al contingut

Acaba de publicar-se el Missatge per la Jornada Mundial de la Pau, que celebrarem el proper 1 de gener de 2014, signat pel Papa Francesc. Enguany porta com a lema: “La fraternitat, fonament i camí per la pau”.

Els Missatges per la Jornada Mundial de la Pau són sempre una eina important per a la difusió, desenvolupament i actualització de la doctrina social de l’Església i, per tant, per a l’evangelització de la realitat social. Però això, seria important que aquests missatges siguin llegits i meditats per tots els creients, analitzats i discutits en grup a totes les comunitats cristianes, i que permetin trobar l’ocasió de posar l’Església en situació “de sortida” (com diu el Papa Francesc en la seva recent exhortació “Evangelii Gaudium”) cap a la societat.

En aquest seu primer Missatge per la Pau, Francesc reprèn i continua el magisteri social dels seus predecessors, tot fent èmfasi en algunes de les tesis i preocupacions que s’han convertit ja en eixos dels seu Pontificat.

L’afirmació central del missatge és molt clara: la construcció d’una societat justa i d’una pau estable i duradora és impossible sense la consciència de fraternitat. La fraternitat és la consciència d’una dimensió essencial de l’ésser humà, com és el seu caràcter relacional, que ens porta a tractar a cada persona com a veritable germà i germana. La font i espai bàsic per generar aquesta consciència és la família, cridada a “contagiar el món amb el seu amor”.

Ara bé, per sortir al pas de comprensions inadequades o insuficients de la fraternitat, que no permeten generar vincles autèntics, Francesc identifica quina és l’arrel de la fraternitat. La fraternitat prové de la convicció i el reconeixement d’un Pare transcendent comú de tots els humans, com a fonament últim, és a dir, la paternitat de Déu, que estima de forma concreta, puntual i extraordinària a cada ésser humà (Mt.6,25-30). Aquest amor, quan és acollit, és l’agent més poderós de fraternitat, transforma l’existència i les relacions amb els altres i obre les persones a la solidaritat i la reciprocitat. La fraternitat ha estat regenerada en i per Jesucrist, amb la seva mort i resurrecció, convertint-se en principi nou i definitiu per a reconèixer-nos com a germans, fills del mateix Pare.

Per tot això, Francesc subratlla que la fraternitat és el fonament i camí per a la pau. En efecte, la fraternitat no es una qüestió solament entre persones sinó que ha de regnar entre els pobles i nacions i es concreta en els deures de solidaritat, justícia social i caritat universal. Les relacions fraternes entre persones i grups i les polítiques públiques eficaces basades en la fraternitat són la via adequada per superar els grans mals del nostre món denunciats per Francesc: la marginació, la soledat, la pobresa, la manca d’accés a serveis bàsics, l’exclusió social, les greus desigualtats de renda, les persistents crisis econòmiques i financeres, causades per la cobdícia i l’empobriment de les relacions humanes. La fraternitat és la via per posar fi a la guerra, la violència i la proliferació de l’armamentisme. I és la via per superar l’egoisme que es desenvolupa socialment en múltiples formes de corrupció i crim organitzat: la xacra de la droga, l’explotació laboral, el blanqueig de diners, l’especulació financera, la prostitució, el tràfic d’éssers humans, els abusos contra els infants, l’esclavatge, el tràfic indigne amb els immigrants o la devastació de la naturalesa, que perjudica la vida humana present i la de les generacions futures.

Per això, Francesc fa una crida a descobrir, estimar, experimentar, anunciar i testimoniar la fraternitat, que solament és possible amb l’obertura i acolliment de l’amor donat per Déu. El realisme de la política i l’economia no poden reduir-se a un tecnicisme mancat d’ideals i d’obertura a la dimensió transcendent, que empobreix les activitats humanes i redueix les persones a ser simple objecte d’explotació.

Conclou Francesc demanant als cristians que sapiguem teixir un entramat de relacions fraternes basades en la reciprocitat, el perdó, el do total d’un mateix, segons l’amplitud i la profunditat de l’amor de Déu, ofert per Crist mort i ressuscitat, estimant-nos els uns als altres com a senyal que som deixebles seus (Jn 13, 34-35). Ens reclama, així, “un pas endavant, un exercici perenne d’empatia, d’escolta del sofriment i l’esperança dels altres”, posant-nos en “actitud de servei els uns dels altres, especialment dels més llunyans i desconeguts”, atès que “el servei és l’ànima de la fraternitat que edifica la pau”.

Etapa educativa

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.