Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 18 de desembre de 2013

Aquesta nostra trobada té lloc en el clima espiritual de l'Advent, que esdevé encara més intens per la Novena de Nadal, que estem vivint ja en aquests dies i que ens condueix fins a les festes de Nadal. Per això, avui m'agradaria reflexionar amb vosaltres sobre el Nadal, naixement de Jesús, que és la festa de la fe i l'esperança, que supera tota incertesa i pessimisme. La raó de la nostra esperança és aquesta: Déu és amb nosaltres i Déu encara es refia de nosaltres! Aturem-nos a pensar-hi, en això: Déu és amb nosaltres i de debò, Ell confia en nosaltres. Que n’és de generós Déu Pare! Ell ve per a habitar amb els homes, ha elegit la nostra Terra com a casa per estar-se amb l'home, per deixar-se trobar allí on l’home passa els seus dies, en la joia o la tristesa. Per tant, la terra ja no és només una "vall de llàgrimes", sinó el lloc on Déu mateix ha posat la seva tenda, el lloc de la trobada de Déu amb l’home, de la solidaritat de Déu amb els homes.

Déu ha volgut compartir la nostra condició humana fins al punt d’arribar a ser un amb nosaltres en la persona de Jesús, que és home veritable i Déu veritable, però hi ha una cosa encara més sorprenent. La presència de Déu enmig de la humanitat no ha succeït en el món d’una forma ideal, idíl•lica, sinó d’una manera real, marcada per tantes coses bones i dolentes, marcat per divisions, pel mal, per la pobresa, l’opressió i la guerra. Ell ha volgut viure la nostra història tal com és, amb tot el pes de les seves limitacions i dels seus drames. En fer-ho, ha demostrar d’una manera insuperable el seu capteniment misericordiós, ple d'amor pels homes. Ell és el Déu-amb-nosaltres, Jesús és Déu-amb-nosaltres. Ho creieu això, vertaderament? Fem tots junts aquesta professió: Jesús és Déu-amb-nosaltres! Jesús és Déu amb nosaltres, des de sempre i per sempre, Ell és amb nosaltres enmig dels nostres sofriments i les tristeses de la història. El Nadal de Jesús és la manifestació de que Déu s’ha arrenglerat enmig dels homes, s’hi ha implicat una vegada per totes, per salvar-nos, per aixecar-nos de la pols, de les nostres misèries, de les nostres dificultats i dels nostres pecats.

D’aquí ve l’enorme "regal", l’Infant de Betlem: Ell ens porta una energia espiritual, una energia que ens ajuda a no enfonsar-nos en les nostres fatigues, la nostra desesperació, la nostra tristesa, perquè és una energia que escalfa i transforma el cor. El naixement de Jesús, de fet, ens duu la bona notícia: som estimats immensament i de forma singular per Déu; aquest amor no només ens el fa conèixer, sinó que a més ens el dóna, ens el comunica!

De la contemplació joiosa del misteri del Fill de Déu nascut per a nosaltres, en podem treure dues consideracions.

La primera és que si per Nadal, Déu es revela a si mateix no com Aquell que està en les altures i que domina l'univers, sinó com Aquell que s’abaixa per davallar a la terra fent-se petit i pobre. Això significa que per esdevenir semblants a Ell, no ens hem de posar per sobre dels altres, sinó que més aviat cal que ens abaixem, que ens posem al servei, és a dir, que ens fem petits amb els petits i pobres amb els pobres. Però, malament rai quan veus un cristià que no vol abaixar-se, que no vol pas servir. Un cristià altiu, que es fa l’important a tot arreu, això és dolent: algú així no és un cristià, aquest és un pagà. El cristià serveix, s’abaixa. Actuem de tal manera que els nostres germans i germanes mai se sentin sols!

La segona conseqüència és aquesta: si Déu, per mitjà de Jesús, s’ha involucrat amb l'home fins al punt d’esdevenir com un de nosaltres, això vol dir que tot allò que haurem fet a un germà o germana, ho haurem fet a Jesús mateix. Ens ho recorda Ell mateix, quan diu: qui haurà nodrit, acollit, vestit, estimat a un d’aquests germans meus més petits, als més pobres entre els homes, ho haurà fet al Fill de Déu.

Encomanem a la materna intercessió de Maria, Mare de Jesús i Mare nostra, que ens ajudi aquest Nadal que ja s’acosta, a reconèixer en el rostre del nostre proïsme, especialment en les persones més vulnerables i marginats, la imatge del Fill del Déu fet home.

Traducció: Xavier Bordas

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.