Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La parròquia de Sant Antoni Maria Claret es troba al barri lleidatà de Balàfia. Fou construïda entre el 2004 i el 2006 a partir del projecte i sota la direcció de l’arquitecte  Josep Anton González i Ribes, un arquitecte del barri que coneix bé la comunitat Claretiana i els seus objectius i que treballa al Gabinet Pueyo Associats.

 claret

L’església, que és només la primera fase del projecte,  utilitza un llenguatge arquitectònic actual tot fent l’edifici sensible al que l’envolta. Aquesta primera fase està formada per cinc cossos de geometria i volums diferents que contenen el vestíbul, el campanar, l’església, la capella del Santíssim i la sagristia.

 

L’exterior està construït amb maó ceràmic vist  i formigó amb coberta de xapa metàl·lica. El campanar, que per ser-ho de veritat hauria de tenir campanes, amb l’austeritat del formigó armat és un testimoni mut i eloqüent a la vegada que assenyala i orienta.

L’interior potencia la lluminositat i la simplicitat de formes amb superfícies d’acabats llisos amb predomini del blanc i de la fusta de faig, i de grans obertures de vidre, aixoplugades de l’exterior, que li donen lleugeresa al conjunt i aconsegueix un temple acollidor que permet estar a prop de la gent, tal i com comenta el P. Nemesi Solà que n’és el rector des de fa més de 25 anys.

 altar

L’altar major està fet amb la mola d’un trull procedent d’Ulldecona de començaments del S XIX i descansa sobre un corró estriat provinent de la Segarra.  Altres pedres de molí i corrons i trills de les Garrigues i de la Segarra es troben en diferents indrets del temple. També hi podem trobar el Crist, en una petita i esvelta creu processional  que prové de Sallent, de la casa del P. Claret.

 rataule

El retaule central és obra de Mino Cerezo Barrero, col·laborador durant anys al Brasil amb el bisbe Pere Casaladàliga i anomenat "pintor de l'alliberament" perquè ha treballat colze a colze amb els teòlegs de l'alliberament. Representa Jesús amb dos deixebles, a Emmaús, un home i una dona en el moment de partir el pa. Té unes dimensions de tres metres d’amplària per tres d’alçària.

 maria

Una terracota de Maria de Natzaret que fa present en el temple la figura de la mare de Jesús, és obra del també claretià Josep Vilarrubies que actualment és a Sallent. La manera com l’escultor presenta amb aquesta obra a Maria, i a la que  li posà el títol “Sóc aquí Senyor”, destaca per la seva modernitat, i es proposa expressar plàsticament com ella viu en el Cor la seva resposta al projecte de Déu: les mans obertes, el rostre atent, tot caminant endavant, tota ella amb un gest ardit i seré a la vegada. Com diu el seu autor “tant de bo en contemplar-la, ens sentim conduits per Maria a viure la seva actitud de disponibilitat, de confiança i ardidesa davant la missió que Déu ens confia”.

Certament és una imatge de Maria molt bella però gens convencional i comenta el P. Nemesi que en contemplar-la, una feligresa, li va preguntar: - I aquella noia qui és?

 finestralsEls finestrals, orientats a l’est,  tenem uns vitralls amb les estacions del viacrucis fets a partir de dibuixos d’en Cerezo i pintats de forma desinteressada per un taller de manualitats de la Vocalia de la Dona del Centre Cívic de Balàfia.

 viacrucisLes formes de les obertures del finestrals em recorden els de La capella de Notre Dame du Haut, de Le Corbusier.

 vitrall

La capella del Santíssim té un mosaic, fet per les germanes Benetes de Montserrat, que fa de sagrari, i del Pare Claret. Aquests mosaics ja eren a l’anterior església que la comunitat claretiana de Lleida va tenir al barri de Balàfia, al costat de la seu de la seva comunitat.

 capella

Cal destacar que l’església disposa d’un “ploraner”, un espai per a que les famílies amb nens petits puguin participar de la celebració eucarística sense patir per si la canalla fa soroll, juga, corre, riu o plora.

La meva petita aportació a aquest temple parroquial ha estat el disseny i construcció de l’ambó de l’altar major tot recollint els elements constructius del temple: l’acer, la fusta de faig i la pedra de les Garrigues, pel que fa a materials i la forma dels finestrals pel que fa a les 4 obertures frontals que fan referència als quatre evangelis que es proclamen des d’aquest espai.   I també uns altres mobles de forja per a la capella del Santíssim.

ambófaristol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot el conjunt format pels espais i les obertures, la disposició dels bancs en relació a l’altar, la lluminositat, la sonoritat, la decoració, les creacions artístiques i les persones que acompanyen i formen la comunitat, fan d’aquest temple un oasi que convida a la pregària, a la celebració joiosa i a la trobada amb els germans i que convida, també,  a sortir enfora a portar la Bona Nova.

 claret nit

Que per molts més anys la comunitat claretiana pugui continuar treballant a les terres lleidatanes on porta ja prop de  130 anys de presència missionera.