Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A continuació us transcrivim les paraules del Dr. Salvador Pié, secretari del Patronat de la URL (1989-2011) en l'acte commemoratiu del que vam parlar aquí.

____________________

Em toca a mi com un dels guardonats amb la Medalla d’Or, i alhora com el més veterà del lloc en quan a càrrec, dirigir unes paraules amb motiu dels vint anys de la URL. Paraules d’agraïment pel privilegi que he tingut d’ésser-ne el secretari del Patronat dels seus inicis i paraules que aniran a l’entorn de tres punts cabdals de la nostra Universitat:

 

  1.  

    La URL: una Universitat fruit de la iniciativa social privada

 

La URL des de la seva creació és conscient d’una doble realitat: primer, que la URL és un servei públic, és a dir, amb vocació d’oferir-se a tothom; i, segon, que aquest servei públic el vol fer d’una forma que superi la pura burocràcia i un estàtic funcionarisme. Per això, la URL dóna molta importància al seu Patronat amb el seu President i s’articula com a una fundació de fundacions universitàries privades sense ànim de lucre. D’aquesta forma, resta clar que no és una empresa amb accions que reparteix els seus possibles guanys, sinó que ésser una fundació sense ànim de lucre significa que tot el que té i fa rendir ho orienta vers el seu objectiu fundacional, en el nostre cas: la formació de nous estudiants i graduats al servei de la qual i es va fundar i està tota la URL. Hem de dir que aquest servei públic de la URL s’ha posat de manifest també durant aquests anys amb diversos professors que han estat cridats –i això representa un gran honor també per la URL- a assumir responsabilitats polítiques amb diversos governs de Catalunya en l’àmbit de la comunicació, de l’economia, de l’educació, de les religions, de la tecnologia, de la gestió...

 

És des d’aquest context que tots els qui treballem a la URL assumim una nova forma de fer la feina sempre exigent que ajudi a convertir-se en un servei exigent, tant de cara al món universitari on s’està, com també cap a cadascun de nosaltres que en formem part per l’urgència d’actualització i de renovació constant que demana, actituds imprescindibles si volem continuar essent una Universitat renovada i renovadora, amb vocació d’excel.lència i amb una capacitat constant de creativitat i de servei, tot apostant per una estructura federal amb una nova forma de governança on el Rectorat esdevé punt central d’aquest nou model.

 

Aquest apunt, sobre la URL com a fruit de la iniciativa social privada, ens porta a reconsiderar després de vint anys la manca d’ajut econòmic ordinari que la nostra URL té. És veritat que aquest fou un dels punts de la Llei quan es va aprovar la nostra URL per part del Parlament de Catalunya. Tot i amb tot, la situació de les famílies, de la societat, de les universitats..., ha canviat i molt, i en aquest sentit nosaltres voldriem que aquesta qüestió és pogués replantejar tenint present el servei públic que fem. En aquesta línia es podrien proposar diversos models possibles per a respondre a aquesta qüestió, entre els quals, i com exemple, es podrien suggerir els següents: anar vers una corresponsabilització generalitzada de les taxes universitàries segons nivell econòmic per als estudiants de totes les universitats; o/i, també, anar vers una certa generalització del crèdit a l’honor tant per les públiques com per les privades, a retornar almenys parcialment, un cop assumida la professionalització; o promoure un model d’ensenyament concertat, seguint l’exemple actual en l’àmbit de l’ensenyament de primària o secundària... Heus ací una qüestió que ens agradaria que es pogués anar debatent i que també ho poguèssin fer amb el nostres representants polítics.

  1.  

    La URL: una Universitat d’inspiració cristiana:

 

Els centres acadèmics fundacionals que es vàrem aplegar per fer la URL sóm tots fruit d’institucions de l’Església catòlica, i tots amb el cardenal Jubany vàren cercar la millor manera de federar-se com a Universitat que respongués a aquesta identitat. Això comportà en aquell moment una consulta a la Congregació per l’Educació Catòlica de Roma, per mitjà del seu llavors secretari, Mons. Antonio M. Javierre, que lliurà al cardenal Jubany el pojecte final del document que estàven preparant per a les Universitat Catòliques. Aquest document que estava signat el 8.XII.1988, presentava tres opcions per aquest tipus d’Universitat: la Pontifícia, promoguda de forma especial per la Santa Seu; la Catòlica, que havia d’ésser reconeguda per la Congregació per l’Educació Catòlica, i la de inspiració catòlica-cristiana, que “havia de rebre l’aprovació del Bisbe diocesà”. Fou aquesta tercera opció la que liderà el cardenal Jubany, que es reflecteix en els Estatuts Fundacionals de l’URL de 1989. Notem però, que aquesta tercera opció, desaparegué del text final del document definitiu romà, publicat més tard ja en el 1990, un cop la nostra URL ja estava constituida.

 

La URL, tot i amb tot, ha fet de la seva inspiració cristiana un punt de referència indefugible, ja que els seus cinc centres fundadors tots tenen el seu origen en la identitat catòlica per la seva marca ja sigui diocesana, jesuítica o lasalliana, i per això en el moment fundacional la Llull van voler que l’únic membre personal nat del Patronat fos precisament l’Arquebisbe de l’Església catòlica diocesana de Barcelona. Cosa que ens honora i que avui volem agraïr molt de cor en la persona del nostre cardenal Lluís Martínez Sistach, tot recordant entranyablement al cardenal Jubany al realitzar aquest acte en l’Auditori de Blanquerna dedicat a la seva memòria.

 

Però, què vol dir avui, a vint anys dels inicis, tenir “inspiració cristiana”? De fet, la inspiració cristiana té una doble expressió en la URL: per una banda, les assignatures on es planteja la perspectiva cristiana, la visió de la persona humana, el diàleg fe-vida, fe-professió, fe-ciència, fe-món..., així com les diverses ètiques professionals; per altra banda, hi ha també el servei de pastoral present a tots els centres que vetlla per celebracions de la fe, pregàries, acompanyament personal, accions socials...

 

I, en segon lloc, l’inspiració cristiana comporta també una dimensió present en tots el graus i disciplines acadèmiques, que no solament s’ha de respectar, sinó que també s’ha de tenir present com una dimensió constituent de la persona, sens dubte de forma respectuosa i lliure envers totes les creences presents, però sense amagar ni obviar l’importància d’aquesta inspiració per tots els nostres ensenyaments. Tot això continua essent clar, però sabem la dificultat que sovint trobem en que hi hagi professorat que alhora que sigui molt competent en la seva especialitat i vulgui fer ‘curriculum’ universitàri (doctorat, publicacions...), sigui alhora un cristià convençut i format! És veritat que tot professor a l’URL sap clarament de la nostra inspiració cristiana i del respecte que ha de tenir envers ella. Però tots maldem també perquè aquesta inspiració cristiana pugui no solament ésser respectada –que ho és i molt per tothom a l’URL!- sinó que també pogués ésser compartida i viscuda. Anotem igualment, que no sempre la gran majoria dels estudiants han optat per la URL ho han fet per la seva ‘inspiració cristiana’, encara que la coneguin i, en aquest sentit, constatem que tot i que es respecti i valori aquesta inspiració no és determinant per una majoria en el seu currículum: heus ací, doncs, una altra tasca nostra en aquest àmbit!

 

Tot reflexionant sobre tot això, he pensat en una doble expressió recent que amb la seva habitual agudesa ha formulat, Benet XVI, que penso que ens podria ésser de gran utilitat també per la URL. Per una banda, quan ha parlat dels cristians com a ‘minoria creativa’ en el nostre món, tot seguint la imatge evangèlica de la poca cosa d’una llum i de la sal, però que alhora fan possible la visió justa i el bon gust a molts. Igualment, també ha parlat de la importància de l’anomenat “atri dels gentils”, com a lloc de diàleg amb els no creients, agnòstics, no practicants, o vacil.lants..., del qual se n’ha fet una brillant experiència inicial fa un mes a París, i que aquí a Barcelona, encara que sense aquest nom, fou l’experiència de la presentació d’una bíblia popular al Palau de la Música per part de creients i no creients.

 

Aquesta doble formulació de ‘minoria creativa’ i de ‘l’atri dels gentils’ m’han fet pensar molt en la nostra URL: no haurien de potenciar en el seu interior aquesta realitat respectuosa i modesta però realitat de ‘minoria creativa’? No hauriem de vetllar perquè pugui ésser també un un ‘atri del gentils’, per a tothom, professors, estudiants, món nostre...? Heus ací un altra desafiament i una proposta de camí per a tota la URL!

 

  1.  

    La URL: una Universitat d’inspiració lul.liana:

 

La nostra Universitat va voler-se donar el nom de Ramon Llull (s.XIII), el més gran pensador català de tots els temps, que proposa la “saviesa d’educar” en les seves obres, especialment en la dedicada a l’educació protagonitzada per Blanquerna, amb aquests eixos: 1-una educació integral i integradora, que tingui en compte el ple desenvolupament de la persona a partir de la seva famosa escala de l’enteniment que parteix del creixement material i arriba a l’espiritual en Déu; 2-un arrelament a la pròpia terra i llengua –Llull és un dels prohoms del català- amb una obertura universal, en aquest cas viatjant per Europa, Àsia i Àfrica, i parlant llatí, grec i àrab; 3-una interrelació i interdisciplinarietat del sabers, expressada en l’arbre de la ciència que justament és el logotip de la nostra URL; 4-una pràctica del diàleg seriós com a camí cap a la veritat, manifest en el seu Llibre del gentils i els tres savis; 5-un acompanyament personalitzat que possibilita captar les potencialitats de cada persona i fer-lo crèixer, seguint el que el mateix Ramon Llull diu que “a Blanquerna li fou un donat per guarda un mestre”; 6-i, finalment, la voluntat d’estimular la creativitat de la persona, la innovació i la imaginació, i per això a Ramon Llull, se li ha donat com a sobrenom el de: Ramon, lo foll, -Ramon, el boig-, ja que forma part d’aquell conjunt de personatges profundament creatius que han deixat petjada permanent a la nostra història, com recentment hem pogut assaborir, per exemple, amb Antoni Gaudí.

 

En efecte, durant aquests vint anys la nostra URL ha volgut donar testimoni d’allò que és més genuí en els nostres centres com és la “saviesa d’educar”, formulació d’inspiració lul.liana que articula el nostre ésser d’iniciativa social amb l’inspiració cristiana. Tal “saviesa d’educar”, marca de l’URL, ens ha fet més fàcil adaptar-nos al pla de Bologna que vol forjar un comú “Espai Europeu de l’Ensenyament Superior” (EEES), el qual, sobretot si superem una seva realització burocràtica i tecnocràtica, pot trovar en la nostra URL actual un dels millors campus internacionals d’excel.lència fruit d’iniciativa social privada. Restem doncs, com a URL en un universitat experta en la “saviesa d’educar”, una intuició ja present en el nostre projecte inicial, encara que no sempre fos explicitat, però que continua essent-ne el seu millor tresor i la seva més preuada proposta de futur amb motiu d’aquests vint anys!

 

Valguin aquestes senzilles reflexions, no exemptes però d’una convicció ferma i que sorgeixen d’una estimació profonda per aquest projecte que és la nostra URL, la qual veient-la avui s’em presenta digna d’admiració! Prenguin aquestes paraules, un xic romàntiques potser, però paraules del més veterà del lloc en quan a càrrec, però alhora amb un que continua avui, com fa vint anys, il.lusionat en continuar i potenciar aquesta nostra realitat a la que vàrem voler posar el nom del Beat Ramon Llull. Tant debó el seu testimoni amari aquests nostres entranyables vint anys obrint-los cap el futur ple, ja que com deia el mateix Ramon Llull, i així acabo, “qui persevera de dia i de nit, fa allò que desitja”!+++