Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Per segona vegada, en Tòfol Trepat, la Mar Galceran i en Francesc Torralba han organitzat, amb el suport i l’acollida de la comunitat cistercenca del Monestir de Poblet, una segona trobada de professionals i intel·lectuals catòlics. Si l’any passat vàrem tractar el tema de “la credibilitat de la fe”, aquest hem aprofundit en el “creure en Déu”.
 
En aquestes trobades de reflexió, ens hem trobat laics de diferents grups i sensibilitats, convocats per l’interès de la temàtica i els ponents, per l’ambient de silenci i de pregària que envolta Poblet i per la llibertat i el diàleg que amara el conjunt de la trobada. Si l’any passat les ponències centrals les van fer en Francesc Torralba i en David Jou, enguany han estat a càrrec d’en Pere Lluis Font i Francesc Grané.
 
De les dues trobades, voldria assenyalar tres punts que em semblen vitals de cara a la inculturació de la fe en el nostre món:
En primer lloc, la reivindicació de la raonabilitat de la fe. Entre el fideisme protestant i la teologia catòlica arcaica que voldria demostrar racionalment la fe, existeix –especialment des del Concili Vaticà II– una teologia que intenta enraonar la fe a partir d’una antropologia i una metafísica que afirma que la fe no és absurda i pot ésser plausible, encara que no sigui demostrable lògicament.
 
En segon, afermar el nucli central del cristianisme: creure en Déu Pare, que es revela en la història en la persona de Jesús, Fill, i l’Esperi Sant. La Revelació es troba en el centre: en el “centre de la revelació divina hi ha l’esdeveniment Crist» (VD7), gràcies al qual «s’aclareix l’enigma de la condició humana» (VD 6).
 
I finalment, tercer, reivindicar la vigència i la significativitat del catolicisme en les nostres societats. Si bé és cert que cada dia som menys, és també ben cert que pensem que l’herència espiritual que hem rebut gràcies a l’Església és font de sentit i esperança per a les nostres societats.

Tres afirmacions que, al meu entendre, representen tot un programa i una “agenda” de transformació de cara al futur.