Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 
         Hi ha una gran quantitat de textos sapiencials tan a l’Antic Testament com en el Nou Testament. Els Evangelis estan també plens de paràboles, discursos i reflexions del Senyor, en els que se’ns comunica una notable saviesa sobre Déu, la salvació, la vida i la fraternitat. Com, doncs pregar amb aquests importants fragments de la Paraula?
         De forma més extensiva troben una enorme quantitat d’escrits de tota mena que ens han arribat de tantes dones i homes creients, sants i no sants, que formen una immensa biblioteca sapiencial i espiritual, tresor immens de la tradició, la teologia i l’espiritualitat.
 
         Generalment el primer que fem és una lectura atenta al que diuen els textos, per poder entendre el contingut i l’ensenyament. Una lectura en la que la nostra ment vol estar oberta per captar el que el text diu. Està bé, per cert. La lectura serena i amb ganes de  saber i entendre és una vertadera font de coneixement i ens pot portar a la reflexió, a la revisió i fins a la pregària.
 
         Amb tot hem de donar un pas més. Els textos sapiencials han nascut d’una experiència, porten dintre seu una experiència . Els seus continguts han formulat en el llenguatge unes experiències determinades. Han estat escrites des de la vibració, la relació, l’emoció, l’amor i el desig de comunicació.
         Quan Jesús va pronunciar per primera vegada el que en diem les benaurances no ho va fer en un escriptori intentant crear un escrit profund i fins poètic. No, de cap manera. Jesús en obrir la seva boca, veia la multitud, estimava la multitud, vibrava per la multitud.... i el seu cor, unit al Pare experimentava el seu Amor, la missió alliberadora i l’alegria de poder comunicar llum als oients presents i els milions d’oients futurs, pobres, humiliats, perseguits, nets de cor, atribolats....etc. . Les Benaurances van ser una expressió humana, fantàstica fins en el seu llenguatge, de la gran vivència de l’amor de Déu i de l’amor a la humanitat.
         Quan preguem amb textos sapiencials ens cal abans mirar de  l’experiència des de la que van estar pronunciats o escrits. Oh, si per l’ajuda de l’Esperit podem connectar amb l’experiència inspiradora... quina fecunditat hi trobaríem, quin més amor desvetllarien !!
         Unir, doncs,continguts, experiència inspiradora en l’autor, presència de l’Esperit... a aquesta nostra aventura de viure, pot ser una apassionant forma de pregària.