En el context d’una societat que provoca desconcert i desorientació sembla del tot raonable cercar instruments que permetin amortir aquests efectes. Aquesta voluntat és compartida pels joves i adults malgrat que els primers tenen una tendència conjuntural a prioritzar el present per sobre de l’esdevenidor. En efecte, en els joves, la balança entre el present i el futur fàcilment es desequilibra.
No hauríem de caure en el parany de contraposar present i futur perquè la majoria de personatges que han marcat la història han estat apassionats i ben immersos en el seu present i, alhora, van considerar molt important el futur. Per què oblidar aquesta herència? El present comporta gaudi i benestar, immediatesa, experiència, etc., però no és gens incompatible amb el futur que se’ns presenta obert i possibilista. Potser la clau no és el «pensar sobre el futur» de manera genèrica sinó «construir el nostre bon futur». Trairíem el rellotge vital humà i la nostra peculiar naturalesa si no aprenguéssim del passat i ho interpretéssim, si no experimentéssim amb profunditat el present i si no preparéssim i garantíssim el futur.
De l’experiència universitària i professional sabem que elaborar un projecte és una bona garantia. Els objectius, els mitjans, els recursos, les fases, l’anticipació de dificultats, etc., són elements que van consolidant un itinerari i, alhora, realitzen una bona funció davant dels moments de dificultat o incertesa. Avui, més que de projecte, ens agrada parlar de full de ruta o, també, de bitàcola. En qualsevol cas, des del ja habitual ús social o col·lectiu, hauríem de ser menys reticents a l’hora de saltar a l’àmbit de la vida individual i acostumar-nos a parlar de projecte personal. Si més no, sembla del tot coherent.
Certament, en un projecte de vida els objectis són molt importants juntament amb els mitjans. I també, la voluntat i les actituds. Però en el nostre context no es podríem oblidar dels referents. En efecte, un bon projecte ha de tenir referències que en definitiva són les diverses persones de relleu, les institucions significatives, els valors i els principis o, simplement, les bones lectures que ens ajudin a no perdre l’horitzó del nostre viatge.
El desconcert i la desorientació contemporània poden ser les noves cegueses o les noves presons. Quan un jove em pregunta què fer davant el desconcert jo li responc amb una nova pregunta: per què no aplicar el mateix instrument que t’ha proporcionat èxit en la vida acadèmica o professional?
Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1710, d'1 de juliol de 2012, p.13
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.