Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

La festa de la Mare Déu de Montserrat obre el temps dedicat a meditar especialment el que Ella és. En aquest inici del mes de maig proposo la contemplació d’una petita capella dedicada a Maria que es troba sobre un turó del municipi de Ronchamp, al nord est de França.


La capella de Sainte Marie du Haut projectada per l’arquitecte Le Corbusier a meitats del segle passat ens pot donar pistes del tipus de renovació espiritual que convé avui.

Les imatges de l’exterior poden resultar xocants si no estem acostumats al llenguatge arquitectònic contemporani, però si superem aquesta primera estranyesa ens adonem que els materials utilitzats en la paret, de textura rugosa i color blanc radiant, són els propis de la nostra cultura mediterrània. També podem aprendre a endevinar les formes orgàniques de les caragoles en la teulada de formigó armat que s’eleva per indicar-nos l’escletxa d’accés a l’interior.

Un cop a dins la frescor de l’ambient i el protagonisme expressiu del contrast entre llum i foscor ens traslladen a l’experiència de tantes ermites romàniques que coneixem. No sols el mur principal, que amb el seu gruix i la obliqüitat escultòrica dels buits fa que la llum entri de manera indirecta, sinó també l’obertura de la paret de l’altar que emmarca la imatge de Maria tenen un valor comunicatiu carregat de simbolisme i d’intenció. La imatge apareix envoltada de llum resplendent; tant és així que a la fotografia no es pot distingir la figura. També l'envolten altres petites obertures que són com els estels del firmament, molt adequats en una capella dedicada a qui es va donar del tot a Déu, el Creador de l’Univers.

També la forma de la teulada ens parla d’un camí espiritual que va de la pesantor i cansament de la part posterior de la capella a l’elevació i ingravidesa que sembla anar adquirint a mesura que s’acosta cap a l’altar.

Per últim, el color també és incorporat gràcies el vidres del mur principal. Vidres que, igual que els vitralls, filtren la llum donant-li uns tons alegres com els de la natura en primavera, els colors del mar, del cel, de la gespa i del sol de capvespre.

En definitiva, una capella que parla amb un llenguatge contemporani i senzill de comunió amb la natura, de les nostres arrels cristianes i d’una renovació que és possible i que es podrà dur a terme conservant la nostra identitat si sabem renunciar a elements que ja no tenen el sentit que tenien en el passat per donar continuïtat a allò essencial.