Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Acabo aquests article sobre el pensament i la vida de Basili consignant el paral·lelisme existent entre la noció de comunió que Basili desenvolupa en la seva teologia trinitària i l’estil de vida comunitària que Macrina havia desenvolupat a la casa-monestir d’Annisa.
 
Per tal de viure la vida ‘divinitzada’, la vida que és reflex i participació de la mateixa vida de Déu, Macrina 1. comença fent ella mateixa les feines que feien les esclaves; 2. després allibera les esclaves i els esclaus de casa seva i aquests decideixen lliurement de romandre-hi i col·laborar-hi en la mesura de les forces de cadascú; i 3. finalment convenç la seva mare perquè abandoni els seus privilegis i no tingui més vida que la vida en comú.
 
Per tal de bastir una teologia trinitària ‘divinitzada’, una teologia que sigui reflex i participació de la mateixa vida de Déu, Basili 1. comença acceptant que el Fill li digui Déu meu al Pare; 2. després afirma que la nostra vocació és ‘ser com Déu segons la possibilitat de la humana mesura’; i 3. finalment desenvolupa una noció de Pare que evita tot subordinacionisme i no s’atribueix a si mateix més vida que la vida en comú.
 
La constitució de la comunitat monàstica de Macrina precedeix i prefigura la teologia trinitària de Basili. La constitució de comunitats plurals (dones, barons i nens; ex-aristòcrates i ex-esclaus; ex-jueus i ex-pagans; grecs, llatins, i bàrbars) on cada membre contribueix al bé comú d’acord amb les pròpies possibilitats i on ningú no es considera per sobre dels altres (comunitats ascètiques domèstiques impulsades per dones soles o per l’esposa en el cas dels matrimonis), precedeix i prefigura la formulació del dogma de la Trinitat. Aquesta hipòtesi entronca directament amb la primacia de la praxi cristiana (Mt 25, 31-46) sobre el dogma o creença; si es confirmés, no només caldria considerar com és ja lloc comú que la litúrgia ha precedit i prefigurat la teologia trinitària (Mt 28, 19 ‘bategeu en el nom del pare, del Fill i de l’Esperit Sant’), sinó que la visibilització del Regne de Déu en comunitats de vida inspirades per l’evangeli ha precedit i prefigurat el desenvolupament teològic.  
 

(Extret de Ser persona, avui: estudi del concepte de ‘persona’ en la teologia trinitària clàssica i de la seva relació amb la noció moderna de llibertat. Teresa Forcades i Vila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat).