Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals i Vila –CR) Trenta comerciants de l'antic Call jueu de Barcelona s'han implicat aquesta primavera en un projecte per difondre la història del barri. Ho fan mitjançant la instal·lació d'un petit adhesiu en els aparadors de les seves botigues, on hi ha imprès un codi QR, que s'emmarca en el projecte QR Gòtic.

Quan el vianant acosti el seu 'smart phone' o la seva tableta al codi, podrà tenir accés a la història d'aquell comerç en concret, la d'aquella finca i també a la del barri.

D'aquesta manera, descobrirà que el nom 'Call' deriva del mot llatí 'callis' que significa carrer estret o carreró. Coneixerà també que Catalunya ha estat durant 400 anys un país sense jueus. Els avalots antisemites de 1391 els van deixar en unes condicions molt delmades, i l'expulsió decretada pels Reis Catòlics el 1492 va esborrar el pràcticament del tot el judaisme, que havia arribat a Catalunya a l'any 70 de l'era actual, tot i que a algunes llars, van mantenir certs rituals de criptojudaisme fins ben entrat el segle XX, quelcom que exposa més a fons Eugeni Casanova en el llibre Els jueus amagats.

Malgrat el pas dels anys, és curiós constatar que la morfologia dels carrers del Call no ha variat: el traçat s'ha mantingut prou bé i l'actual Palau de la Generalitat s'alça precisament en terrenys on hi havia hagut una altra part del Call, i de fet, se n'han trobat restes arqueològiques en el seu subsòl.

Acabar amb el "desconeixement quasi total"

“Hi ha un desconeixement casi total d'aquest barri troncal i històric, i els codis QR són una manera amena i fàcil d'accedir a informació”, ha explicat Dani Santillo, de l'Associació de Botiguers del Call Jueu de Barcelona, i que curiosament regenta l'únic establiment on s'hi venen productes 'kosher', això és, que compleixen amb els preceptes que estableix la Torah. Es tracta de la botiga Call Barcelona, on també es venen llibres de temàtica jueva i productes de tradició judaica.

Altres comerços del Call no tenen una vinculació tan directa amb el judaisme, però sí amb el passat hebraic del barri: és el cas del restaurant 'La Casona', que regenten quatre germanes i que està situat al carrer de Sant Sever, al mateix lloc on hi havia l'alfòndec del call.

Al Call, n'hi havia dos, d'alfòndecs (en castellà, alhóndiga), lloc on s'emmagatzemaven aliments i on també acollien a comerciants, fet que il·lustra la importància comercial que tenia el barri en el conjunt de Barcelona.

En el seu apogeu, van arribar-hi a viure fins a 4.000 persones. I de Call, no n'hi havia només un: també hi havia un call Menor, situat al carrer Boqueria i al carrer Avinyó.

D'altra banda, l'herència jueva de la ciutat no s'acaba al Call: una altra prova és el nom Montjuïc –muntanya de jueus, i n'hi ha dues, a Barcelona i a Girona– es diuen així perquè allà hi havia les necròpolis hebrees.

No només el Call compta amb la seva guia mitjançant codis QR. La primera es va implementar a la baixada de la Llibreteria del barri Gòtic, i ara també s'ha estès pel Raval. El projecte es va amb col·laboració del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) que posa en valor la qualitat i el rigor històrics dels textos, que es troben en quatre idiomes: català, castellà, anglès i rus.

Per a més informació sobre els jueus a l'Edat Mitjana a Catalunya, cliqueu aquí.

A més, al programa 'Connexió Barcelona' de BTV n'ha fet aquest reportatge: