Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dimarts s'han entregat les Medalles d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona a 25 persones i entitats que ajuden a construir la ciutat gràcies a la seva tasca de vocació social. En l'acte un dels guardonats, l'escolapi Enric Canet, va fer un parlament en nom de la resta de premiats. Podeu llegir el text complet a continuació.

Senyor Alcalde, Regidores i Regidors de la Ciutat, persones i entitats guardonades, ciutadanes i ciutadans que participeu en aquest acte.

Intueixo que algú de vosaltres, companyes i companys de la Medalla d’Honor, quan us vàreu assabentar de qui més es trobava a la llista dels guardonats, també us va agafar el vertigen que em va agafar  de trobar-me al costat de gent i entitats d’una altíssima qualitat humana i ciutadana.

Perquè, resseguint els noms, hi ha persones molt significades i reconegudes en l’àmbit de la medicina i la cooperació, economistes, artistes, persones defensores dels drets, activistes en el seu barri, en el comerç, en la promoció cultural, en l’esport i les persones que han fet de l’educació el seu compromís.

I les entitats socials admirades des de fa molts anys, escoles estimades i arrelades en el propi barri i treballant per grups vulnerables, associacions de veïnes i veïns i entitats properes als col·lectius desafavorits, entitats culturals de llarga tradició.

Per sobre de tot, persones i entitats implicades al servei de la nostra gran ciutat, formada per petits pobles que ho són encara molts dels nostres barris. És un honor ésser reconegut amb tots vosaltres, però també m’hagués agradat poder afegir-hi noms de tanta gent coneguda que treballa incansablement per fer més amable el meu Barri i el Casal dels Infants i als quals dedico aquest guardó.

Però més vertigen és que la Ciutat que m’estimo, amb una barreja d’orgull i de  desesperat dolor, i en aquest Saló on hi ha concentrada llur història, precisament enmig de la meva estimada Ciutat Vella, m’hi hagi afegit a la llista.

Per això, com vosaltres, avui em sento més hereu i a la vegada transmissor de tantes generacions de dones i homes que han treballat, molt sovint des de l’anonimat, per fer de Barcelona no solament aquesta ciutat de renom mundial sinó i per sobre de tot, un espai acollidor i lluitador. De tanta gent que es va associar per aixecar Barcelona en els moments crítics. Hereus de qui, durant els setges i les guerres, van mantenir alt l’esperit de lluita i d’ajut als ferits. I en altres crisis, lliurant la pròpia vida, van girar els ulls envers els qui patien més dolor. La història de barris com el Raval, teixit de xarxes solidàries que mantenien en vida als qui la perdien a poc a poc, des dels primers hospitals, les institucions de beneficència, els ateneus populars, les societats corals o els grups de resistència obrera.

Perquè la nostra ciutat no s’ha construït de temps de victòria sinó en aquells d’aparent fracàs, quan els valors que criden a viure brollen en persones que, en el frec a frec, amaren de la tendresa que transforma. Les pedres no ens parlen de grans conquestes, sinó d’aquella gent que, enmig de l’ordit de grans gestes, va teixint la trama de la vida de la ciutat per a fer-la més acollidora i més humana.

Per això, si avui celebrem aquest acte, i estic segur de parlar en nom de les companyes i companys, volem que l’honor que ens atorgueu sigui un compromís per part de tothom perquè la tendresa justícia siguin les forces que ens facin superar aquesta mena de letargia que patim amb l’estocada de la crisi.

Un compromís d’aquestes persones i entitats, n’estic segur, de fer el propòsit de mantenir-nos fidels al servei del nostre poble, que comença als barris de Barcelona. Però, també i per part de tothom, de no deixar-nos morir en vida i fer de la esperança i la il·lusió la orsa que ens guiï a totes i a tots els ciutadans, companys nostres de viatge que tenim en aquest temps incert que ens toca de viure.

I cal que ho fem tocant de peus a terra i, allà on els hem arrelat, posar el nostre cap i el nostre horitzó. Sabent que el futur serà totalment diferent al que hem viscut fins fa uns anys però que les grans paraules que han acompanyat la història mil·lenària, ho han de seguir fent: justícia, pau, bondat, generositat, lluita i amb totes les persones des de totes les sensibilitats. Un futur que es construirà de l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres, des d’aquest espai d’història que és el nostre.

Us oferim, al Consistori actual i als del futur, el nostre suport. A vosaltres que marqueu les polítiques a seguir. Us demanem que siguin l’eina per no perdre la imprescindible necessitat de mirar els ulls de les persones. Us demanem que mai gireu la vista sobretot allà on sembla que la ciutat s’acaba. Us demanem no oblidar que tota persona de la nostra ciutat i les que venen, també volen ser felices i tenen el dret de ser-ho. I que aquesta felicitat us faci perdre la son. Amigues i  amics del Consistori, que el pobre i el desvalgut siguin per sempre més els vostres únics senyors.

Així, ens tindreu al vostre costat. De vegades crítics, perquè a vosaltres i a nosaltres ens dol el patiment dels altres, i hi ha coses que no les podrem tolerar. Però sempre formant part d’aquesta ciutadania que s’expressa organitzadament. I propers a l’altra ciutadania, aquests nous moviments socials que també tenen molt a dir-nos i als quals hem d’estendre ponts de diàleg per treballar, perquè tots plegats haurem d’anar buscant nous camins per a una governança més participativa que exigeixi més implicació de totes i de tots.

Per això, a la ciutadania que ens acompanya avui, us demano que ens seguiu exigint apartar, en paraules d’Espriu, l’or, la son i el nom, la inflor buida dels mots, la vergonya del ventre i dels honors. I que tots plegats, ens mantinguem fidels a la nostra ciutat per ser parts d’una història que anem teixint entre nosaltres.

El futur serà molt millor si, parafrasejant Joan Maragall, ens esforcem en el nostre quefer com si de cada detall que pensem, de cada paraula que diem, de cada peça que posem, de cada cop de martell que donem, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creieu-me.

La nostra ciutat és obra de tots nosaltres. I avui és un bon dia per a creure’ns-ho de veritat.

A totes i a tots els meus companys, moltes felicitats. Us mereixeu de debò la Medalla d’Honor de la Ciutat!

Gràcies,

Enric Canet