Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) Gemma Naranjo va començar a acompanyar les misses de la parròquia amb l'orgue amb catorze anys. Va ser delegada de Música del Bisbat de Lleida. Pensa que "hem d'aconseguir models d'església missionera amb deixebles evangelitzadors". En aquesta entrevista ens explica com viu ella la seva vocació laical i com la música ens pot ajudar a arribar als més allunyats. Gemma és d'una de les laiques que aquest cap de setmana participarà en el Congrés de Laics que se celebra a Madrid.

Com vius la teva vocació de laica a la teva comunitat?

La meva vocació de laica és una vocació cristiana en camí. Sóc enviada per Jesús a comunicar el gran tresor, el do de la vida que Déu ens dóna. La visc amb alegria i confiança. En aquest moment, com animadora de comunitat, amb nomenament del bisbe, a l'UPA (Unitat Pastoral Agermanada) Pilar-Magdalena. La meva vivència actual és més que de col·laboració, és de corresponsabilitat. Acollida per la comunitat i pel rector, treballem un projecte de renovació pastoral, en ell, em sento compromesa i molt motivada. Treballo en equip amb el Consell Parroquial, a l'equip de catequesi, el d'acollida, el de l'espai orant entre d'altres.

Però destacaria el de l'equip de renovació pastoral amb la preparació i formació que rebem i la visió que projectem. L'integrem quatre membres amb el rector de la parròquia. Iniciem processos, discernim amb l'ajuda de l'Esperit Sant, fem anàlisi de la realitat pastoral de la nostra comunitat, preguem junts per la renovació pastoral i anem fent passes. Tot i sempre, des de l'evangeli de Jesús.Visc un dels moments més interessants, rics i amb moltes inquietuds de la meva experiència de pastoralista parroquial.

Com creus que ha d'evolucionar la figura del laic a les comunitats en el futur?

Ha d'evolucionar molt i encara més en l'àmbit del laic femení, la dona dins l'Església. Dins l'Església, aquesta família fraterna, hi som tots; formem el poble de Déu. El poble de Déu està en camí, fixem-nos en el títol del Congrés del Laïcat: "Poble de Déu en sortida". Necessitem més consciència laical. També que des de les autoritats eclesials es reforci i consolidi, encara més la confiança en els laics i en el nostre compromís, el qual, és evident que hi és.

Ara és un gran moment. Tenim encara, la gran oportunitat de sortir d'un cau d'idees tancades i de vegades sense massa sentit, per obrir-nos a una reflexió i acció respecte al paper i lloc de cada un dels laics. Que tothom hi càpigui, fins i tot els qui no hi són. Fer camins de renovació pastoral. Profundament i amb decisió. No podem perdre temps. Hem d'aconseguir models d'església missionera, amb deixebles evangelitzadors. Això és possible perquè hi ha comunitats que són testimonis d'aquest canvi, d'aquesta conversió. El centre i l'essencial és el Senyor i ens renovem cap a l'acollida i cap a l'acció missionera. Sols cal inspirar-nos per la seva experiència pastoral renovada, veure els seus fruits i treballar-hi. Crist es val de tots nosaltres per realitzar la seva missió en el món.Així que, endavant! Posem-nos-hi!

La música pot ser una bona manera de connectar amb els joves o amb la gent que viu d'esquenes...

La música és un element molt important en la litúrgia. Ja ho és en la vida, forma part en la vida de cada un de nosaltres. Podríem pensar quantes coses fem amb música. La música ens porta el missatge clau al nostre cor. Per això, allò que pot fer imprescindible per acompanyar dins el culte, la pregària i la litúrgia és el missatge de la cançó, amb una melodia rica i de qualitat, que de ben segur van en sintonia quan aquesta creació ens vindrà donada des de l'experiència viscuda pel compositor des de la seva fe. Amb catorze anys vaig començar a acompanyar les misses de la parròquia amb l'orgue, sempre des d'un servei a la comunitat. En tot aquest temps, l'experiència i formació musical, de direcció coral i d'animació del "cant litúrgic", ha fet possible en mi una reflexió al respecte. La música, quan transforma el nostre interior és un mitjà pel qual, Déu també es val perquè puguem ser millors persones. Així i tot, ens podem fer moltes preguntes:

Els membres de les nostres comunitats canten? Queda tot en mans del cor o del cantor solista/animador del cant? És un cor clàssic, de música actual...? Ens ajuda a fer que puguem participar i cantar tots junts durant la celebració? Si els joves s'acosten un dia, igualment que persones allunyades que han estat convidades a venir entendran el llenguatge dels nostres cants? I nosaltres, els entenem? Se sentiran atrets per l'estil? Connectarem amb els joves?

Veuran que expressem la joia del Crist Ressuscitat?

La música i el cant en les nostres comunitats ha de ser fruit d'una relació entre la Paraula de Déu i l'acció missionera, que ajudi a la pregària, el culte i l'adoració i faci de pont entre cada un de nosaltres i la resta de la comunitat. La música i el cant han d'esdevenir un element clau en el camí de comunió. L'hem de cuidar.

El 1990 vaig ser nomenada pel bisbe de la diòcesi, delegada diocesana de música. Era de les primeres dones amb un encàrrec d'aquest tipus. En aquell moment, prenia l'interès per encoratjar a les persones que feien el servei de vetllar pels cants a les diferents parròquies de la diòcesi, fins i tot en aquells anys també a parròquies de l'Aragó, donant-los-hi el meu suport i presentant els cants que s'anaven creant en l'àmbit interdiocesà. També com recurs a la catequesi d'infants en trobades de catequistes. Ara, però, als responsables diocesans els hi proposo fer un nou treball, millor si és en equip i des d'una anàlisi de la realitat. Donat que el cant pot arribar a ser un indicador per mesurar l'expressió viva de la comunitat, haurem de treballar ben motivats a ser facilitadors d'aquest canvi, com ens poden inspirar les comunitats que estan en aquest procés.

Siguem coneixedors de la música evangelitzadora que és creada des de la vivència de fe, des de la pregària a l'Esperit Sant. Les parròquies hi han de recolzar les persones responsables de la música i la litúrgia, vetllant per la formació d'aquests i disposant d'un pressupost per a tenir instruments, enregistraments, bona megafonia, recursos en tecnologia informàtica i del so. Empoderar aquestes persones que posen al servei de Déu i de la comunitat els seus dons per unir el culte, la litúrgia amb el cant i així provocar un canvi de vida. Cal confiar en ells. El Senyor els ha portat a les nostres comunitats i els hi ha donat aquests talents.

L'atmosfera i ambient que es crea quan en una comunitat cantem tots junts impressiona i som conscients que l'Esperit Sant ajuda en l'harmonia més viva de l'assemblea. Què diria un jove veient-ho? Es tracta de cuidar la música que escollim tenint en compte la litúrgia i l'acollida de tothom, també dels joves i dels qui estan allunyats. Atenem tothom. Aquesta eina d'evangelització, no va especialment dels estils que més pot agradar als músics, cantaires del cor o fins i tot al rector o bé als fidels. Animem a cantar tothom, facilitem que així sigui i fem-ho tots junts.