Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) “Tots nosaltres som fills i filles d’una cultura de la violència. Desfer-nos de tot això és una feinada” deia Antoni Soler, president de FundiPau aquest dilluns a Barcelona. A la seu de Cristianisme i Justícia es presentava el projecte Mou la noviolència, una proposta pedagògica que vol donar a conèixer i contribuir a educar en la cultura de la noviolència.

La iniciativa és fruit del treball del Grup de Treball en Noviolència Cristiana del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, però busca arribar a tots els públics, perquè, com recordava el director del centre, Xavi Casanovas en obrir l’acte, hi ha molts conflictes oberts al nostre món, els drets humans i civils pateixen fortes regressions, i la ciutadania necessita eines per vehicular les seves reivindicacions”.

Mou la noviolència es va presentar amb un diàleg amb Joan Morera, jesuïta, impulsor i coordinador del projecte, Sheila Vilaseca mediadora escolar i experta en gestió de conflictes i Antoni Soler, president de FundiPau, moderats per la periodista Maria Cusó.

Morera va desgranar els objectius i els continguts de la proposta, que consisteix en dotze unitats didàctiques que contenen un vídeo i activitats pràctiques i interactives per dinamitzar sessions de formació. Es pot descarregar gratuïtament al web www.moulanoviolencia.net i està disponible en català, castellà i anglès. Entre continguts s’hi pot trobar, per exemple, com funciona la violència, com gestionar la por, la necessitat de l’autocrítica… Adverteix també dels errors més freqüents en intentar practicar la noviolència i aborda la qüestió de les religions i la noviolència, així com la violencia de gènere.

Un projecte que s'adreça a tothom

El coordinador de Mou la noviolència va explicar que el projecte s’adreça a un públic molt ampli, ja que conté materials adaptats a diferents trams d’edat. Pot ser utilitzat en escoles, el món de l’educació en el lleure, l’activisme, organitzacions, però també per en entorns professionals i molts d’altres, perquè de conflictes n’hi ha a tot arreu i “el conflicte l’hem de naturalitzar, el que no hem de naturalitzar és la violència”.

Per a Antoni Soler, “és molt oportú poder tenir una una eina com aquesta en el moment que vivim”. El president de FundiPau considera que la noviolència no és, com pot semblar, un camí del mig entre la passivitat i la violència, sinó tota una altra cosa: “la primera condició per practicar la lluita noviolenta és revoltar-se quan un veu una situació d’injustícia”.

Joan Morera va explicar que el projecte inclou també pinzellades històriques amb experiències, perquè hi ha una falta de continguts sobre noviolència als currículums de les escoles. S’expliquen les guerres i els conflictes violents, però difícilment la lluita noviolenta.

"A l'escola hem de tenir més hores dedicades a això"

Sheila Vilaseca va valorar molt positivament aquesta iniciativa, pel què fa a la seva aplicació a l’àmbit educatiu. En va destacar el fet que proposa dinàmiques molt vivencials, que resulten molt significatives per als adolescents, va celebrar que “no busca només construir ments crítiques sinó autocrítiques” . Va reivindicar que “a l’escola hem de tenir més hores dedicades a això”.  Segons Vilaseca, la cultura de la noviolència s’hauria de treballar de forma transversal, formant part del projecte d’escola, i comptant amb la formació del professorat, perquè “hem de començar per nosaltres mateixos”.

Una cultura de la violència que és per tot arreu

Hi coincidia Antoni Soler: “hem de canviar els adults, perquè si no, el que fem a l’escola es queda allà però fora, la vida és una altra cosa”. Per al president de FundiPau “cal acceptar que aquest és un procés de canvi lent, que no s’improvisa” i que cal fer un treball de fons que no dóna fruits espectaculars de forma immediata. I és el que el repte no és petit. La cultura de la violència és per tot arreu: n’hi ha als videojocs i a les pel·lícules, però també als noms dels carrers, a la història que estudiem,... “fins i tot hi ha estudis universitaris sobre com practicar la violència”, lamentava Soler, “i ho tenim acceptat com un mal necessari, però se’ns hauria de fer intolerable la possibilitat d’utilitzar la violència com a forma de solucionar els conflictes”.

El més urgent, segons el president de FundiPau, és “ser capaços d’eradicar l’odi del conflicte i acollir la diferència”.

El projecte compta amb el suport de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), l’Ajuntament de Barcelona, Espai Societat Oberta i NOVACT (International Institute for Nonviolent Action).