Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Víctor Rodríguez –CR) A Sant Quirze de Besora hi ha un indret que, amb paraules de Maragall a la Fageda d’en Jordà, pot qualificar-se de “verd i profund”. Un lloc que guarda un petit joiell tan desconegut com únic. Ens referim a la Capella de Montserrat de l’antiga fàbrica tèxtil Guixà, probablement una de les capelles dedicades a la Verge Bruna més insòlites i amagades del país.

Situada a les immediacions de la primera fàbrica de filatures de cotó de l’estat, va ser construïda la darrera dècada del segle XIX per iniciativa d’aquesta nissaga del tèxtil català, els Guixà. Ho faran, tal com recorda el rètol de la capella escrit en català prefabrià, per homenatjar la Verge de Montserrat pocs anys després que el papa Lleó XIII la proclami patrona de les diòcesis catalanes l’any 1881.

Can Guixà, tal com es coneix la fàbrica al poble, no va arribar mai a ser una colònia industrial per estar massa propera al nucli urbà. Però certament té elements que fan considerar-la una semicolònia. Comptava amb casa per a l’amo i per a l’encarregat, un salt d’aigua amb turbina –que encara avui produeix energia– i la capella que ens ocupa. Abans del seu tancament l’any 1977, va ser durant dècades la fàbrica més important de Sant Quirze, arribant a tenir més de 300 treballadors, i molt més antiga que indústries dels voltants com Borgonyà o La Farga de Bebiè.

Una capella plena de vida

Arribar-hi si no s’hi ha estat abans no és fàcil. No pas per les dificultats del camí, ja que hi podem aparcar a escassos metres, sinó per les poques indicacions i la sorpresa de trobar-la enmig de naus industrials, algunes d’abandonades. Quan arribem al polígon de Can Guixà, al carrer de la Foradada, ens sorprèn el cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fresar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. En pocs minuts i gairebé sense veure el riu malgrat anar-lo sentint a tothora, arribarem fins a la Capella, situada en un angle al final del camí en forma de placeta.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris. I malgrat estar en un espai quasi natural i havent sortejat guerres, crisis industrials i pandèmies, ofereix al visitant la seva millor cara. L’estudiós local Víctor Bordas recorda que la capella era lloc de trobada de la gent del poble i que fins i tot va salvar-se de la destrucció de la Guerra Civil: “Fa anys, cada 27 d’abril s’hi celebrava una missa en honor a la Mare de Déu de Montserrat i en acabar, es repartia coca i xocolata a tothom”. Si la voleu veure il·luminada, a l’altar trobareu mig amagat un interruptor. Premeu-lo, però en marxar, que l’últim apagui el llum.

La capella i el beat Josep Tous

Josep Guixà i Tous, originari d’Igualada, s’estableix a Sant Quirze Besora a mitjan del segle XIX atret per les possibilitats hidràuliques que ofereix el Ter al seu pas pel municipi. A poc a poc, la família basteix una gran fàbrica vora el riu. Víctor Bordas ens enllaça la família Guixà amb Josep Tous i Soler (Igualada 1811 - Barcelona 1871): “La Mare de Josep Guixà era neboda del caputxí Josep Tous i, per això, les monges de la Divina Pastora, quan van arribar al poble l’any 1860 per a regentar l’escola que no estava acabada, van estar-se unes setmanes a casa de la família Guixà”.

I d’aquí podem entendre que aquestes monges, les Caputxines de la Mare del Diví Pastor fundades uns anys abans a Ripoll per Josep Tous obrissin a Sant Quirze de Besora una de les primeres cases de la companyia. Hi fa estada també la religiosa Anna Maria Mogas, fundadora anys més tard d’una nova congregació sota el carisma franciscà. Anna Mogas és beatificada l’any 1996 i Josep Tous uns anys més tard, el 2010, a Santa Maria del Mar.

En esclatar la Guerra Civil, les monges de la Divina Pastora, tal com són conegudes al poble, deixen Sant Quirze i ja no hi tornen. Avui el convent-escola és el Casal d’Avis, un espai pel qual han passat diferents generacions de santquirzenques, primer com a alumnes i després com a usuàries del casal.

No és agosarat pensar que els inicis d’aquesta congregació van lligats molt possiblement a les diferents poblacions on la família Guixà-Tous es van establir, viles com Igualada, Ripoll o Sant Quirze de Besora. Qui sap doncs si l’avui beat va induir la seva família a homenatjar la Mare de Déu de Montserrat amb una capella. Sigui quin sigui l’ideòleg de la seva creació, qui la visita, és convidat a entrar de nou en aquest lloc i caminar-hi a poc a poc; comptant els passos en la gran quietud, esdevenint-ne presoner. Acabem l’article com l’hem començat, amb els versos que Joan Maragall va dedicar a la Fageda d’en Jordà, tan escaients per parlar d’aquest bocí montserratí d’Osona.