Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

L’any que ve es compleix el segon centenari del naixement de Josep Tous i Soler, caputxí, beatificat a la basílica de Santa Maria del Mar el diumenge 25 d’abril. Moltes raons m’han portat a participar d’aquesta cerimònia magnífica, que ha seguit amb pulcritud la cadència vaticana d’actes similars. Però, hi ha un motiu que té un accent especial per a mi: compartim la mateixa ciutat de naixement, Igualada. Tres apunts.
 
Primer. El cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, presideix la celebració litúrgica. Des del segle XII no s’havia produït una beatificació a Barcelona. Després de la mort de Joan Pau II i com en temps anteriors, les beatificacions es porten a terme a les esglésies locals i les canonitzacions expressen el sentir de l’Església universal, i es fan preferentment a Roma. Les dues hores de celebració no es fan pesades i segueixen un ritme que combina l’emoció amb la vida interior. El caràcter italià del cardenal, que alterna el català amb el castellà amb una pronunciació molt acceptable, facilita l’empatia amb el públic. L’escolania de Montserrat mostra les credencials artístiques. Belkis M. Román Duarte, cubana, superiora general de les Caputxines de la Mare de Diví Pastor, fundades pel P. Tous, intervé al final de la missa amb un discurs d’agraïment ple de calidesa i proximitat. El recinte de la basílica és esplèndid. Les autoritats polítiques de primer nivell assisteixen a l’eucaristia. La gent, a la sortida, es mostra contenta, satisfeta, pletòrica.
 
Segon. El lema de la jornada que resumeix la vida del beat és «Fe i confiança en Déu». El segell del Pobre d’Assís impregna la vida de senzillesa i alegria. De dificultats, no en falten. Les revoltes socials l’obliguen a exclaustrar-se. Es tracta de viure la fe en Déu en temps conflictius. Res de nou sota la capa del cel. No es queda de mans plegades. El segle XIX representa una època excepcional per a Catalunya des de l’òptica dels fundadors: com recorda el cardenal Bertone, «el vostre país ha estat fecund en sants i santes». Avui, el secularisme galopant sembla que sacseja Catalunya, però es poden produir respostes creatives i generoses que, des de la fe cristiana, proposin nous horitzons d’evangelització i de proclamació de la bona notícia. Malgrat que avui el soroll no permet sentir la música, a les comunitats cristianes hi ha persones d’una qualitat humana i espiritual extraordinària. No destaquen perquè es mouen en la discreció. No s’imposen. Suggereixen a través de la seva vida. Sense estridències.
 

Tercer. En la festivitat litúrgica del diumenge, dedicada al «Bon Pastor», hi ha una frase que fa pensar quan es parla d’«ovelles sense pastor», és a dir, de persones a la recerca de sentit, de referències, de claus per entendre la seva vida. Josep Tous, com molts fundadors, ho va saber veure i va donar-hi una resposta: les germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Una congregació fundada per atendre les nenes i adolescents, més necessitades. Ara n’hi ha que s’omplen la boca amb discursos sobre igualtat i drets de la dona, però no passen d’aquí. Josep Tous, fa més de 150 anys, sense necessitat de posar-se l’etiqueta, de la qual n’hi ha que en voldrien tenir l’exclusiva, adopta mesures altament progressistes a favor de la dona i de les persones necessitades. Una bona educació constitueix el primer pas. La seva congregació, de manera discreta però continuada, continua actualitzant-ne el carisma. Felicitats.