Vés al contingut
Per Montserrat Boixareu . dj. 2/06/2022

Quan ens trobem immersos en una mena de revolució pel que fa a la gestió i transmissió del coneixement i en uns moments en què un permanent sentit de provisionalitat sembla l’única constant en la nostra societat, endinsar-se en la vida i l’obra del pare Bonaventura Ubach per copsar-ne els seus “instants d’eternitat” no deixa de confirmar-nos el valor i l’abast del sentit que pot tenir el fet de donar a conèixer i difondre un llegat com aquest.

Ja des del noviciat a Montserrat, Bonaventura Ubach compartí amb Antoni Marcet el convenciment de la importància de la Bíblia. Aquest fet, si bé no fou especialment significatiu durant els anys en què Ubach fou professor a l’Escola Teològica de Montserrat, sí que havia de ser-ho posteriorment quan Marcet fou escollit abat i Bonaventura Ubach orientà tot el seu treball a l’estudi de tot el que envoltava la Sagrada Escriptura. Un estudi centrat en aspectes com les llengües, la gent, la cultura, la societat, la història i l’arqueologia, entre d’altres. El suport que tingué sempre el P. Ubach de l’abat Marcet donà lloc a una nova etapa en l’estudi de la Sagrada Escriptura a Montserrat i a un llegat compost per les peces d’Orient que adquirí per al Museu Bíblic de Montserrat, la traducció de la Gran Bíblia de Montserrat (composta per 25 volums i 3 d’il·lustracions fotogràfiques) i la creació de l’Scriptorium Bíblicum de Montserrat, dirigit des de fa 25 anys pel P. Pius Ramon Tragan, on queda recollit el seu fons fotogràfic compost per 6000 negatius perfectament catalogats pel mateix Ubach. No resulta fàcil sintetitzar la vida d’aquest monjo biblista que volgué conèixer el sentit de les Sagrades Escriptures des del mateix entorn geogràfic on foren escrites i transmetre’n les vivències, de forma literària i, sobretot, a partir de fotografies.  

Després d’uns anys de professor a l’Escola Teològica de Montserrat, el pare Ubach veié necessari el tracte directe amb Israel i Palestina. Per aquest motiu, entre els anys 1906 i 1910 tingué lloc el primer dels seus viatges cap a terres d’Orient. Fou els anys en què va recórrer Palestina, Petra i el Líban.  Va ser professor del Seminari Siríac Catòlic de Jerusalem i, al mateix temps, estudià grec i les tres llengües orientals (àrab, hebreu i siríac). A Beirut fou deixeble dels dominics Lagrange i Vincent i descobrí la novetat del seu mètode exegètic. D’aquests anys extreu la importància de la dimensió divina i humana de la Revelació i els principis per a la interpretació dels textos bíblics. El 1910 tornà a Montserrat, en certa manera trist, avesat com estava a la vida a l’Orient. No obstant això, emprengué amb gran dedicació el projecte del Museu Bíblic i la traducció de la Bíblia. Abans d’emprendre el segon viatge, restaria nou anys a Roma, ensenyant llengües orientals al col·legi benedictí de Sant Anselm. El 1922, amb el suport de l’abat Marcet, té l’ocasió d’iniciar el viatge per a la compra de peces per al Museu Bíblic de Montserrat, a Jerusalem i al Museu del Caire, i posteriorment, des de Bagdad, emprendrà tot un seguit d’excursions per l’Iraq. El 1951 tornaria definitivament cap a Montserrat.

El darrer acte que s’ha fet a Montserrat entorn de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach” ha estat la presentació del Catàleg de l’exposició, amb la intenció que això permeti de fer perdurar l’exposició més enllà d’un temps i un espai concrets. Tal com destacà Senén Florensa, director de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), però, “no és estrictament un catàleg sinó que conté tot un seguit d’explicacions per tal d’entendre i aprofundir en el que el P. Ubach volia, aquelles cultures d’aquella part del mon”. El P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, posà de relleu que l’exposició eixampla en certa manera el fons del P. Ubach i ajuda a entendre què hi trobà ell i on som ara. L’abat feu igualment un reconeixement a la feina del P. Pius Ramon Tragan en la conservació del fons del P. Ubach durant 25 anys i clogué la intervenció fent notar que “alguna fotografia transmet aquest sentit d’atemporalitat, aquests instants d’eternitat que ens agradaria ajudessin a transmetre la pau que voldríem no només eterna sinó en tots els espais. Que l’exposició i la seva difusió ens hi ajudin.”

En la segona part de la presentació del Catàleg intervingueren Tatiana Donoso, que ha coordinat el projecte de conservació del fons fotogràfic i que, com a fotògrafa, ressaltà que el moment geopolític molt complicat que encara vivim fa que “vulguem conèixer i descobrir per tenir memòria d’on venim.” Elisenda Ardèvol, antropòloga, es confessà impressionada per la mirada de les fotografies del P. Ubach, “en les fotografies hi ha una mirada que transmet complicitat amb el P. Ubach, que busca una cultura no de museu, sinó viva, còmplice.” Joan E. Garcia Biosca, arqueòleg especialista en el mon islàmic, explicà que el més difícil de l’exposició va ser triar les 70 fotografies, entre 6000, que cabien a la sala i ressaltà sobretot “la intimitat que s’estableix entre el fotògraf i el fotografiat, intimitat que només es pot establir quan no ets un estranger, com no ho era el P. Ubach per tal com va viure a l’Orient.”

Temàtica
Institucions
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.