Mor la darrera monja de la Congregació del Sant Àngel Custodi

Víctor Rodríguez –CR La religiosa de les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi Josefina Bravo ha mort aquest dimarts a Puigcerdà. Ella era la darrera monja d’aquesta congregació fundada l’any 1887 pel cardenal català Salvador Casañas i Pagès. Aquesta congregació, que mai va ser gaire nombrosa, l’any 1975 estava formada per 12 religioses i l’any 1998, ja només tenia 7 germanes. Des de feia anys, Josefina Bravo n’era la darrera germana, un fet que pot considerar-se estrany i insòlit, ja que difícilment una congregació, entesa com a tal, pot estar formada per només un membre.

Amb la defunció de la germana Josefina Bravo desapareix el darrer testimoni d’una congregació històrica catalana dedicada a la cura dels malalts de l’Hospital de Puigcerdà i un dels darrers testimoniatges de l’obra del seu fundador, el cardenal Casañas. Els darrers anys i fins que la salut li ho va permetre, Josefina Bravo, entre altres tasques, tenia cura de la capella de l’antic Hospital de Puigcerdà.

Tres instituts religiosos nascuts al bisbat d’Urgell

El bisbat dels Pirineus ha vist néixer tres congregacions religioses dins la seva jurisdicció. El primer va ser el de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, fundades el 1859 per l’avui beata Anna Maria Janer. La congregació, estesa per tot el món, manté la casa mare al bell mig de la Seu d’Urgell i les seves germanes ofereixen una casa d’espiritualitat, atenció a l’Hospital de la Seu i gestionen el museu dedicat a la congregació. Les restes d’Anna Maria Janer reposen a la capella de la casa mare.

Sant Josep Manyanet fundaria el 1864 la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. La casa natal de l’avui sant trempolí, al bell mig de la capital del Pallars Jussà, està museïtzada i pot visitar-se lliurement. Aquesta congregació masculina, principalment dedicada a la tasca educativa, té escoles en diversos països, i diversos centres educatius a casa nostra.

L’any 1887, el bisbe Salvador Casañas i Pagès va celebrar una solemne funció religiosa que instituïa la Congregació de les Germanes de la caritat sota la invocació del Sant Àngel Custodi. Aquestes religioses tindrien la missió específica de l’assistència i cura dels malalts de l’Hospital de Puigcerdà. Per això, l’antic hospital de Puigcerdà té la capella dedicada al Sant Àngel custodi, i pels volts de cada 2 d’octubre, s’omple amb motiu de la festivitat de l’Àngel de la Guarda. Des de llavors i fins a la defunció de Josefina Bravo, les monges han tingut una relació intrínseca amb Puigcerdà i els seus malalts.

La fi d’una congregació i el tancament de comunitats

Mensualment, es produeixen tancaments de comunitats religioses que principalment per motius d’edat dels seus membres i per manca de noves vocacions, els governs decideixen d’agrupar els religiosos en comunitats més nombroses que garanteixin una bona atenció dels més grans i una vida més comunitària. D’una manera similar succeeix amb els monestirs, si bé tenen una major independència i autonomia, quan un monestir es tanca en no arribar al mínim de 5 religiosos, sovint la comunitat ha de fusionar-se amb un altre monestir, i succeeix un fet similar a la fi d’una Congregació religiosa, que és l’extinció del monestir.

El principal fet diferencial es deu que el tancament d’una comunitat no té la mateixa transcendència jurídica ni històrica que la fi d’una Congregació, ja que aquesta darrera comporta que deixa d’existir totalment.

El cardenal Casañas, més que un carrer

Nascut a Barcelona l’any 1834, va ser durant vint anys rector de l’església de Santa Maria del Pi. L’any 1880 va prendre possessió com a bisbe d’Urgell, substituint al bisbe Josep Caixal que vivia exiliat a Roma a causa de les guerres carlines. Com a copríncep d’Andorra, va defensar la singularitat cultural catalana i la independència del Principat davant les pretensions annexionistes de França. Creat cardenal el 1895, l’any 1901 va esdevenir bisbe de Barcelona on impulsaria la creació de la parròquia -avui basílica- de Sant Josep Oriol al bell mig de l’Eixample i dedicada al sant barceloní que tant va estimar com a rector del Pi.

La nit de Nadal 1905 va patir un intent d’assassinat anarquista al claustre de la catedral de Barcelona, del que en va sortir gairebé il·lès. Salvador Casañas va donar suport a la Solidaritat catalana de 1906 i va ser un dels impulsors del catalanisme catòlic. Va ser senador reial per la Província eclesiàstica de Tarragona i té dedicat un carrer al costat de l’església del Pi. Va morir a Barcelona l’any 1908.