‘La Punxa’ de la Seu d’Urgell: església, museu i història d'Anna Maria Janer

Víctor Rodríguez –CR Al capdavall del passeig de la Seu d’Urgell, a tocar del parc del Segre i al costat de l’Hospital, s’hi alça un edifici emblemàtic, conegut popularment pels seus habitants com ‘La Punxa'. No té grans torres ni és de Gaudí, però amaga quelcom d’especial: una església amb uns vitralls i murals d’autors destacables, un museu i la tomba de l’avui beata Anna Maria Janer. L’edifici, un convent, és un lloc històric per ser la primera fundació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, una congregació catalana estesa per onze països per mitjà de l’apostolat de l’educació, la joventut i l’assistència sanitària i social. Ens el descobreix Pilar Balasch, una de les nou germanes que conformen la comunitat del convent de la Sagrada Família de la Seu.

Nascuda a la capital de la Segarra l’any 1800, als 18 anys Anna Maria Janer entra com a religiosa a les Filles de la Caritat de l’hospital de Cervera. Pels seus mèrits, en un any en serà mestra de novícies i al cap de poc, superiora de la comunitat. Janer viurà una època de guerres, epidèmies i malalties i la seva obra i tasca abnegada en favor dels més necessitats serà coneguda, reconeguda i reclamada pel bisbe d’Urgell Josep Caixal. Ell, la citarà a la Seu per demanar-li fer-se càrrec de l’Hospital de la ciutat, necessitat de germanes i ella ho acceptarà.

Arribar a la Seu significa que el 1859 neixi aquesta congregació emparada i protegida per Caixal, que n’aprova les primeres regles l’any 1860. La mare Janer fundarà personalment des d’aquest moment les primeres deu comunitats i al llarg de la seva vida, n’arribarà a veure un total de vint-i-tres més, malgrat patir moltes incomprensions i fins i tot, persecució, presó i exili.

El bisbe Caixal, impulsor i protector de la naixent congregació haurà d’exiliar-se per l’enfrontament entre carlins i liberals. Serà llavors quan el pare Manyanet exerceixi durant sis anys la direcció espiritual del naixent Institut posant-lo sota l’advocació de la Sagrada Família. Aquesta època, amb certes controvèrsies i tensions entre les religioses i l’avui Sant clourà quan el nou bisbe d’Urgell, Salvador Casañas n’assumeixi personalment la direcció i nomeni Anna Maria Janer com a primera Superiora General l’any 1880. Janer, morirà a Talarn cinc anys després amb 85 anys.

El museu, obra i vida de la fundadora

Als baixos del convent, una gran sala exposa diferents objectes relacionats amb la vida d’Anna Maria Janer i el desenvolupament de la congregació, des dels seus inicis fins avui dia. Inaugurat l’any 1985 amb motiu del centenari de la mort d’Anna Maria Janer, al centre de la sala, un equip audiovisual permet consultar la presència i l’obra de l’institut arreu del món, un cercador que agrada molts als més petits com bé explica Pilar Balasch: "Cada any quan ens visiten les escoles de la nostra titularitat, als alumnes els fa molta gràcia buscar i trobar la seva escola d’entre totes les nostres presències". Els diferents plafons expositius es combinen amb vitrines plenes d’objectes de l’època, alguns d’ells propis de la mare Janer juntament amb documents històrics dels inicis de la congregació.

Abans d’entrar al museu, que és gratuït, és recomanable visionar l’audiovisual que en una sala annexa les monges conviden a veure i que resumeix en quinze minuts la vida de la fundadora. "Sempre recomanem que si no es té pressa, es vegi l’audiovisual perquè ajuda molt a entendre el fil conductor de l’exposició", explica la germana Pilar Balasch.

L’església, joiell d’artistes i panteó

El temple annex al convent és un edifici de grans dimensions projectat pels arquitectes Josep Puig Torné i Josep Miquel Serra de Dalmases l’any 1959, construït pel primer centenari de la congregació i per donar resposta a les necessitats del moment, quan l’edifici era noviciat. D’una sola nau i sense absis, a la façana hi destaca la representació de la Sagrada Família, una obra escultòrica del pintor Maties Palau Ferré, que va estar guardada en un magatzem durant 35 anys. No va ser fins a l’any 1995 quan es va posar a l’emplaçament pel qual s’havia dissenyat.

A l’interior, una bella escultura de la Sagrada Família en pedra arenosa blanca presideix el presbiteri, col·locada sobre un gran plafó mural d’alabastre de Sarral. Tomàs Bel, el seu autor, va representar de manera estilitzada i serena el lliurament del Déu, fet home, al món. Destaca la família amb les actituds personals, emmarcades en un bloc únic, rebent la llum per un únic costat a través de vidres blavosos i violetes que il·luminen l’altar. El mateix artista també és l’autor del gran viacrucis de fusta de noguera que ocupa tot un lateral del temple, esculpit en un sol conjunt de 18 metres. Les estacions, d’una simetria idèntica, estan numerades en xifres romanes sobre creus gregues.

De l’interior del temple destaquen també els diferents vitralls que decoren les parets i hi donen una lluminositat especial. A la part oposada a l’altar, quatre grans vitralls dissenyats per Josep M. Blai Fontcuberta representen els quatre evangelistes. El vitrall que il·lumina la pica beneitera, juntament amb el de la Sagrada Família i els vuit que representen els dies de La Creació, porten la firma del reconegut artista malaisi Gerard d’Alton Henderson.

A l’esquerra de la gran nau, hi trobem l’oratori on reposen les restes d’Anna Maria Janer. De petites dimensions, al terra del presbiteri hi ha la tomba de la fundadora sota una gran creu d’inspiració moderna. Una de les parets és un vitrall sencer amb la imatge d’un gran colom que representant l’esperit sant dona llum i harmonia a l’espai, afavorint el recolliment del lloc.

L’espai en l'actualitat

El convent avui és una hostatgeria i casa d’espiritualitat oberta a tothom que vulgui passar uns dies de descans o de pregària. "Durant l’any venen moltes persones i petits grups, sobretot a l’estiu", explica Balasch. Qui vulgui sojornar-hi, pot contactar-hi fàcilment i gaudir de les estances espaioses, de la plàcida acollida de les religioses i de la tranquil·litat dels seus frondosos jardins al bell mig de la capital de l’Alt Urgell.

Aquest racó del Pirineu no és la seu de la congregació, però sense la Seu no s’entendria ni existiria com avui el coneixem, aquest orde que durant més de 150 anys ha portat arreu del món el nom de la ‘Sagrada Família d’Urgell’. I és que des d’aquesta presència històrica, les filles de la mare Janer ofereixen el seu testimoni seguint les paraules de la fundadora, esculpides a l’entrada del convent: "Fermesa quan calgui, duresa mai, dolcesa i caritat, sempre".