Mor el claretià Joan Sidera, un dels grans estudiosos de Claret

(Claretians) Aquest diumenge 4 de febrer ha mort a Barcelona el pare claretià Joan Sidera. Estava a punt de fer els 100 anys i el passat mes de juny va celebrar els 75 anys de sacerdoci. Va dedicar gran part de la seva vida a la docència i ha estat un dels claretians que ha estudiat més a fons la documentació sobre Sant Antoni Maria Claret.

L’enterrament es farà aquest dilluns a les 12 del migdia al Santuari del Cor de Maria. El pare general, Mathew Vattamattam, ha fet arribar el condol a tota la comunitat claretiana amb un missatge al provincial de Catalunya. El pare Vattamattam ha destacat com “el pare Sidera ha dedicat la seva vida a donar a conèixer la vida de Claret”. També recorda la seva relació amb el pare Sidera: “El conec des de fa 15 anys i vaig tenir moltes converses sobre Claret i els cofundadors durant la meva estada a Vic per a la formació de formadors. Ell em va deixar una profunda impressió missionera. La seva vida simple i saviesa han estat sorprenents. Ell tenia una manera molt objectiva i amorosa de llegir la vida de Claret. Estarem en comunió amb ell en el foc de l’amor que ens uneix en el carisma claretià”.

A prop dels màrtirs

El pare Joan Sidera i Plana va néixer el 8 de març de 1918 a la Cellera de Ter (La Selva) i va ser el tercer d’onze germans. Dos germans també es van fer claretians, Jaume i Vicenç, i dues germanes, Carme i Rosa, van ser religioses Vedruna. Sent encara un nen, el 4 de juliol de 1927 va ingressar al Congregació dels Missioners Claretians. Els primers anys va realitzar els estudis en diversos centres de formació claretians de Cervera, Barbastre, Vic i Solsona. Allà va coincidir amb molts companys i amics que avui formen part dels màrtirs claretians que van ser assassinats el 1936, alguns beatificats el passat octubre a Barcelona.

L’inici de la Guerra Civil es va produir quan era a Solsona però va poder refugiar-se pels boscos i diverses masies de la zona fugint dels qui perseguien els religiosos i novicis per matar-los. Gràcies a l’ajut del seu pare va poder tornar a la Cellera de Ter. Allà va ser reclutat per l’exèrcit republicà, però finalment va aconseguir fugir a Sant Sebastià, territori que ja estava controlat per les tropes franquistes. Per la seva condició de religiós va ser alliberat de les obligacions militars.

Després de la Guerra va acabar els estudis i va ser ordenat sacerdot el 1942 a Badajoz. Els primers anys de dedicació van ser en l’àmbit formatiu com a professor a l’internat de Solsona. Es va llicenciar en Ciències Químiques i durant 13 anys va ser professor d’aquesta matèria al Col·legi Claret de Barcelona i després a Cervera, Valls i al Seminari Menor diocesà de La Conreria.

Trenta anys documentant el pare Claret

El 1979 va ser destinat a Vic on va ser elegit superior de la Casa Mare dels Claretians i es va encarregar de l’Arxiu Pairal. Allà va iniciar una dedicació de més de 30 anys a la recerca, l’estudi i la documentació històrica dels Missioners Claretians i especialment de la presència de Sant Antoni Maria Claret a Catalunya. A més de la dedicació a l’arxiu claretià, ha fet nombroses recerques en altres arxius per recuperar documentació sobre el Fundador de la Congregació. També va impulsar la revista “Arxiu Claret-Vic”, que es va publicar des de 1985 el 1994.

Una part d’aquest treball va quedar recollit en el llibre d’homenatge. “‘Enamoraros de Cristo…’ y de Claret”, elaborat des del CESC i publicat coincidint amb els 75 anys sacerdotals. El llibre és una mostra de la seva alta especialització L’exemplar inclou l’estudi més exhaustiu que s’ha fet mai sobre els familiars del pare Claret, fruït de la recerca sobretot en els arxius notarials. Un altre estudi posa de manifest l’estreta relació entre el pare Claret i la seva mare. I un tercer estudi, fet conjuntament pels tres germans Sidera i Plana, se centra en la figura del seu oncle, Lluís Plana i Rebugent, un dels màrtirs claretians de 1936 amb una biografia més ben documentada.

El passat 21 de juny, va celebrar els 75 anys de sacerdoci presidint una missa al costat dels seus dos germans també claretians, el pare Jaume i el pare Vicenç, missioner des de ben jove a Centroamèrica. També va estar acompanyat de la comunitat claretiana, la seva família, amics, ex-alumnes, i membres de la família de Can Gaspar que el va acollir de seminarista en esclatar la Guerra Civil. El pare Sidera va reiterar “sentir-me acompanyat en tot moment de la providència” i “estimat per Déu”.

Des de 2013 vivia a la residència dels Missioners Claretians de Barcelona, però no va deixar de treballar en la recerca i l’estudi de la documentació històrica fins el darrer moment.