Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Diumenge, 9 de juny, en la Solemnitat de la Pentecosta, durant la missa conventual, a les 11h, el monjo Pau Valls signarà el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat i serà consagrat com a monjo per a la pregària del pare abat i la professió solemne. A la cerimònia, que presidirà el pare abat Josep M. Soler, hi assistiran els monjos de la comunitat i els escolans, a més dels familiars i amics del profés solemne. L’eucaristia es podrà seguir en directe a través de les TV de la Xarxa de Comunicació Local, per Ràdio Estel (106,6FM) i per Montserrat RTV.

El germà Pau (David) Valls i Gonzálvez va néixer a Barcelona el 20 de gener de 1962 en el si d’una família cristiana. L’educació rebuda a casa i la formació en els valors de la seva escolarització marista i, en el lleure, de l’escoltisme, van dur-lo a una implicació creixent en diferents activitats de voluntariat. Això va fructificar en una joventut compromesa en moviments socials, culturals i polítics. Estudiant de Filosofia a la Universitat de Barcelona, paulatinament  va anar abandonant les seves creences religioses mentre s'integrava a la vida professional en detriment d’una vida que li hauria agradat que fos més intensa intel·lectualment i cultural.

Va viure un moment professional molt exitós: com a executiu, sobretot, en dues multinacionals de renom. Però el suposat èxit professional no es veia correspost a nivell de creixement personal. Davant la crisi vital i de valors que va patir va viure una “conversió guaridora”, que el va portar “a escoltar la crida de Déu i voler seguir radicalment el camí assenyalat pel seu Fill Jesús, el Crist”. Va ser a l’hostatgeria del monestir, de la mà d’una persona que el va ajudar a trobar la tranquil·litat que demanava el seu esperit, que va fer possible la seva “cura vital” i, molt especialment, el seu “retrobament amb la fe abandonada”; una fe que es va acabar de madurar en els successius recessos que realitzava a Montserrat. “Ara dono gràcies a la Misericòrdia de Déu, que m'obre la vida a cercar-lo per intentar esdevenir un home seu, un  "home de Déu", afirma el germà Pau Valls.

És d’aquesta manera que va demanar a la fraternitat dels germans de la comunitat de monjos de Montserrat per viure-hi “humilment i obedient sota la Regla de Sant Benet, tot maldant perquè la resta de la meva vida sigui una veritable acció de gràcies, testimoni i lloa constant de la misericòrdia de Déu Nostre Senyor, així com d’intercessió pel seu proïsme, creient o gentil”, confessa.

Per al germà Pau Valls, la vida monàstica és “l'opció concreta de viure des de la radicalitat del seguiment del Crist amb fe i esperança, tot practicant la caritat; en l'horitzó, l'entrega de la pròpia vida per amor”. El futur profés solemne assegura ser feliç, actualment; i que allò que més felicitat et proporciona és “poder ser tu qui li ofereixes la teva ma al germà; la comunitat m´ha demostrat que tenir una mà fraterna que t’ajudi a aixecar-te et facilita el teu creixement”. “Segueixo tenint massa pecats –assegura-, però ara sóc conscient de la immensa misericòrdia de Déu”.

 

La professió solemne del germà Pau Valls

Durant la celebració de diumenge, el germà Pau Valls llegirà, davant del pare abat i de la resta de monjos de la comunitat i dels fidels assistents, la cèdula de professió, que és un text escrit a mà i que diu el següent: “Prometo davant Déu i els sants dels quals conservem aquí les relíquies, i en presència del pare abat d’aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a monjo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet”. En acabar, signarà l’esmentada cèdula sobre l’altar de la Basílica de Santa Maria i, posteriorment, cantarà el següent verset del salm 118: “Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança”, que la comunitat repetirà tres vegades. D’aquesta manera, expressarà la voluntat de donar-se plenament amb la confiança de l’ajut de Déu. Acabat aquest punt, i després que el pare abat li faci lliurament dels signes de la seva condició de monjo –la cogulla i el llibre de pregària-, rebrà l’abraçada de tots els monjos professos solemnes, com a símbol d’unió i d’acolliment a la comunitat.