(Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu - Eduardo Ribes) Quan em disposava a preparar aquestes paraules, el primer pensament que em va venir a la ment va ser una pregunta que m'he formulat en altres ocasions: l'Ordre de Sant Joan de Déu és coneguda com una institució solidària? I us convido a que tots ens puguem fer aquesta pregunta en algun moment. Segur que descobrirem que no som tan coneguts, ni tenim tan desenvolupada aquesta part social o solidària, que ens impulsi a viure en una contínua inquietud i implicació, en pro d'un món més just.
Avui podem dir que l'Ordre compta amb nombrosos centres molt qualificats, amb unes instal·lacions molt dignes i amb una assistència molt professional i humanitzada. Però quins passos hauríem de donar per estimular-nos, reilusionarnos i no quedar-nos només en com de bé fem les coses? L'any passat vam rebre innombrables premis, inclòs el premi Princesa d'Astúries per tota la nostra trajectòria i ben fet, però no podem viure de premis, sinó de la fortalesa i carisma que ens han transmès aquells que ens han precedit en la Hospitalitat, dels quals han dedicat el millor de si mateixos per socórrer i atendre els altres, i des de la necessitat de continuar estenent el nostre carisma, com una forma de presentar la nostra cultura d'Hospitalitat, com a alternativa a la cultura d'hostilitat que viu el nostre món ...
Com Família Hospitalària estem cridats a avançar en el camí de la solidaritat, com bé diuen les nostres constitucions: a treballar en la promoció dels més febles, comprometent-nos evangèlicament contra tota forma d'injustícia i manipulació humana, ajudant a despertar consciències davant del drama de la misèria. I amb això no vull dir que no estiguem fent res, sinó que hauríem d'apostar per donar-li un major impuls a la nostra solidaritat.
Això ve ja d'abans, quan fa 500 anys Joan de Déu cridava pels carrers de Granada: "Germans, feu-vos bé donant-vos a vosaltres mateixos" era una forma d'inquietar i provocar consciències per no adormir-se sobre les misèries humanes. Una invitació que se'ns presenta avui a nosaltres, partint des d'una major conscienciació personal fins arribar a contagiar a la societat amb el nostre estil de vida.
Us convido a que a nivell personal us feu la pregunta: ¿i jo ?, quins aspectes de la meva vida puc compartir? Què puc fer per inquietar consciències? Ens adonarem de la quantitat de coses que tu i jo podrem realitzar pels altres, descobrirem que la solidaritat és qüestió de posar-se mans a l'obra i sortir a la trobada de l'altre amb majúscules.
És cert que quan pensem en solidaritat se'ns en va la ment a l'altra banda de l'oceà, però la solidaritat avui es vesteix de molts colors i es fa vida en el nostre entorn personal més pròxim. Tenim tantes possibilitats de contribuir a la construcció d'un món diferent!
La nostra implicació passa per "deixar-nos afectar" per la realitat de l'altre, és a dir conèixer-lo i solidaritzar-efectiva i eficaçment amb ell. Això té molt a veure amb la mirada i amb el cor, amb que allò que li passi a l'altre em afecti, perquè és el meu germà i m'importa. Com diria Francesc Torralba: "la cara de l'altre pobre, humiliat, i ofès, reclama justícia i exigeix una resposta responsable. No podem desentendre'ns d'ell, no podem mantenir-nos al marge del seu dolor. La mirada de l'altre té tal potència que ens fereix profundament, i per això vam baixar la mirada o tanquem els ulls. El rostre de l'altre que em mira atentament, amb sol·licitud, m'exigeix superar la indiferència i implicar-me en la seva sort ".
Davant d'això tenim dues opcions: la de implicar-nos, comprometre'ns i donar-li sentit a la nostra vida o quedar-nos en l'autojustificació, sobre qui ho hauria de fer, a qui li correspon prendre decisions, etc,
Com sabeu un dels eixos estratègics per a aquest quadrienni a nivell provincial és treballar conjuntament la cooperació, el voluntariat i l'obra social, amb la finalitat de poder avançar de forma més compacta com institució, amb el propòsit d'implicar-nos des de l'Hospitalitat en la nostra societat . I així cooperar amb fets, no només de paraula, en la construcció d'un món més just.
Tant de bo que puguem prendre consciència i fer passos en la contribució d'un món més fratern, més igualitari i sobretot més germà. Una oportunitat per descobrir en un l'altre, pobre, malalt i desvalgut, un camí d'hospitalitat on poder aconseguir el nostre somni.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.