(Ramon Bassas –CR) No, a la residència Cabestany tampoc fan vacances. Però els joves que hi viuen durant tot l’any deixen d'estudiar per treballar, per fer voluntariats, per formar-se en el lleure o en idiomes “i per fer vacances!”, m’apunta la Mònica Rocafort, la seva responsable. Però, tot i que l'ambient dels pisos és més relaxat que durant el curs, la tasca educativa continua present. “Aquest és un recurs que funciona 365 dies a l'any, 24h, així que no hi ha diferències entre l'estiu o l'hivern. És casa del jovent”, em diu des d’aquest centre del barri de les Corts, a Barcelona.
La Mònica Rocafort és educadora social. És de Tremp i va ser monitora de l'esplai La Casa del Sol Naixent. “allà ja fèiem una tasca educativa fantàstica”, recorda. Va treballar en diferents Craes (Centres Residencials d'Acció Educativa, per infants i adolescents que viuen situacions especials, fora d’entorns familiars estables) i, des de fa onze anys, amb joves extutelats en pisos d'autonomia. Com que durant una bona temporada va treballar al Casal de Joves Calassanç, de l'Escola Pia Sant Antoni, la Fundació Servei Solidari, sorgida de l’Escola Pia, li va oferir fer d’educadora social per uns pisos d'autonomia per a joves. “Em va semblar un projecte interessant i em venia de gust conèixer la intervenció educativa més enllà dels 18 anys. Així que vaig fer-los arribar el meu currículum. Sembla que la cosa va anar bé i aquí estem!”
—La residència Cabestany no és el primer projecte d’habitatges per joves extutelats vinculat a Servei Solidari, oi?
—No, aquest recurs forma part del programa Pont Jove de la Fundació, que inclou pisos que ja estan en funcionament des de fa més de trenta anys, gestionats inicialment per l'Escola Pia de Catalunya. La residència Cabestany funciona des del 3 de desembre del 2009. Però la Fundació també té pisos en diferents punts de la ciutat de Barcelona, a Badalona i a L'Hospitalet.
—Quina vinculació té amb l’administració?
—El programa s'emmarca dins de les actuacions concertades amb l'administració de l'Àrea de Suport al Jovent Tutelat i Extutelat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya, que és qui proposa el jovent que ocuparà els pisos i amb la qual tenim un conveni.
—I com funciona?
—Consta de 14 places per a joves, nois i noies, majors d’edat amb un itinerari formatiu reglat definit i amb la pretensió de progressar acadèmicament. De la mateixa manera que a la resta de pisos assistits, es treballa a consciència el seu procés d’autonomia. L’acompanyament és individualitzat i es defuig de les activitats conjuntes, encara que en puguin sorgir espontàniament, mirant d’afavorir situacions que hauran d’afrontar en un futur immediat sense la presència d’educadors referents. La durada de l’estada dels/les joves pot anar dels 18 fins als 23 anys per tal d’afavorir processos llargs d’estudis.
—I quants professionals sou?
—Hi ha un equip educatiu de 5 educadors i educadores socials que cobreixen l'atenció educativa les 24h. Amb el jove s'elabora un pla de treball quan arriba el pis amb els objectius a assolir i els compromisos de cadascú. És un treball integral que contempla totes les dimensions (socio-educativa, laboral, intel·lectual, emocional-relacional, salut...). Aquests plans de treball es revisen cada sis mesos i es va veient el progrés i l'evolució.
—No és una feina fàcil, suposo.
—No, però quan veig l'esforç que han fet i els entrebancs superats pels joves amb qui treballem, quan veig de quina manera segueixen esforçant-se, buscant el seu camí, com van elaborant els seus projectes de vida, com van assolint els seus objectius, malgrat no ser molts cops fàcil... veig que això és el que marca el meu compromís amb la meva feina: ser allà, durant el temps que sigui que compartirem, un any, dos, tres, per poder-los acompanyar i que aconsegueixin una vida el més plena possible.
—Sovint les notícies que ens arriben d’aquests joves, i sobretot dels menors (els anomenats menas), van relacionades amb el conflicte. Què ens falta conèixer?
—Segurament saber que quan sentim parlar de jovent extutelat pensem que només parlem de joves com tants d'altres, que ho han tingut difícil en un moment determinat de la seva vida. sí, però que, malgrat ho continuen tenint difícil en moltes ocasions, que lluiten i s’esforcen per tirar endavant i tenir un futur el millor possible. Els ajudem si no els estigmatitzem, si no els compadim, els ajudem si els donem una oportunitat per créixer si és a les nostres mans la possibilitat de fer-ho.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.