Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maristes) No és fàcil comprendre què s’amaga darrere d’un abús sexual. Què el desencadena, què el motiva, quin perfil té l’abusador, com actua, com es rehabilita, com s’atenen les víctimes… Molts interrogants als quals es va mirar de donar resposta a la segona sessió de la formació de l’itinerari Bartimeu, que va tenir lloc el dissabte 10 d’abril. L’itinerari Bartimeu està organitzat per l’equip de protecció de la infància de la Província L’Hermitage i està adreçat a germans maristes, equips de protecció, directors d’escoles i obres socials de Catalunya i Grècia i responsables de comunicació de les províncies maristes d'Europa.

Aquesta vegada, els ponents en van ser Brendan Geary, germà marista, que ha estat provincial de la Província Europa Centre-oest, professor, director espiritual i psicoterapeuta, i està especialitzat en el treball amb víctimes i amb autors d'abusos sexuals, i Stéphane Joulain, també psicoterapeuta i sacerdot, membre de la Societat de Missioners d'Àfrica (pares blancs), i autor de diversos llibres sobre les causes dels abusos. Tots dos, psicoterapeutes i religiosos, van compartir durant tres hores amb els 150 assistents a la sessió la seva visió sobre els factors que desencadenen els abusos, l’anàlisi del perfil de la persona abusadora o quina incidència ha tingut i té la pederàstia en l’església, entre altres.

Els dos ponents van coincidir que per mirar de resoldre o atacar un problema cal conèixe’n bé la naturalesa i cal provar de saber-ne les causes. Tant l’un com l’altre van destacar que no hi ha una sola raó que pugui explicar els motius pels quals es produeix un abús, però van mencionar estudis actuals que han fet evident que s’hi barregen factors psicològics, de situació o organitzatius.

Apel·lant a diversos estudis, entre els punts coincidents que van destacar sobre el perfil de la persona abusadora van mencionar dificultats en la infància, haver consumit alcohol, una identitat sexual confusa, una educació sexual inadequada, solitud, aïllament social, poca autoestima, tenir poder o control sobre els infants o que la mateixa persona abusadora hagi estat víctima d’abusos sexuals. Segons les dades que van aportar, un 19 per cent de religiosos han estat víctimes d’abusos sexuals.

Els dos van posar sobre la taula que calia formació i prevenció. I en aquest context, Stéphane Joulain va institir en el fet que cal fer molta pedagogogia perquè es deixi de veure l’infant com una propietat i es consideri com una persona que té drets. Es pregunta: “Per erradicar la violència contra els infants (perquè l’abús sexual és una mena de violència), cal repensar el lloc que ocupa l’infant en la societat. Per exemple, per què està prohibit que una persona en pegui una altra però es permet que aquesta mateixa persona pegui un infant amb tota impunitat?”.

Stéphane Joulain, tot i ser crític amb la gestió que ha fet l’església de casos de pedaràstia, va reconèixer que per saber si hi ha més casos d’abusadors entre religiosos o entre persones que no són religioses, caldria fer comparatives serioses entre col·lectius professionals significatius propers als infants. I va deixar palès que és una injustícia molt gran que des dels mitjans de comunicació es facin generalitzacions com ara identificar els membres de l’església en general amb els pedòfils.

Tant Brendan Geary com Stéphane Joulain van ser molt crítics amb la postura que ha adoptat  l’església durant molts anys, per la poca escolta cap a les víctimes, per no haver-se enfrontat seriosament al problema dels abusos, per la resistència a reconèixer aquests casos i per haver destinat els recursos econòmics a la rehabilitació dels abusadors i no a les víctimes. De tota manera, els dos reconeixen que actualment s’estan fent clares passes endavant en el si de l’església per un canvi de cultura. Amb paraules de Brendan Geary, “hi ha un gran repte per endavant. Tant el Vaticà com l’església necessiten temps però se’n veuen molt bons signes. I, sobretot, necessitem escoltar molt les víctimes”. Les víctimes al centre, el resum del missatge dels dos ponents.

L’itinerari Bartimeu (en referència a l’Evangeli «Senyor, fes que hi vegi») consta de quatre etapes centrades respectivament en les víctimes, els agressors, el canvi de cultura institucional i les polítiques i protocols de protecció dels nens/nenes i adolescents, que tindran lloc fins a finals d’any. La pròxima sessió, “La crisi dels abusos: quines conversions per a l’església?, tindrà lloc el proper 7 d’octubre.