Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) S'acostuma a escoltar molt sovint la frase 'els nens són com esponges', fent referència a la rapidesa amb què aprenen les coses durant la infantesa; un aprenentatge de conceptes que en molts casos queden gravats a la retina i el cervell, i que poden marcar un abans i un després a les seves vides. Marcel·lí Champagnat, fundador de l'Institut Marista, va ser un d'aquests infants, una d'aquelles persones que en edat infantil sembla que ja tinguin escrit el seu camí de vida.

De ben petit va anar a l'escola per aprendre a llegir i a escriure i allà va viure un fet que el marcà i commocionà: el professor va clavar una bufetada a un company; allò per Marcel·lí va suposar abandonar l'escola. També a la catequesi va observar una situació similar: el sacerdot va posar un sobrenom desafortunat a un altre company. Dos fets que segurament van empènyer a Marcel·lí a plantejar-se un model diferent d'educació en l'època.

L'aposta per l'educació dels infants i joves desafavorits

Un cop passada l'època del seminari i ja exercint com a capellà en un poblet francès anomenat La Valla torna a viure un fet que encamina la seva trajectòria posterior: li toca atendre un jove moribund, Joan Baptista Montagne, analfabet i desconeixedor total sobre la religió. Als peus del llit, Marcel·lí li explica el que pot de la vida de Jesús i l'ensenya a pregar. És després d'aquest episodi quan veu la necessitat de fundar una comunitat de joves que vulguin seguir Jesús i educar els infants necessitats, com el jove Montagne. El camí de l'Institut Marista es comença a gestar el 2 de gener de 1817 amb la primera comunitat marista a La Valla, amb tres germans. Gairebé 200 anys més tard, l'Institut Marista està plenament consolidat.

"La intuïció és la mateixa: ser educadors dels infants i joves, especialment els desatesos", explica Ramon Rubies, responsable de la pastoral marista a Catalunya. "Certament, tenim una presència molt gran d'escoles al que anomenem 'Primer Món', però dins de l'ideari de la pròpia escola es recull la opció per atendre a aquells que més ho necessiten". Una opció pels que més pateixen que també queda reflectida en l'àmbit social que els maristes tenen a Catalunya: "a l'Institut Marista conviuen tant els projectes escolars com els projectes socials, comptant amb set projectes socials entre centres oberts, pisos assistits, etc".

Una espiritualitat adaptada als nous temps

Una actualització del concepte d'atenció a les noves realitats però que parteix d'una espiritualitat original: "Marcel·lí sempre va tenir com a referent Maria, amb tot el que ella suposa: senzillesa, acollida, proximitat, presència". Tot i que afegint un dels ideals que Marcel·lí va aprendre a casa seva, amb el seu pare que va ser alcalde de la Revolució, ideals com "la fraternitat, la comunitat, el ser germà".

Un model educatiu i una espiritualitat basada en la fraternitat i la senzillesa de Maria que aquest divendres es recorda a totes les presències maristes de Catalunya en la celebració de la diada del seu fundador. Segons Rubies "tots celebren d'alguna manera la festa, amb una pregària, una Eucaristia... a nivell de comunitats es celebra especialment, i moltes vegades es convida també a altres congregacions, o als sacerdots de la parròquia, per obrir una mica la celebració del nostre fundador també a tota l'Església catalana".