“Per estimar una persona, l’has de conèixer; per conèixer Déu, has d’estimar-lo”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Laurentiu Rezeanu és el rector de la parròquia de Sant Constantí i Helena, de l’Església Ortodoxa Romanesa a Figueres. Es va establir des de fa més de deu anys a l’Alt Empordà, des d’on ha impulsat un agermanament entre les ciutats de Figueres i Craiova. També està promovent la construcció d’un nou temple que reflecteixi l’estil romanès.

Enteneu la comunitat ortodoxa romanesa a Catalunya com una oportunitat per a l’intercanvi cultural.
Les personalitats que viuen a Barcelona es troben amb persones que fan intercanvis intel·lectuals i culturals, a llarg termini. Tenen uns altres horitzons. Jo també vull fer entendre que som en una vida i un temps que ja són del XXI. El temple de fusta que construirem a prop de Figueres serà una gran aportació cultural i dintre d’uns anys resultarà incomprensible que no s’hagués construït abans. No només s’han obert les fronteres, sinó que també ho hem de fer nosaltres. Ens hem d’obrir els uns als altres.

Què aporta la comunitat ortodoxa a Catalunya?
Sensibilitat. L’ortodòxia no ha perdut la sensibilitat que Occident ha perdut amb el materialisme. Quan tenim sensibilitat tindrem història, germanor, fraternitat. Com el bon samarità, hi guanyem en el sentit que no n’hi ha prou en ajudar a recollir un accidentat, sinó que hem de recuperar el sentit cristià que mantenen els ortodoxos. Occident té molts èxits materials, espirituals, històric, cultural, però no n’hi ha prou en aixecar el malalt com fa Occident. Cal acompanyar-lo fins a la porta de casa seva, i t’has d’assegurar que els deixes en bones mans.

Què poden aprendre els romanesos de Catalunya?
Els romanesos, i ben mirat tots els europeus orientals, aprenem dels catalans una forma d’implicació en el treball professional que a Occident sempre ha estat un bon exemple de compliment i de responsabilitat, sense robar, perquè robant, et robes a tu mateix. El règim comunista havia cultivat el robatori. El socialisme era el “progrés” i el comunisme “la mare del progrés”. El poble treballava però mai no s’acomplia la promesa d’un món millor, sinó que es tornava més pobre i es veia obligat a robar per a mantenir la família.

Catalunya és terra d’acollida?
Valorem molt la forma de sentir amb acolliment els altres pobles que han vingut. La meva experiència dels romanesos és que m’han argumentat que han trobat el poble català molt obert. El nacionalisme català no molesta perquè nosaltres també ho som una mica en un context de cultura llatina dintre d’un entorn eslau: altrament no podríem conviure. El poble català té un aire familiar.

Quines semblances trobeu entre els dos pobles?
En tota la història, Romania no ha declarat mai la guerra, només ens hem defensat. I en aquest caràcter no agressiu ens assemblem al poble català. Hi ha també una familiaritat històrica que hem de tenir en compte. L’emperador que conquerí Dàcia, era valencià, i per això s’explica la semblança lingüística entre ambdues llengües. El nostre poble va néixer cristià, evangelitzats per l’apòstol Andreu.

Com veus el futur de la comunitat ortodoxa romanesa a Catalunya?
Blau com el mar de la Costa Brava, perquè els romanesos s’hi senten molt bé, molt acollits. Els nens ja se senten d’aquí.

Com celebreu la Pentecosta?
El dia de Pentecosta és el dia de l’edificació de l’Església. L’Esperit Sant és el millor que ha passat al món, que ha tingut tres moments culminants:

- La llei que es donà al Poble d’Israel
- La Vinguda de Jesucrist que ha complert amb la profecia de Moisès
- El do de l’Esperit Sant

Això ho recull l’Evangeli de Joan, i no tinc paraules per descriure’l: l’autor ha de ser un àngel més que no pas humà. Per estimar una persona l’has de conèixer, però per conèixer Déu has d’estimar.

Descriviu la revelació en tres fases.
Fins a un punt, ho ha fet el Pare. Fins a un altre punt, el Fill i des d’aleshores l’Esperit. Ell porta la Llum i la Vida a la Terra. Ell dona olor a les flors, oxigen als peixos, sentit a les nostres vides. Ho dona tot: el que sabem i el que ni tan sols podem imaginar. El do de l’esperit és la gràcia divina.

El cristianisme ortodox dona molta importància a l’Esperit.
Tot el que coneixem, l’univers sencer, no funcionaria sense l’Esperit. Tot està connectat a l’esperit comú. Com puc no donar importància a l’esperit suprem del qual jo provinc? Què podria donar l’home a canvi del seu esperit? Si ho ha perdut tot! La Pentecosta ho és tot!