(La Salle) La Laia Artigas és alumna de La Salle Premià de Mar. Fa 3r de Primària. I ha viscut una experiència especial. Ha donat vida a la Frida, el personatge principal de la pel·lícula “Estiu 1993”. El film és el primer de la directora Carla Simón i ja ha guanyat a Berlín el Premi a la Millor Ópera Prima i va ser guardonada al Festival de Málaga amb la Biznaga d’Or a la Millor Pel·lícula i en el BAFICI amb el Premi a la Millor Directora. La pel·lícula presenta a una nena de 6 anys, que afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova familia adoptiva després de la mort de la seva mare.
“Estiu 1993” ha estat escollida per a representar a Espanya als Òscar així que pot ser que la Laia acabi trepitjant la catifa vermella més glamurosa del món. Entrem a la classe de la Laia, plena de colors i banyada per la llum que entra pels grans finestrals que donen al mar. La Laia li assenyala contenta a la mare quina de les manualitats que pengen d’un espai de l’aula és la seva.
Triem per consens on seurem tots. La mare, la Verònica, la responsable de comunicació del centre, la Carolina, i jo. Ella vol seure al seu lloc, és un espai on se sent molt còmode.
Vas tornar ahir de San Sebastian? Com t’ha anat?
Bé. M’ho he passat bé!
Com és això d’anar a festivals? Has anat a uns quants: Màlaga, Berlín,… T’has de pentinar i vestir molt bé, oi? Ho has fet sola?
No! Per exemple per anar a Màlaga m’ho va fer la meva iaia. El vestit era un vestit vermell i tenia un llacet a la cintura i una jaqueta vermella. Està molt contenta. Et fan moltes fotos a aquests llocs.
Nosaltres en parlem ara de la pel·lícula però tinc la sensació que a tu ja et queda una mica lluny. Fa molt que ho vas gravar…
Sí, fa un any. Ho vaig gravar a l’estiu.
En general, ha estat bona experiència? T’ho has passat bé?
Sí.
Et va agradar gravar a les vacances?
Sí!!!
Tu et vas presentar a un càsting però no havies fet mai res… Com és que t’hi vas llençar?
No… vaig anar perquè el papa va llegir al diari que buscaven a nenes i em va portar al càsting de Barcelona. Va ser el meu primer càsting. Em van preguntar on vivia, quants anys tenia, com em deia…
De cop i volta, deixem de mirar-nos perquè es produeix un soroll inesperat. Darrera la finestra de l’aula que dóna al passadís, un grup de nenes ens mira i detecta que a la Laia li fan una entrevista: “Mira li fan una entrevista a la Laia, per la peli!” Estan emocionades. Ella es gira, les mira, es torna a girar cap a mi i riu.
Escolta Laia, que et diuen els companys i companyes, et fan comentaris?
Sí mira!
S’aixeca tota decidida, amb la seguretat d’aquelles grans actrius quan trepitgen escenari. L’experiència d'”Estiu 1993″, em sembla detectar que li ha donat seguretat. Agafa una llibreta que hi ha a un armari.
L: (Llegeix) Hola Laia, moltes felicitats per la peli, molts petons! (somriu contenta). És una llibreta de la classe, tothom et pot deixar el missatge que vulgui.
La teva tutora, l’Elena, t’ha acompanyat en tot aquest procés?
L: Sí!
“Sí!!!!”, contesta la mare.
VERÒNICA: El rodatge no va interrompre l’escola perquè va començar a finals de juny i va acabar a l’agost. Ella va gravar a vacances, però va faltar durant els càstings…
I de què manera ajuda la tutora de La Salle Premià de Mar?
VERÒNICA: Jo estic en contacte amb ella per WhatsApp i quan donen les tasques als nens i nenes de la classe ella m’ho envia i puc assabentar-me i explicar-li a la Laia. Això per a mi és molt important.
Parlem una mica d’ ”Estiu 1993”. Sempre en les pel·lícules hi ha un guió que et diu el que has de dir… A tu no et va passar això… No sabies el que havies de dir…A la pel·lícula de Carla Simón es va treballar a partir d’improvisacions, no de guió.
No, a la pel·li no tenia guió. Ara he fet un càsting per una sèrie i aquest sí que va amb guió!
I, doncs, com ho fèieu? Anàveu a casa de la Carla i jugàveu, oi?
Sí jugàvem i a vegades també fèiem escenes… Una que recordo, per exemple és que jo estava molt enfadada i havíem muntat com una casa petita amb les cadires i els coixins i jo com estava tan enfadada tirava totes les cadires…
Et va resultar difícil?
Gens.
Amb la Paula Robles, l’altra nena que fa la pel·lícula, et vas entendre molt?
Ara som amigues.
Es veuen unes fotos precioses teves, de la pel·lícula… Suposo que les has vist. Quina t’agrada?
Mmmmm… (rumia) la que estic al cotxe i quan m’estic maquillant, la que més m’agrada!
I quan vas deixar d’anar a casa la Carla i vau passar al rodatge? Com va anar el primer dia de rodatge?
Em va agradar. Segons quines escenes vaig tenir vergonya. Em deien que m’havia d’oblidar de la càmera, que no podia mirar-la. Al principi és difícil.
Tenies una coach…
M’ajudava, em deia més o menys el que havia de fer… M’ha ajudat molt.
T’han fet algunes entrevistes, però mai sola. Sempre amb l’equip. Quina sort que som els primers! En alguna entrevista col·lectiva deies que de gran vols ser actriu, cantant i advocada…
Sí
Veig que en general l’experiència ha estat positiva… Però hi ha alguna cosa que no t’hagi agradat?
No.
La mare la mira amb complicitat.
Si? Laia tot, tot no. Explica-li…
A vegades la gent explica que he fet la pel·lícula i no m’agrada.
Vols seguir sent la Laia.
Sí.
A l’escola t’han ajudat amb això?
Sí.
Tu has fet una peli que al final gira entorn una nena que ha de ser educada per uns pares que no són els seus, sobre la complexitat de la situació…És important l’escola?
Sí. Aprenc mates, gimnàstica, faig vida lliure, faig teatre…
Quin és el teu lloc preferit de La Salle Premià de Mar?
El gimnàs, informàtica i la classe de música perquè m’agrada cantar!
I quina és l’assignatura que més t’agrada?
Gimnàstica!
Et veig contenta, que vagi molt bé en el teu nou camí…
Ara tornarà a fer teatre
Gràcies per atendre’ns!
De res!
V: Que estudiïs molt
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.