Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) L’experiència al Japó del missioner claretià i bisbe auxiliar d’Osaka Josep Maria Abella el porta a concloure que l’evangelització és impossible sense el diàleg i l’escolta. És una de les reflexions en la conferència sobre l’Església al Japó que va fer aquest dissabte a la Sala Claret de Barcelona durant la seva estada a Catalunya.

“El camí de l’evangelització a l‘Àsia és el diàleg”, assegura. El diàleg amb les cultures, amb les religions, i amb els pobres i marginats, que encara avui  són la realitat majoritària a l’Àsia.

Respecte pel fet religiós

“Al Japó hi ha un respecte fonamental pel fet religiós. No se’n fa broma” explica Abella. La relació amb Déu “no els destorba”. Però això comporta que tampoc “els qüestioni en la seva vida” i que hi hagi “un sentit de pertinença molt més difuminat”. Moltes vegades parelles no cristianes van a demanar la benedicció del matrimoni a l’Església i és habitual l’assistència a oficis catòlics de persones que no són cristianes.

El bisbe Abella explica que en aquest context és molt difícil fer arribar el missatge de Jesús, del que necessàriament se’n deriva un compromís. Per això, la seva experiència en la petita comunitat catòlica a Japó li ha mostrat que l’evangelització només és possible a través “d’un diàleg que comença per escoltar”, on puguin anar apareixent “les preguntes fonamentals”. “Si no vas a fons, la transmissió de la fe és impossible” i tot queda en la “transmissió d’un ritual”.

Aquesta evangelització en societats on s’ha estès “la globalització de la indiferència” demana “tenir la paciència i no donar respostes, sinó acompanyar en la recerca de la resposta”. És en aquest diàleg i acompanyament que cal tenir clar “que nosaltres en la recerca de la resposta hi aportem l’Evangeli i la trobada amb Jesús”. Es tracta de fer veure que “acompanyats de Jesús sempre podem trobar Algú que ens estima”. Una proposta en la desenvolupada societat japonesa que també té sentit en l’occident secularitzat.

La transmissió del cristianisme es fa en un país que “ha construït la seva relació amb la divinitat d’una manera diferent”. Un context que “exigeix una profunda convicció sobre la pròpia fe i al mateix temps una actitud d’obertura i humilitat”. Per això, el bisbe Abella també lamenta “el mal que fan els grups fonamentalistes” que propaguen una lectura literal i normativa de la Bíblia. La propagació d’aquesta visió deformada del cristianisme és un problema perquè “després els japonesos no fan distincions entre cristians”.

El país amb més màrtirs de l’Àsia

L’Església al Japó és avui una realitat minoritària que representa el 0,3% dels habitants. A aquests 420.000 japonesos catòlics, s’hi sumen uns 400.000 més immigrants.

El pare Abella destaca que aquesta Església està molt marcada pels màrtirs, “el país amb més màrtirs de l’Àsia”. Abella remarca que “el martiri és una afirmació de dignitat: m’ho podran prendre tot menys la meva dignitat perquè està sostinguda per Algú més gran que el poder de qui ens vol prendre la fe”.

En el temps de Sant Francesc Xavier, al segle XVI, hi va haver fins a un 8% de la població catòlica, però les persecucions van comportar que durant més de dos segles no hi hagués cap missioner al Japó. Després de la Segona Guerra Mundial hi va haver un nou rebrot del cristianisme al Japó, que avui no s’escapa de la secularització en una societat molt envellida.   

Una església minoritària

L’Església al Japó, que mai s’ha recolzat en cap poder, té molt present l’experiència de minoritat. “Quan la Conferència Episcopal del Japó fa una declaració no té cap ressò”, explica. En canvi, Abella sí que creu que tindrà ressò la visita del Papa Francesc prevista per l’any vinent. La presència papa Francesc podrà reforçar el discurs de l’Església al Japó al voltant de la pau, amb l’experiència d’Hiroshima i Nagasaki, i del respecte a la creació, després del desastre nuclear de Fukusima.

Alhora, en aquest moment al Japó es debat canviar l’article de la Constitució que prohibeix les guerres invasives. Segons Abella, el que caldria és que “la prohibició de la guerra d’invasió estigués en totes les constitucions del món”.

Finalment, el testimoni de l’Església al Japó també passa per estar al costat dels marginats i promoure la vida. Tot i ser un país amb un alt nivell del vida, Josep Maria Abella explica que "quan ets marginat en un lloc amb pocs marginats, encara ets més marginat perquè se’t senyalar més com a marginat”.

Nascut a Lleida, Josep Maria Abella va arribar al Japó el 1973 on va viure com a missioner claretià durant 18 anys. Després durant 24 anys va estar a Roma en diverses responsabilitats en el govern general i com a superior general dels Missioners Claretians del 2003 al 2015. Fa tres anys, després d’aquesta experiència internacional que el va portar per tot el món, va tornar al Japó. El juny d’aquest any el papa Francesc el va nomenar bisbe auxiliar d’Osaka.