Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Miquel Bausset) Aquest dilluns la germana Joaquima Surrallés i Calvo, religiosa vedruna de la comunitat de Manresa, celebra 75 anys de vida consagrada.

La germana Joaquima, que va néixer a Terrassa el 1921, va entrar a la Congregació de les Carmelites de la Caritat de Santa Joaquima de Vedruna, el 24 de febrer de 1945, avui fa 75 anys. Va fer la professió temporal a Vic, el 14 de setembre de 1947 i cinc anys més tard, a Manresa, va fer professió perpètua. En la seva llarga vida dins la Congregació de les Vedrunes, la germana Joaquima ha servit l’Església com a mestra en les comunitats de Manresa, Falset, Sant Boi i Vilafranca, deixant en tots aquests llocs una petja inesborrable, tant en els seus exalumnes i en els seus pares, com també en els altres mestres que van treballar amb ella. Avui la germana Joaquima viu amb acció de gràcies aquests 75 anys de servei a l’Evangeli. I és que en un món inestable i sempre canviant, la germana Joaquima ens és exemple de fidelitat a la vocació rebuda.

Dona d’una fe profunda, alegre, senzilla, sempre amatent a les necessitats dels altres, aquesta religiosa Vedruna ha sabut viure les diverses etapes de la seva vida, adaptant-se a cada circumstància i a cada situació. Amarada de l’amor de Déu i estimant els altres, aquesta religiosa, ara a la comunitat-infermeria de Manresa, “ha guanyat la seva vida a canvi de donar-ho tot per amor al Crist”, com m’ha dit la germana Maria Trullols, coordinadora d’aquesta comunitat.

La germana Joaquima, servicial, humil i amb una gran humanitat, no ha estalviat ni mitjans ni esforços per estimar i deixar-se estimar, fins al punt de comprendre què vol dir donar-se gratuïtament als altres. Per això la serenor, la joia i la bondat, han estat els eixos de la seva llarga vida, “conscient que tot és do i tot és gràcia”, com em comentava d’ella la germana Maria Trullols.   

La germana Joaquima, dona d’una gran sensibilitat i saviesa espiritual, sap que “l’instant present no tornarà a repetir-se mai més i per això tot el bé que pugui fer, tota la bondat que pugui donar a una germana de comunitat, l’haig de fer ara. No he de diferir-ho ni de descuidar-ho, perquè no tornarà a presentar-se mai més”. Sentint-se profundament estimada per Jesús, la germana Joaquima sap que “quan l’amor de Déu dirigeix les nostres actituds, ho transforma tot en servei fratern”, com ho ha viscut ella en els diversos serveis que li han estat confiats. I és que malgrat que el seu camí no sempre ha estat fàcil, la germana Joaquima sap que “la claror del Senyor ha il·luminat, a poc a poc, l’espessa nuvolada de la meva vida”.

Com em deia ella mateixa, “els 75 anys de vida consagrada els he viscut amb molta joia per la vocació Vedruna que he rebut” i per això ha estat “sempre molt feliç i contenta i a la vegada molt agraïda” pel do de la vocació religiosa.

Amb la seva senzillesa i humilitat i amb el seu somriure ple de bondat, la germana Joaquima ens és com una icona de l’amor del Déu Trinitat, ja que estimant sempre de debò, l’amor de Déu ha omplert de sentit la seva vida.

Fa uns dies, quan vaig acompanyar aquestes religioses en un recés, la germana Joaquima em deia que ara “ja no puc fer res, només puc pregar”. La seva pregària i el seu silenci fecund, ple d’agraïment pels favors rebuts de Déu al llarg d’aquests 75 anys de vida consagrada, són com el perfum amb el qual Maria ungí Jesús. En aquest recés de fa uns dies, la germana Maria Trullols, coordinadora de la comunitat de Manresa, m’ensenyà les llibretes (amb una lletra delicada i bella), on la germana Joaquima anotava les propostes que després exposava en les reunions de la comunitat, per tal de fer més viva la relació fraterna entre les germanes.

Dones com la germana Joaquima, amb la seva simplicitat i alhora amb la seva profunditat de vida, ens fan més present l’amor del Senyor, que continua vessant damunt l’Església el carisma de la vida consagrada.

Celebrar els 75 anys de vida religiosa de la germana Joaquima, és un motiu d’acció de gràcies per la fidelitat de Déu, que va cridar aquesta dona a ser testimoni del Regne, i també per la fidelitat de la germana Joaquima, que ha seguit Jesús en el carisma vedruna. La fidelitat i la generositat d’aquesta religiosa, és una prova més que la vida consagrada és com el llevat que fa “fèrtil” la vida de l’Església.       

Tant de bo que el nostre món sàpiga descobrir els valors autèntics que neixen de l’Evangeli i que la germana Joaquima ha viscut, tot reconeixent que “la vida comunitària és el confort de la unitat, si la vivim amb entrega”. Per això la germana Joaquima ha esdevingut testimoni de vida segons l’Evangeli de Jesús.