Vés al contingut
Catalunya Religió
puiggracios-albo
Albó i algunes de les monges de Puiggraciós | Ramon Ferrandis.

CR El primer volum dels Quaderns d'Estudis garriguencs, el nou projecte de l'entitat cultural 'La Garriga secreta', inclourà capítols dedicats al missioner jesuïta Xavier Albó i les monges de Puiggraciós. La publicació de temàtica majoritàriament local donarà a conèixer diferents aspectes tant històrics com socioculturals de la Garriga i es presentarà aquest dissabte 2 de desembre.

El capítol dedicat a Albó (la Garriga, 1934 – Cochabamba, Bolívia, 2023) l'ha escrit el filòleg garriguenc Francesc Viñas Faura. Albó va destacar per ser un gran estudiós i defensor de les llengües autòctones andines i per això el capítol ha estat titulat ‘Xavier Albó, antropòleg i sociolingüista a Bolívia’. Viñas acaba el capítol amb una definició clara i contundent d’aquest missioner traspassat recentment: "Home honest i lluitador –tal com el defineixen els bolivians que el van conèixer–, ha contribuït decisivament, amb la seva constància i el seu gran saber, a la redefinició de l’indigenisme i al reconeixement i utilització de les llengües ameríndies".

D'altra banda, l'article titulat ‘50 anys amb monges benedictines a Puiggraciós’ ha anat a càrrec del politòleg garriguenc i col·laborador de Catalunya Religió Víctor Rodríguez. L'autor fa un repàs del que ha estat i significat la presència de les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les al capdavant d’aquest santuari vallesà. El reportatge repassa els primers antecedents abans de l’arribada de les benedictines l’any 1973 fins a l’actualitat, quan ja s’han començat a celebrar el 50è aniversari de la seva presència, destacant el paper que han tingut les monges a fer del santuari un far d’acollida, d’espiritualitat i de cultura. L’article es complementa amb una vintena de fotografies i algun document inèdit.

D’entre la resta de capítols d’aquest primer recull, cal esmentar també el dedicat a l’Asil Hospital, una residència fundada l’any 1911 i que fins al 1999 va estar a càrrec de les Franciscanes Missioneres de la Nativitat, popularment conegudes com a Darderes. El capítol, escrit per Montserrat Lapuerta, mostra entre molts àmbits i aspectes, la tasca que van fer aquestes religioses al capdavant d’aquesta institució benèfica fins que la manca de vocacions va obligar-les a marxar ara fa 24 anys.

Una presentació amb presència benedictina

Aquest primer número, amb un total de 160 pàgines i 205 fotografies compta amb nou capítols cadascun d’una temàtica concreta. Arquitectura i urbanisme, personatges locals, institucions i fets històrics conformen les més planes d'aquesta col·lecció dirigida per l'historiador Joan Garriga i Andreu i amb el periodista Josep Mas com a coordinador general.

La presentació d’aquest primer volum tindrà lloc aquest dissabte al Centre Cívic Can Luna a les 7 del vespre amb la intervenció dels autors dels reportatges i la presència també de les dues benedictines que actualment s’estan a Puiggraciós, les monges Maria Teresa Botey i Roser Caminal.

La col·lecció que ara comença ja prepara el segon número previst a mitjans de 2024.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.