Iñaki Alegria: “La fe em dona forces després de 24 hores d'urgències a l'hospital de Gambo”

Arquebisbat de Tarragona Coincidint amb l'inici de la campanya de Mans Unides, Iñaki Alegria parla del seu testimoni d'una vida dedicada als més desfavorits en una conversa publicada al full dominical de l'arquebisbat de Tarragona. "La normalitat és que no hi ha cap normalitat", explica Alegria sobre la seva tasca a Etiòpia, on hi ha viscut durant més de cinc anys, amb la seva ONGD Alegria Sense Fronteres.

És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic, especialitzat en pediatria a l’Hospital de Granollers, i màster en Salut Internacional per la Universitat Autònoma de Madrid. A Etiòpia coordina projectes sanitaris en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i l’Església catòlica d’Etiòpia. Un treball en el qual la fe cobra una dimensió "essencial". "La fe em dona forces després de 24 hores sense dormir i d'urgències a l'hospital del poble de Gambo", diu.

— Com et planteges ser missioner i anar a Etiòpia?

Vaig néixer el 1985. Tenia més probabilitats de néixer a l’Àfrica que a Europa, però vaig néixer a Europa. Només Déu sap per què. Això va marcar la diferència. Vaig néixer a Barcelona un 29 de març de 1985. Aquell mateix dia, a Etiòpia naixia un altre nen com jo, però enmig d’una gran fam a la regió. Naixia entre parets de tova. Sense assistència sanitària. La mare podia haver mort al part. El nen probablement moriria al cap de pocs dies.

Vaig néixer a Barcelona, en un hospital i en una família excel·lent. Això va marcar la diferència. Només Déu sap per què. He tingut infància, una alimentació equilibrada, amor a la família, amics i amigues, he anat a l’escola, fins i tot a la universitat. I segueixo viu. Mentre jo jugava sense preocupacions, altres nens "jugaven" a sobreviure buscant menjar desesperadament per no morir. Mentre jo escopia el menjar, altres nens no tenien res a dur-se a la boca.

No vaig fer res per merèixer néixer on vaig néixer, per tenir una gran infància, per viure. Només Déu sap per què. Vaig néixer on vaig néixer. És una gran responsabilitat. Ara toca assumir-ne la responsabilitat. Toca igualar. Ara és el moment d’elevar la veu per l’Àfrica. Tots els nens i nenes mereixen les mateixes oportunitats independentment del lloc on neixin, de néixer nen o nena, i de la religió que professin. On neixes et marca, però l’important és per què neixes. Quina és la missió a la teva vida. Només Déu ho sap. Penso que quan busquem el bé i l’amor del proïsme no ens podem equivocar. Podria haver nascut a qualsevol lloc del món. Donar la vida és l’única manera de trobar-la. Posar tot l’amor en cada acció, a cada instant. El moment més important és ara.

— Com és el dia a dia a l’Hospital General Rural de Gambo?

Cada dia és una emergència contínua. A l’Hospital Rural de Gambo estic vivint una emergència contínua. La por ha esdevingut pandèmia, matant d’oblit les epidèmies que són ara més letals que mai. Gambo té ànima pròpia. És una experiència increïble en tots els sentits: mèdica, personal, humana i espiritual. Esglaiadora. Enlluernadora. Enllumenant. Impactant. Inoblidable. Vinculant. Excepcional. On comparteixen llit la vida i la mort.

No puc tancar els ulls al patiment humà, en especial dels més vulnerables i innocents, la infància. Cada any ens assoten epidèmies de bronquiolitis i pneumònies a l’època de pluges, donant pas a l’estació seca a les malalties més mortíferes com el xarampió i la desnutrició, que s’acarnissen amb la infància més vulnerable. Estic a primera línia, a l’Hospital Rural de Gambo que ara combat la pandèmia de coronavirus entre epidèmies de xarampió, meningitis, còlera, tuberculosi i fams… Tot plegat cobert pel silenci més perillós que fueteja la banya d’Àfrica, al sud d’Etiòpia: el de la indiferència humana.

Treballo més enllà de les meves possibilitats, no des de fa un dia ni una setmana ni un mes ni un any, sinó des de sempre. Això es converteix en una normalitat que ho silencia tot. Quan l’emergència és contínua deixa de ser notícia. Multipliquem els llits no per art de màgia sinó a través de l’esforç i el sacrifici. La normalitat és que no hi ha cap normalitat. Cada dia és diferent…, una sorpresa. Estem atenent més de 300 urgències de sol a sol fins que el cel s’esfondra. I encara sense llum, l’activitat continua.

— Quina tasca desenvolupa l’ONGD Alegria Sense Fronteres?

A Etiòpia, treballa per tal de promoure l’apoderament de la població i el desenvolupament d’iniciatives locals, promovent el lideratge comunitari i l’equitat de gènere, principalment en els àmbits socials, de l’educació i de la sanitat. A Catalunya, realitza sensibilització de la nostra societat per tal d’oferir una visió més completa i igualitària dels països del Sud, destacant els seus valors socials i culturals i les seves capacitats per transformar la seva pròpia societat.

— Com és la col·laboració i el treball amb Mans Unides?

El suport de Mans Unides és imprescindible a l’Hospital de Gambo i a altres projectes de salut materna-infantil a Etiòpia. Senzillament, sense el suport que ens dona Mans Unides no disposaríem de les instal·lacions de les que disposem, ni del material que ens permet treballar amb qualitat i en condiciones higièniques. En èpoques de fam com l’actual, Mans Unides també dona suport nutricional a la població més vulnerable del nostre entorn com la població afecta de malalties com la lepra i la població infantil.

— Per què és important col·laborar amb les campanyes de Mans Unides?

Des del terreny us puc garantir que Mans Unides és una ONG transparent on els diners es destinen allà on toca per atendre directament a les persones que més ho necessiten, en puc donar testimoni directe. Una manera de fer-ho pot ser comprant la nova edició especial per a Mans Unides del llibre Alegria con Gambo, que podreu adquirir a les llibreries i a les parròquies, el 100% dels beneficis del qual es destinen a l’Hospital de Gambo.

— I, per últim, quin paper pren la fe en la teva opció de vida?

Essencial. Sense la fe no hauria aguantat a Gambo. La fe em dona forces quan porto més de 24 hores sense dormir i segueixen arribant urgències a l’hospital.