Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 1/10/2014

(Glòria Barrete –CR) Només n'hi ha una a Catalunya, la germaneta Núria Miralles; són poques, senzilles, humils i alegres, i en total són 11 catalanes repartides per Espanya, Portugal i altres indrets del món. Tenen com a referent a la germaneta Magdeleine, que va fundar la congregació a Touggourt –Algèria– amb l'ajuda dels seus amics nòmades; i una opció de vida radical i mirall de l'Evangeli: posar-se al mateix nivell dels qui pateixen, vivint en els mateixos barris i en cases semblants a les seves i tenint el mateix tipus de feina malgrat tenir formació acadèmica superior. Elles són les Germanetes de Jesús i enguany celebren els 75 anys d'inici de la seva congregació.

El diàleg interreligiós com inici fundacional

Però què fan i de quina espiritualitat beuen les Germanetes? El 8 de setembre de 1939, Magdeleine Hutin, esdevinguda germaneta Magdeleine de Jesús, funda la Fraternitat de les germanetes de Jesús consagrada exclusivament, al principi, als pobles musulmans. Des de la seva infància desitja donar la seva vida a Déu. Ja el seu pare li havia comunicat l’amor pels pobles àrabs, per això, quan l’any 1921 descobreix a través de la biografia escrita per René Bazin, la figura de Carles de Foucauld, és com una il.luminació. Magdeleine se sent cridada a aquesta vida tota centrada en Jesús, apassionadament estimada, i viscuda en ple món musulmà per testimoniar, silenciosament, com Jesús a Natzaret, l’amor del Senyor per tot ésser humà.

La primera fraternitat neix a Touggourt, oasi del Sàhara algerí. Vorejant aquest oasis hi viuen varis centenars de nòmades obligats a sedentaritzar-se a causa de la pobresa. Del matí al vespre treballa amb ells, s’interessa per la seva vida, els coneix cadascun pel seu nom, i a través de l’ajuda recíproca, una profunda amistat no tarda en establir-se. El desembre del 1944, quan la congregació només compta amb una dotzena de membres i no té encara cap existència oficial, la germaneta Magdeleine aconsegueix, en plena guerra, arribar a Roma, per confiar al Sant Pare en persona tot el que porta en el cor referent a la fundació, i Pius XII la rep i l’escolta. El 1946 la Fraternitat s’obre al món sencer, i la germaneta Magdeleine va per tot arreu per sembrar petites comunitats que visquin, en les situacions més precàries, la mateixa intuïció que l’havia guiat els primers anys, a Algèria. Quan ja feia 50 anys de la fundació de la congregació, el 1989, una caiguda l'afebleix progressivament fins que mor el 6 de novembre als 91 anys.

D'ençà que la germaneta Magdeleine va venir a Barcelona l'any 1952, aprofitant la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, i amb el desig de fundar a Catalunya una fraternitat, ha plogut molt. La realitat ara, explica la germaneta Josefa Assumpta de Jesús, germaneta catalana establerta a la comunitat de Múrcia, és ben diferent: "Hem estat algun temps, de manera esporàdica, a diferents punts de Catalunya, i moltes noies catalanes s’han interessat per la Fraternitat; avui som 11 catalanes, que vivim en diferents punts del món. Aquests últims anys hem aconseguit tenir una presència estable a Barcelona, de la mà de la germaneta Núria que, encara que sigui una sola germaneta, que viu sola, hi representa la Fraternitat, té contacte amb molta gent i és també un lligam amb tots els altres membres de grups de l'espiritualitat de Carles de Foucauld, ben vius a casa nostra."

Una espiritualitat basada en el quotidià

Les Germanetes de Jesús s'organitzen per unitats administratives; La Regió, com elles l'anomenen, inclou tres cases a Espanya: Màlaga, Madrid i Múrcia; i altres tres a Portugal. La seva activitat consisteix en quelcom tant senzill i difícil com "teixir lligams d’amistat amb tots els qui ens envolten, i sobretot amb els més desafavorits i els exclosos de la societat", afirma la germaneta Josefa. I com ho fan això? doncs fent una opció radical, sincera i eminentment explícita del que suposa seguir a Jesús: "fent-nos properes, posant-nos al mateix nivell, vivint en els mateixos barris i en cases semblants a les seves, tenint el mateix tipus de feina". Josefa recorda que mentre estava en edat laboral va treballar, per exemple, en una fàbrica de vidres, en neteges de cases, al camp i, els últims temps, com a teleoperadora. Altres germanetes que avui encara estan treballant, explica, "fan treballs temporers al camp, neteges, cura de persones grans a domicili, feina en cuina de restaurant, dependenta de fleca; tot això, sigui quina sigui la nostra formació acadèmica anterior, perquè la nostra manera de viure i la nostra forma d’apostolat consisteix en fer-nos en tot una d’ells, amb totes les conseqüències."

Aquesta rutina laboral ha canviat en molts dels casos, ja que moltes ja estan jubilades, però això no implica un canvi en l'opció d'estar amb els dèbils sent unes iguals: "hem de tornar a inventar els nostres punts de trobada amb la gent, a vegades amb una mica de voluntariat, procurant però no situar-nos com les que tenen i que saben."

Una espiritualitat, la de les Germanetes de Jesús, que elles defineixen amb dos noms de l'Evangeli: Betlem i Natzaret. "Betlem, on Déu se’ns revela en la impotència i la fragilitat d’un nadó, i que deixa en la Fraternitat una empremta de pobresa, de debilitat i d’abandó, i li dóna la senzillesa, la dolcesa i l’alegria pròpies de l’infant; I Natzaret, on el Fill de Déu va voler encarnar-se perquè tots tornéssim a ser germans, i on va viure pobre en mig dels pobres, i que ens mou a viure de la mateixa manera, a revelar així la bona nova de la vinguda del Regne de Déu."

Una opció de vida marcada per Jesús

Una forma de vida, viscuda en ple món, en petits grups, com una família, on l'adoració a Jesús pren molta força: "Al cor de cada fraternitat hi ha una petita capella amb el Santíssim, perquè la pregària de les germanetes està centrada, com la del germà Carles, en l’adoració silenciosa de Jesús present en l’Eucaristia i en l’Evangeli que ha de penetrar i transformar el seu cor." Una entrega radical que per la germaneta Josefa és necessària en un món com el nostre i pot ser testimoni actual: "la nostra congregació ens recorda la importància d’una vida arrelada profundament en l’amor de Jesús i tota dedicada a fer-se propera, molt concretament, dels més pobres. En un món dominat per la por i la inseguretat, ens proposa fiar-nos de Déu Pare –i Mare– És tan actual el missatge de la germaneta Magdeleine, que es pot fer sense forçar gens un paral·lelisme entre el seu text fundacional, que anomenem Butlletí Verd, i l’exhortació Evangelii Gaudium del Papa Francesc."

Un missatge que a l'actualitat segueix captivant a joves, com a la germaneta Paloma que va fer la Primera Professió el 8 de setembre a Madrid, durant la celebració de l'Eucaristia d'Acció de Gràcies en motiu del 75è aniversari de la congregació. Una congregació senzilla amb molt per oferir que, segons la germaneta Josefa, té com a principal repte "continuar cada cop més fidels al què és la nostra missió, i saber discernir quines són les prioritats en un món que canvia tant: quins són els més pobres, els més exclosos, els més 'perifèrics d’avui, i ser capaces d’anar-los a trobar, malgrat les nostres poques forces."

Si voleu conèixer més com treballen i qui són les Germanetes de Jesús de la Regió d'Espanya i Portugal, us recomanem el documental Hermanas, realitzat per Octavi Royo i Edgar Lledó.
  

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.