(Glòria Barrete –CR) Comença a ser habitual veure terrasses de ciutat convertides en horts urbans. Uns tomàquets, uns pebrots, o fins i tot maduixes pels més agosarats. Semblaria una moda, com tantes d'altres, però no. Caldria mirar dos segles enrere en alguns convents de frares caputxins de la ciutat de Barcelona per reconèixer els antecedents d'aquesta pràctica agrícola urbana.
(Calendari de l'Ermità) San Medir és un sant molt popular a casa nostra però sense massa fonamentació històrica.
(Jordi Llisterri-CR) Nou notes sobre la situació del cristianisme a Catalunya. Aquesta és l'aportació que va fer l'escriptor i col·laborador de La Vanguardia Antoni Puigverd als Caputxins de Pompeia. Un relat que no amaga cap de les ombres sobre l'evolució de la presència actual del cristianisme a Catalunya.
(Glòria Barrete —CR/Arenys de Mar) La porta del convent dels caputxins d'Arenys de Mar s'obre i apareix una figura alta i riallera. "Sou de Catalunya Religió? Endavant! gràcies per venir".
(Jordi Llisterri –CR) L'entrevistadora entrevistada. Aquesta era la proposta dels caputxins del passat dijous al vespre. Fra Joan Manuel Vallejo va conduir una hora i mitja de conversa amb la periodista Mònica Terribas, conductora del matí de Catalunya Ràdio.
(Valentí Serra –Caputxins) Aquest diumenge se celebra Sant Pere Nolasc. En el ja llunyà 1959 el framenor caputxí Andreu de Palma de Mallorca encetà una investigació històrica sobre els orígens familiars de Sant Pere Nolasc, els resultats de la qual foren publicats a la prestigiosa revista de ciències històrico-eclesiàstiques titulada Analecta Sacra Tarraconensia.
(Valentí Serra –Caputxins) Fins poc després de l’aplicació de la reforma litúrgica suscitada per les disposicions del concili de Trento (que acabà l’any 1563), durant la nit de Nadal, després dels matines i abans de la missa del gall, a moltes esglésies de l’Occident cristià, des del segle IX, hi havia el “cant de la Sibil·la”; una figura femenina inspirada en antigues profetesses mitològiques que tenien la peculiar missió d’emetre oracles sobre el futur.
(Valentí Serra –Caputxins) Els monarques que regiren els territoris de Corona d’Aragó foren acèrrims defensors del misteri de la Concepció Immaculada de Mariatant, que l’any 1333, el rei Alfons III fundà a la ciutat de Barcelona una confraria sota l’advocació de “la Puríssima” coneguda per la “Confraria de la Casa del Senyor Rei”.
