Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els passats 14 i 15 de juny, la Família Franciscana i l’Ateneu Universitari Sant Pacià organitzaren les Jornades d’Estudis Franciscans, espai de reflexió i diàleg sobre temes d’espiritualitat i teologia franciscana, que enguany ha arribat a la seva XXIX edició.

En les Jornades, hi intervingué el vicari general de Tànger, P. Simeón Stachera, que porta més de trenta anys de vida missionera. Començà la seva intervenció indicant que Francesc d’Assís és un dels primers fundadors que surten de les fronteres del cristianisme. Recordà l’anada al Marroc dels cinc primers màrtirs franciscans, i la trobada entre Francesc d’Assís i el soldà d’Egipte, de la qual estem celebrant enguany el vuitè centenari. El P. Simeón qualificà aquesta trobada d’icona impressionant, que s’emmarca en el context de la cinquena croada. Francesc va a descobrir l’altre, l’alteritat, la diferència, i, per sobre de la defensa dels llocs sants, ell defensà la presència de Crist Ressuscitat vivent en l’altre. Diuen que aquesta trobada durà un parell de setmanes i que Francesc es va enamorar de les pregàries de lloança dels musulmans. Per això més tard, escriuria les “Lloances al Déu Altíssim”.

La presència franciscana al Marroc ha passat per diverses etapes. En un primer temps, els frares atenien i servien els esclaus cristians, gràcies a un dahir o salconduit, una espècie de passaport atorgat per decret reial. En un període d’uns 300 anys, es conserven uns 250 dahirs, que es van concedir perquè els franciscans s’estaven al Marroc de manera humil, sotmesa i servicial, com Francesc havia deixat escrit a la primera Regla: “que no moguin litigis ni disputes, ans estiguin sotmesos a tota criatura humana per Déu”. Així, els frares van practicar la teologia de la trobada. Els dahirs els concedien privilegis com la llibertat de moviment per tot el territori del Marroc; protecció per part dels responsables de les poblacions; exempció d’impostos; protecció contra els pirates; privilegi d’exercir la justícia entre els cristians captius; privilegi de duanes...

Actualment, dels 38 milions d’habitants, hi ha una població de 25000 cristians, i una presència internacional de 22 frares de 15 nacionalitats diferents, amb l’objectiu de ser-hi per estimar i servir, per potenciar: el diàleg de la vida (estar sense esperar res a canvi); el diàleg de les obres (centres socials, educatius, presons, promoció de les dones...); el diàleg de les fronteres (treballar per l’amistat veritable, sense por a perdre res); i el diàleg d’intercanvi teològic (que es porta a terme amb petits grups de sufís).