Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El clam dels pobres de la terra, l’arrelament de l’Església a cada realitat cultural, l’ecologisme integral o el protagonisme del laïcat, són alguns dels punts que surten més reforçats del compromís de l’Església a zones com l’Amazònia. Així queda recollit de nou en l’Exhortació apostòlica del papa Francesc Estimada Amazònia que fixa les conclusions del Sínode celebrat l’any passat. Francesc, però, no planteja cap canvi visible ni jurídic sobre dos temes que es van posar a debat en el Sínode i dels que es va demanar una possible revisió: estudiar un diaconat femení i l’ordenació sacerdotal de diaques casats. 

El document pontifici assumeix la dificultat que genera la falta de sacerdots en algunes zones i l’imprescindible paper de la dona per garantir la continuïtat de l’Església. Pero es manté en el magisteri del darrers papes i no planteja cap canvi els ministeris actuals. 

Francesc assegura que les dones “tenen un paper central a desenvolupar en les comunitats amazòniques” i “haurien de tenir accés a llocs, inclosos els serveis eclesials que no impliquin ordes sagrats i que puguin significar millor el paper que els correspon”.  Però que no és cert “que a les dones se'ls atorgaria un major estatus i participació en l'Església només si fossin admeses als Ordes Sagrats”. 

Per assegurar l’atenció sagramental a les comunitats més remotes, el text insisteix en una crida a les vocacions i en sensibilitzar i formar al clergat perquè es dediquin en aquest àmbit pastoral de perifèria. 

D’altra banda, l’Exhortació utilitza cites de diversos autors llatinoamericans, a més de les habituals de documents oficials. En ells cita un poema del bisbe claretià Pere Casaldàliga i autors com Pablo Neruda, Carlos Galeano, Mario Vargas Llosa, o Vinicius de Moraes.

Reproduïm el resum de l’Exhortació Apostòlica “Estimada Amazònia” que ha ofert la Santa Seu.

 

Estimada Amazònia, l'exhortació del Papa per una Església amb rostre amazònic

"L’estimada Amazònia es mostra davant del món amb tota la seva esplendor, el seu drama, el seu misteri". Així comença l'exhortació apostòlica postsinodal, Estimada Amazònia. El Pontífex, en els primers punts (2-4) explica "el sentit d'aquesta Exhortació" plena de referències a documents de les Conferències Episcopals dels països amazònics, però també a poemes d'autors relacionats amb l'Amazònia. Posa en relleu que desitja "expressar les ressonàncies" que el Sínode ha provocat en ell. I precisa que no pretén substituir ni repetir el Document Final que ens convida a llegir "íntegrament", esperant que tota l'Església es deixi "enriquir i interpel·lar" per ell i que l'Església de l'Amazònia es comprometi "en la seva aplicació". Francesc comparteix els seus "Somnis per a l'Amazònia" (5-7), el destí de la qual ha de preocupar a tots, perquè aquesta terra també és "la nostra". Formula "quatre grans somnis": que l'Amazònia "lluiti pels drets dels més pobres", "preservi la riquesa cultural", "custodiï gelosament l'aclaparadora bellesa natural" i, finalment, que les comunitats cristianes siguin "capaces de lliurar- i encarnar-se en l'Amazònia".

El somni social: Que l'Església estigui al costat dels oprimits

El primer capítol d’Estimada Amazònia se centra en el "Somni social" (8). Destaca que "un veritable plantejament ecològic" és també un "plantejament social" i, si bé s'aprecia el "bon viure" dels indígenes, adverteix contra el "conservacionisme" que només es preocupa pel medi ambient. En tons vibrants, parla d'"injustícia i crim" (9-14). Recorda que Benet XVI ja havia denunciat "la devastació ambiental de l'Amazònia". Els pobles originaris, adverteix, pateixen la "submissió" tant dels poders locals com dels externs. Per al Papa les operacions econòmiques que alimenten la devastació, els assassinats, la corrupció, mereixen el nom d'"injustícia i crim". I amb Joan Pau II reitera que la globalització no ha d'esdevenir un nou colonialisme.

Que els pobres siguin escoltats sobre el futur de l'Amazònia

Davant tal injustícia, el Pontífex demana "indignar-se i demanar perdó" (15-19). Per Francesc són necessàries "xarxes de solidaritat i desenvolupament" i crida al compromís de tots, incloent-hi als líders polítics. A partir d'aquí, el Papa s’atura en el tema del "sentit comunitari" (20-22). Recorda que per als pobles amazònics les relacions humanes "estan impregnades per la naturalesa circumdant". Per aquesta raó, escriu, viuen com un veritable "desarrelament" quan són "obligats a emigrar a la ciutat". L'última part del primer capítol està dedicada a les "institucions danyades" (23-25) i al "Diàleg social" (26-27). El Papa denuncia el mal de la corrupció que enverina a l'Estat i les seves institucions. I espera que l'Amazònia es converteixi en "un lloc de diàleg social", en primer lloc, "amb els últims". La dels pobres, adverteix, ha de ser "la veu més potent" a l'Amazònia.

El somni cultural: tenir cura del poliedre amazònic

El segon capítol està dedicat al "Somni cultural". Francesc immediatament deixa clar que "promoure l'Amazònia" no vol dir "colonitzar-culturalment" (28). Així, utilitza una imatge que li és molt estimada: "el poliedre amazònic" (29-32). Cal lluitar contra la "colonització postmoderna". Per Francesc és urgent "cuidar les arrels" (33-35). Citant a Laudato si' i Christus Vivit, subratlla que la "visió consumista de l'ésser humà" tendeix a "homogeneïtzar les cultures" i això repercuteix especialment en els joves. A ells, el Papa els demana "fer-se càrrec de les arrels", que "recuperin la memòria danyada".

No a un indigenisme tancat, sinó a una trobada intercultural

L’Exhortació se centra en el "trobada intercultural" (36-38). Fins i tot les "cultures suposadament més evolucionades", observa, poden aprendre dels pobles que "van desenvolupar un tresor cultural estant enllaçades amb la natura". La diversitat, per tant, no és "una frontera", sinó "un pont", i diu no a un "indigenisme completament tancat". L'última part del capítol II està dedicada al tema "cultures amenaçades, pobles en risc" (39-40). En qualsevol projecte per a l'Amazònia, és la seva recomanació, "cal incorporar la perspectiva dels drets dels pobles". Aquests, afegeix, difícilment podran "quedar indemnes" si l'entorn en el qual van néixer i es van desenvolupar "es fa malbé".

El somni ecològic: Unir la cura de l'ambient i el de les persones

El tercer capítol, "Un Somni Ecològic", és el que es relaciona més immediatament amb l'encíclica Laudato si'. A la introducció (41-42) es destaca que a l'Amazònia hi ha una estreta relació de l'ésser humà amb la natura. La cura dels nostres germans com el Senyor ens té cura, reitera, "és la primera ecologia que necessitem". La cura del medi ambient i la cura dels pobres són "inseparables". Francesc bolca la seva atenció al "somni fet d'aigua" (43-46). Cita a Pablo Neruda i a altres poetes locals sobre la força i la bellesa del riu Amazones. Amb els seus poemes, escriu, "ens ajuden a alliberar-nos del paradigma tecnocràtic i consumista que destrossa la natura".

Escoltar el crit de l'Amazones, que el desenvolupament sigui sostenible

Per al Papa, és urgent escoltar "el crit de l'Amazònia" (47-52). Recorda que l'equilibri planetari depèn de la seva salut. Hi ha, escriu, forts interessos no només locals, sinó també internacionals. La solució, per tant, no és la "internacionalització" de l'Amazònia, sinó que ha de créixer "la responsabilitat dels governs nacionals". El desenvolupament sostenible, continua, requereix que els habitants estiguin sempre informats sobre els projectes que els afecten i espera la creació d'"un sistema normatiu" amb "límits infranquejables". Així, convida a la "Profecia de la contemplació" (53-57). Escoltant els pobles originaris, subratlla, podem estimar l'Amazònia "i no només utilitzar-la"; podem trobar-hi "un lloc teològic, un espai on Déu mateix es mostra i convoca els seus fills". L'última part del capítol III es centra en l’"Educació i els hàbits ecològics" (58-60). El Papa assenyala que l'ecologia no és una qüestió tècnica, sinó que sempre inclou "un aspecte educatiu".

El somni eclesial: Desenvolupar una Església amb rostre amazònic

L'últim capítol, el més contundent, està dedicat "més directament" als pastors i fidels catòlics i se centra en el "Somni eclesial". El Papa convida a "desenvolupar una Església amb rostre amazònic" a través d'un "gran anunci missioner" (61), un "anunci indispensable a l'Amazònia" (62-65). Per al Papa no n'hi ha prou amb portar un "missatge social". Aquests pobles tenen "dret a l'anunci de l'Evangeli", altrament "cada estructura eclesial es convertirà" en una ONG. Una part substancial es dedica llavors a la inculturació. Reprenent la Gaudium et Spes, parla de la "inculturació" (66-69) com un procés que porta "a la plenitud a la llum de l'Evangeli" el bo que hi ha en les cultures amazòniques.

Una renovada inculturació de l'Evangeli a l'Amazònia

El Papa mira més profundament, assenyalant els "Camins d'inculturació a l'Amazònia" (70-74). Els valors presents en les comunitats originàries, escriu, han de ser "recollits en l'evangelització". I en els dos paràgrafs següents se centra en la "inculturació social i espiritual" (75-76). El Papa assenyala que, donada la pobresa de tants habitants de l'Amazònia, la inculturació ha de tenir un "perfum marcadament social". Al mateix temps, però, la dimensió social s'ha d'integrar amb la dimensió "espiritual".

Sagraments accessibles a tothom, especialment als pobres

L’Exhortació indica llavors els "punts de partida per a una santedat amazònica" (77-80) que no han de copiar "models d'altres llocs". Destaca que "és possible recollir d'alguna manera un símbol indígena sense qualificar necessàriament d'idolatria". Es pot valorar, afegeix, un mite "carregat de sentit espiritual" sense considerar necessàriament "un error pagà". El mateix s'aplica a algunes festes religioses que, tot i que requereixen un "procés de purificació", "contenen un significat sagrat".

Un altre passatge significatiu d’Estimada Amazònia és sobre la inculturació de la litúrgia (81-84). El Pontífex constata que el Concili Vaticà II havia demanat un esforç de "inculturació de la litúrgia en els pobles indígenes". També recorda, en una nota al text, que en el Sínode "va sorgir la proposta d'elaborar un ritu amazònic". Els sagraments, exhorta, "han de ser accessibles, sobretot per als pobres". L'Església, emfatitza recordant Amoris laetitia, no pot convertir-se en una "duana".

Que els bisbes llatinoamericans enviïn missioners a l'Amazònia

Vinculat a això està el tema de "la inculturació de la ministerialitat" (85-90) a què l'Església ha de donar una resposta "valent". Per al Papa s'ha de garantir "una major freqüència de la celebració de l'Eucaristia". Referent a això, reitera, és important "determinar què és el més específic del sacerdot". La resposta, es llegeix, està en el sagrament de l'Ordre que habilita només al sacerdot per presidir l'Eucaristia. Com, llavors, "assegurar aquest ministeri sacerdotal" en àrees remotes? Francesc exhorta a tots els bisbes, especialment als llatinoamericans, "a ser més generosos", orientant a aquells que "mostren vocació missionera" a triar l'Amazònia i els encoratja a revisar la formació dels sacerdots.

Afavorir un protagonisme dels laics en la comunitat

Després dels sagraments, Estimada Amazònia s'atura en les "comunitats plenes de vida" (91-98) en què els laics han d'assumir "responsabilitats importants". Per al Papa, de fet, no es tracta "només de facilitar una major presència de ministres ordenats", un objectiu "limitat" si no es suscita "nova vida a les comunitats". Per tant, es necessiten nous "serveis laïcals". Només a través d'un "contundent protagonisme dels laics", reitera, l'Església podrà respondre als "desafiaments de l'Amazònia". Per al Pontífex, les persones consagrades ocupen també un lloc especial, mentre recorda el paper de les comunitats de base que han defensat els drets socials i encoratja en particular l'activitat de la REPAM i dels "equips missioners itinerants".

Nous espais per a les dones, però sense clericalismes

El Papa dedica un espai propi a la força i el do de les dones (99-103). Reconeix que a l'Amazònia algunes comunitats s'han mantingut només "gràcies a la presència de dones fortes i generoses". No obstant això, adverteix que no s'ha de reduir "l'Església a estructures funcionals". Si aquest fos el cas, de fet, només se'ls donaria un paper si tinguessin accés a l'Ordre Sagrat. Per al Papa la clericalització de la dona ha de ser rebutjada, acceptant en canvi la contribució a la manera femenina que perllonga "la força i la tendresa de Maria". Ell encoratja el sorgiment de nous serveis femenins, que -amb el reconeixement públic dels bisbes- incideixin en les decisions de les comunitats.

Que els cristians lluitin units per defensar els pobres de l'Amazònia

Per al Papa és necessari "ampliar horitzons més enllà dels conflictes" (104-105) i deixar-nos desafiar per l'Amazònia per "superar perspectives limitades" que "es queden clausurades en aspectes parcials". El capítol IV acaba amb el tema de la "Convivència ecumènica i interreligiosa" (106-110). El Papa convida els creients a "trobar espais per conversar i per actuar junts pel bé comú". "Com no lluitar junts? - pregunta Francesc- Com no pregar junts i treballar braç a braç per defensar els pobres de l'Amazònia?"

Confiem l'Amazònia i els seus pobles a Maria

Francesc conclou Estimada Amazònia amb una oració a la Mare de l'Amazònia (111). "Mare, mira als pobres de l'Amazònia", recita un passatge de la seva oració, "perquè la seva llar està sent destruïda per interessos mesquins (...) Toca la sensibilitat dels poderosos, perquè encara que sentim que ja és tard ens crides a salvar el que encara viu".