L'església de Sant Agustí situa l'origen de Castelló d'Empúries en l'època romana

ACNEls treballs arqueològics als túnels de l'església del convent de Sant Agustí han permès fer un descobriment "excepcional" que situa l'origen de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà, en època romana. La directora de les intervencions arqueològiques al convent de Sant Agustí, Anna Maria Puig, ha destacat el descobriment perquè data d'una època de la qual hi ha pocs vestigis o evidències: la de l'inici de la romanitat.

Al soterrani de l'església hi ha tres galeries que al llarg dels anys s'han utilitzat per a altres usos com, per exemple, refugi durant la Guerra Civil o per cultivar-hi xampinyons. Els treballs han permès descobrir que en realitat són unes cisternes que s'han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC.

Segons ha explicat Puig, han pogut recuperar una mostra del carbó que formava part d'una mena de morter de l'època anomenat opus signum i que s'utilitzava per impermeabilitzar parets. A més, han pogut precisar l'antiguitat a través de l'anàlisi radiocarbònica (el carboni 14).

Dipòsits de 400.000 litres de capacitat

La construcció se situa en el moment d'expansió del domini romà a la península Ibèrica, quan l'actual territori català s'incorpora a la província romana de la Hispania Citerior. Un moment de conquesta territorial per part dels romans i de revolta de la població indígena, que va acabar sotmesa. L'any 195 aC les tropes de Marc Porci Cató van desembarcar a Emporion i ja s'havia consumat la destrucció de la ciutat de Rhode (Roses). Tot plegat, va desembocar en la batalla d'Emporion, per acabar amb les revoltes indígenes.

Les cisternes fan 40 metres lineals de llargada, tres d'amplada i tenen una alçada de 4,50 metres. Segons els arqueòlegs, podia emmagatzemar uns 400.000 litres d'aigua que sospiten que podien servir per abastir enclavaments probablement de caire militar. Segons ha explicat Puig, els romans solien aixecar construccions de defensa que duien per nom 'castela', que evoca clarament el nom de Castelló.

La subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel, ha exposat que és un descobriment important que abasta més enllà de les comarques gironines. De fet, d'aquesta cronologia poc coneguda només hi ha evidències al jaciment d'Empúries i la troballa d'una petita fortificació i un camp de sitges a Peralada datat entre el 150 i el 50 aC.

Projecte d'excavacions fins al 2025

La prospecció arqueològica, que va acabar el desembre, s'emmarca dins el projecte de recerca dirigit per l'Institut d'Estudis Empordanesos. Aquesta darrera campanya ha comptat, també, amb el finançament de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. El projecte, que porta per nom 'La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virigini Christi al territori o pagus Petralatense. La població altmedieval a l'entorn de l'estany de Castelló', està inclòs dins el Pla de Recerca liderat pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Els arqueòlegs consideren que, més enllà de les cisternes, hi ha suficients indicis per considerar que no va ser una construcció aïllada, sinó que estaria al centre d'un espai urbanitzat, organitzat i ordenat a parir de l'encreuament d'eixos en sentit nord-sud i est-oest, que amb el pas dels segles han quedat "fossilitzats" i integrats en la topografia urbana.

L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, ha recordat que el projecte d'excavacions s'allarga fins al 2025. A més concreta que, entre els objectius, està el de continuar investigant l'època romana de la població, ara que se n'ha constatat l'origen amb evidències.