Vés al contingut
Catalunya Religió
esglesia-ortodoxa

Per saber-ne més

Afers Religiosos El Monestir de Pedralbes acollirà aquest dissabte 10 de febrer la jornada de clausura del cinquantè aniversari de la presència de l'Església Ortodoxa, sota el Patriarcat de Sèrbia, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Ho farà amb una trobada sota el títol 'Ecologia i creació: Aportacions contemporànies del cristianisme als reptes ecològics globals'.

Maria Rosa Ocaña, delegada d'ecumenisme de l'Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, qui també és col·laboradora de Catalunya Religió, explica que el tema de la jornada és una proposta "oberta, candent i que afecta a tota la humanitat". "La icona del Crist trucant a la porta ha estat l'emblema de totes aquestes jornades", diu.

50 anys de presència: Vilapicina, l'eixample i més de vint parròquies

Aquest any en curs, la comunitat ortodoxa ha estat celebrant el 50è aniversari de l'Església Ortodoxa Espanyola (Patriarcat de Sèrbia). Als voltants de la Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona, del 2023 van iniciar trobades i activitats, per donar testimoniatge dels cinquanta anys de vida.

Les persones que van viure els inicis, contemplen ara tot el camí recorregut. Començant en un primer pis al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina fins a traslladar-se al temple de la Protecció de la Mare de Déu, a l'eixample de Barcelona. Paral·lelament, s'han creat unes 20 parròquies arreu del territori d'Espanya i Portugal.

El setembre del 1972 hi va haver el primer bateig d'una nena, al Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina. A inicis del 1973 es registrà oficialment al Ministeri de l'Interior com una Associació Religiosa, no considerada Església, per no tenir arrelament suficient. Fou més tard quan es reconegué com Església Ortodoxa Espanyola.

L'any 1988 va ser acollida pel Sant Sínode de Sèrbia, sota la benedicció del bisbe Laurentije, de Memòria Eterna. Seguirien dos bisbes més i l'actual que és el bisbe Justin, amb seu a París i jurisdicció per l'Europa Occidental.

"Ens ha calgut una gran adaptació a la diversitat, intentant en la mesura del possible, preservar la llengua materna com és el català"

A l'església de la Protecció de la Mare de Déu, on trobem quatre sacerdots i un hieromonjo. La comunitat és diversa i, de diverses procedències. El llenguatge més comú utilitzat es combina entre el català, el rus litúrgic i el romanès i, d'altres de forma més esporàdica, com el serbi i el castellà.

Amb cinquanta anys la mirada ja té perspectiva. "Ens ha calgut una gran adaptació a la diversitat, intentant en la mesura del possible, preservar la llengua materna com és el català", explica Rosa Maria Oacaña. "Hem viscut situacions, sovint complicades de resolució per nosaltres amb les persones arribades sense recursos, i moltes vegades la solució ha estat per l'ajut extern", diu.

El que encara no s'ha aconseguit és, afegeix, que hi hagi un monestir. Fet pel qual dues persones que van rebre l'ordre monacal, han hagut d'anar a monestirs de fora, a França i Sèrbia concretament. 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.