(Pagès Editors) Al llegir el manuscrit per a escriure el pròleg, Miquel Roca i Junyent augura que aquest serà un llibre polèmic i diu que altres autors l’haguessin pogut escriure també però no s’han atrevit. Diu Roca que Daniel Arasa ha escrit “una interessant i polèmica obra. Com li correspon a ell. Arasa no és un periodista més. Des de sempre ha exercit la seva funció amb una notable independència de criteri i amb una forta dosi de coherència amb les seves pròpies conviccions religioses. Tossut i constant”.
A Drets humans i religió a Catalunya Daniel Arasa afirma que hi ha una llibertat amenaçada, la llibertat religiosa. Amb una clara vulneració dels drets humans. La llibertat religiosa és un dels índex més clars per a saber si (a un determinat país) es respecten els drets humans. Perquè si no hi ha llibertat religiosa sens dubte també estan afectades altres llibertats com les d’expressió, de reunió, de manifestació. Els drets humans no son divisibles.
El llibre analitza allò que està passant des de l’òptica dels drets humans, per la qual cosa la defensa de la llibertat religiosa és aplicable a qualsevol confessió. Per això, afirma l’autor, tothom està cridat a defensar la llibertat religiosa. També han d’estar-ne interessats els que no tenen o no practiquen una religió, perquè també és garantia dels seus drets.
Segons Arasa, l’amenaça a la llibertat religiosa no es limita només a països on hi ha clarament persecució religiosa com els musulmans o els comunistes, sinó també hi és de forma més sibil·lina a Occident. Es produeix una vulneració persistent, de la qual no se’n fan ressò els mitjans de comunicació.
En aquest moment, explica Arasa, tenim debats freqüents sobre l’ús del burca per les dones musulmanes, i sobre si això es una vulneració de drets. Però s’ha silenciat, per exemple, a Catalunya, que el 2011 durant mesos es va impedir per la força l’assistència a missa a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona als que hi volien anar. O que van profanar de forma ostentosa la capella de la Complutense a Somosaguas (Madrid). O han vist a la televisió o llegit a la premsa?
A diferència d’altres èpoques, a Catalunya, i en general a Europa, no hi ha un retorn a la intolerància en la línia de cremar esglésies i assassinar capellans o laics creients per part dels antireligiosos; ni tampoc que els cristians pensin en “croades”, “guerres santes” o imposicions de la seva religió. Les lleis en general garanteixen la llibertat de tothom. Però la intolerància creix, encara que amb formes sofisticades. Com la d’anar marginant sistemàticament la religió, fent-ne el silenci públic més absolut, relegant-ho a la intimitat sense presència a la societat.
Daniel Arasa (Jesús-Tortosa 1944) ha publicat una vintena de llibres, molts de recerca històrica sobre la Guerra Civil Espanyola, el franquisme, els maquis, els fugitius del nazisme o la participació de catalans i espanyols a la Segona Guerra Mundial. Els darrers, Entre la Cruz y la República i Católicos del bando rojo. Actualment col·labora a La Vanguardia i és professor de periodisme. Ha rebut guardons per la seva activitat periodística i docent.
Aquí podeu llegir les primeres pàgines del llibre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.