El Diumenge del Baptisme del Senyor

(GIEC) En la festa del Baptisme del Senyor, en la cloenda del temps litúrgic de Nadal, els bisbes de Catalunya centren els seus escrits a parlar d’aquest esdeveniment, així com de la cohesió social, dels migrants i dels refugiats, dels infants i de l’acolliment dels divorciats.

Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, parla de dues obres d’art dedicades al baptisme de Jesucrist: una del Greco, que és al Museu del Prado i una altra de Murillo, a la Catedral de Sevilla; a més, afirma que el dia que vam rebre el baptisme “és un dia molt important en la nostra vida, perquè ens va orientar cap al futur” i ens convida a recordar “el baptisme, la nostra orientació cap a Jesucrist” i, si mai hem perdut el camí, tornar “cap a ell, cap a aquesta llum definitiva”.

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ofereix unes reflexions sobre la concòrdia i la cohesió social a la nostra terra, i com a punt de referència històrica parla del pensament que en molts dels seus articles va expressar Joan Carrera, el qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona “molt arrelat a Catalunya i alhora molt obert als immigrants que hi van venir a treballar des de molts indrets d’Espanya en els anys seixanta i setanta”. El cardenal acaba dient que “tots estem cridats a fer un esforç per teixir la concòrdia i la confiança mútua dins d’una societat en la qual es dona una gran pluralitat cultural, política i també religiosa” i que “treballar per la cohesió social és responsabilitat de tots”.

Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, recordant la commemoració del baptisme del Senyor, afirma que “cada cristià i la comunitat eclesial estem cridats a ser portadors de l’aigua viva que és Jesucrist, i que el món espera i necessita”, que “rere molts posats d’indiferència, hi ha molta set de veritat i de bellesa, d’autenticitat de vida”, que “no podem defraudar els que cerquen la veritat”, que “hem de mostrar de nou que la fe no ens paralitza i aliena, ans al contrari, ens envigoreix l’esperança i la caritat, la solidaritat i l’autèntica i més radical transformació del món” i que “Jesucrist continua enviant-nos com a testimonis seus, perquè fem arribar de nou la proposta de la fe a tots els qui ens envolten”.

Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, recorda que celebrem les festes d’Epifania i del Baptisme de Jesús, que s’ha manifestat “a tots els pobles, races, cultures, nacions i llengües de tots els temps, com a salvador únic i universal” i que això xoca amb dos obstacles: “un, que resulta molt escandalós per no poques ments, que no estan disposats a acceptar ni tan sols la possibilitat que hi hagi un salvador únic i universal”. I l’altre és “l’estretor del nostre amor”. Mons. Cortés també destaca que “rebre la llum de Crist, tenir-la amb si mateix, portar-la i oferir-la a tothom sense distinció és un grandíssim repte” i que “la llum de Jesucrist és de per si irresistiblement expansiva, com el mateix amor de l’Esperit, del qual és portadora”.

Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, parla de Betània de Transjordània, lloc situat a la riba est del riu Jordà, on es va establir Joan Baptista i Jesús va ser batejat. Parla també del significat del baptisme que Jesús institueix i de l’expressió “el cel s’esquinçà”, que és el que es produí quan Jesús va sortir de l’aigua del Jordà, com “una imatge simbòlica, una manera de dir que Déu entra en comunicació amb l’home, que el cel i la terra s’uneixen”. I acaba desitjant que “tant de bo el nostre testimoni arribi a “esquinçar”, a vèncer les dificultats i prejudicis, i bo i transmetent l’alegria i la bellesa de la vida cristiana, ajudi els altres a trobar-se amb Déu”.

Romà Casanova, bisbe de Vic, en la festa del baptisme del Senyor se sent convidat a parlar de la vida humana, de la fecunditat, que sempre és una benedicció de Déu, es pregunta si acollim realment aquest do i fa una acció de gràcies “a les famílies que viviu la fecunditat amb generositat i com un do de Déu”, “a totes les mares i pares que no escolten els cants de sirena dels qui els volen fer caure en la mentida de rebutjar la vida humana, ja present en el si maternal”, “als qui ajudeu, amb la vostra maternitat i paternitat espiritual, a créixer tota persona amb els horitzons oberts de veritat i d’amor”, “al Déu de la vida” i “a tots els qui estimeu la vida!”.

Enric Benavent, bisbe de Tortosa, centra la seva glossa a parlar dels dos missatges que el Sant Pare Francesc ha dirigit a l’Església amb motiu de la Jornada mundial de la Pau (celebrada el dia 1) i la Jornada mundial del migrant i del refugiat, que tindrà lloc el diumenge 14 de gener, en els quals ens recorda “com respondre cristianament als desafiaments que ens plantegen els fenòmens migratoris” i com “els governants deuen impulsar les polítiques d’acolliment tot lo que ho permeta el bé de la seua comunitat”.

Salvador Giménez, bisbe de Lleida, fixant-se en el rostre d’aquests dies dels infants i recordant la seva infantesa i les persones que el van acompanyar, suggereix una reflexió sobre els infants, reconeixent “la importància fonamental dels nens i la seva educació integral”, agraeix a tantes persones que col·laboren amb l’educació infantil i juvenil, que gasten la seva vida en aquesta noble tasca i constata “els punts negres en l’àmbit educatiu, que provoquen danys a infants i a adults”. I acaba dient que “cal que contribuïm a crear felicitat i respecte per la dignitat de tots; és una conseqüència clara de la nostra condició de seguidors del Senyor Jesús”.

Francesc Pardo, bisbe de Girona, parla del Baptisme de Jesús per Joan, “un fet de revelació, de manifestació de qui és aquell home”: Jesús, el Fill estimat de Déu, ple de l’Esperit Sant; proposa que pensem en el nostre baptisme i el seu significat per a la nostra vida i ens fa notar que “el nostre baptisme també manifesta o «revela» qui som, quina és la nostra missió, què hem de fer i què podem esperar”, revela que som fills de Déu, ens ha fet membres d’un poble escollit, ens ha donat una família, l’Església, i ens fa sentir sempre acollits per Déu.

I Xavier Novell, bisbe de Solsona, va concloent la sèrie de glosses sobre els criteris pastorals per a l’acollida i acompanyament de les persones divorciades en nova unió civil. Aquesta setmana parla del possible accés als sagraments bo i mantenint una convivència marital, accés que “pressuposa haver fet l’acompanyament-discerniment que hem descrit en les glosses anteriors: conversió i desig de viure l’evangeli; intent infructuós de l’exploració de la nul·litat matrimonial; impossibilitat de la ‘vida com a germans’”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.