Vés al contingut
Catalunya Religió
ametlla-valles-campanes
Fotografia: Google Maps.

AMETLLA DEL VALLÈS Un capvespre de l’estiu de 1956, l’Ametlla del Vallès vivia amb solemnitat la benedicció de les noves campanes que va presidir l’arquebisbe Gregorio Modrego un cop reconstruïda l’església parroquial de Sant Genís, la sagristia i el campanar, edificis que havien quedat malmesos durant la Guerra Civil. Ara, un curt recuperat d'aquell mateix any mostra l'esdeveniment. 

Saber com va ser aquella diada de fa seixanta-vuit anys és possible perquè la família Fontseca, de Can Sous, ha guardat un curtmetratge en color, de vuit minuts de durada, que va realitzar un gendre de Ramon Pujol Güell, industrial fabricant de tubs amb residència a l’Ametlla que va pagar la construcció de les noves campanes i que també va finançar la reconstrucció del santuari de Puiggraciós que es va inaugurar un any després. D’aquesta festa, també hi ha un curtmetratge al canal de Youtube del santuari.

L’acte de benedicció de les campanes noves de l’església parroquial de l’Ametlla, un poble que aleshores tenia un miler d’habitants, es va fer capaltard del divendres 14 de setembre de 1956. En total eren vuit i, com era costum, van ser batejades amb el nom propi dels padrins. Però com que era preceptiu que tinguessin noms de dona o noms masculins feminitzats, es van dir Ramona, Maria Teresa, Maria Assumpta, Maria dels Àngels, Anna Maria, Xaviera, Hilària i Maria Eugènia. Les dues més grans feien 72 cm i 86 cm de diàmetre i pesaven 215 i 360 quilos, respectivament.

Els padrins i padrines van ser de la família del mecenes Ramon Pujol ­­­­­­­­-que havia pagat les campanes- i altres persones rellevants com l’alcalde Joan Lluch i la seva esposa, Josefa Puigdomènech. Tots ells, juntament amb sacerdots de l’Ametlla i pobles de la rodalia, van esperar l’arribada de l’arquebisbe Modrego que, acabada la cerimònia a l’interior de l’església, va sortir i va beneir les campanes una per una.

Després de la cerimònia religiosa, els actes van continuar amb actuacions infantils: “Nens i nenes del poble i de la colònia estiuenca van recitar poesies al·lusives a l’acte, i van oferir al prelat una cistella de fruits de la localitat i un magnífic ram de flors a la senyora Assumpció Gorina de Pujol. A la casa rectoral es va obsequiar amb un vi espanyol tots els padrins i autoritats, presidits pel senyor arquebisbe”, concloïa una notícia de la revista Vallès, de Granollers. Encara en el paràgraf final, el cronista felicitava Carles Sindreu per la poesia que va dedicar al matrimoni Pujol-Gorina durant el vi d’honor.

“Una benedicció molt especial”

Segons Xavier Pallàs, campanòleg i impulsor de l’Escola de campaners de la Vall d’en Bas, a Joanetes (la Garrotxa), a les imatges del curt es pot veure que a l’Ametlla es van seguir els rituals que es fan des de l’època visigòtica: “La cerimònia té lloc a l’exterior de l’església i guarda moltes analogies amb el sagrament del baptisme, com el rentament, la crismació, la imposició dels noms i la presència d’uns padrins. És per això que se li diu el ‘bateig de la campana”.

Però per a aquest especialista, l’acte de l’Ametlla del 14 de setembre de 1956 té una singularitat destacada: “Una benedicció simultània de 8 campanes noves és un fet molt excepcional. Ben poques parròquies poden presumir d’una cerimònia tan lluïda i d’un conjunt tan nombrós de campanes”.

Ara, el document de la benedicció de les campanes ja es pot veure al web de la parròquia de Sant Genís.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.