“Hi ha una cultura policial vigent i molt instaurada en el CIE de Barcelona”

AINA ARGUETA -CR Els Centres d’Internament d’Estrangers, coneguts popularment com a CIE, tenen una funció clara: repatriar als estrangers al seu país d’origen. La realitat és que el 64% de les persones internades al CIE de Zona Franca de Barcelona, un dels set arreu de l’estat espanyol, són posades en llibertat i no tornen al seu país d’origen. El centre de Barcelona té l’estada mitjana més llarga, però és el que té el percentatge més baix de repatriació. Dades que Migra Studium ha presentat el seu informe anual sobre els CIE del 2022, elaborat pel Servei Jesuïta de Migrants (SJM), on també ha destacat que les dones, els menors i les persones amb malalties mentals es troben en una situació de vulnerabilitat i no reben acompanyament.

Els establiments són molt opacs en relació amb l’internament i poques organitzacions no governamentals aconsegueixen accedir-hi. Migra Studium és una de les poques entitats que porta visitant deu anys el centre i considera que el CIE fomenta diferències que generen desigualtat, a més de ser “un exercici de violència institucional a través d’un dispositiu repressiu d’internament migratori”, segons ha declarat José Javier Ordóñez, advocat i coordinador de l’equip de visites al CIE de Migra Studium.

L’organització defensa una harmonització de les normes de règim interior a cada CIE, ja que troben molts problemes diferents depenent l’establiment. Un dels principals objectius de l'informe és denunciar les diferències de règim entre els uns i els altres CIE "que generen desigualtat de dret". Ordóñez ha criticat que, en part per aquest buit en la normativa, ha generat que en el centre de la Zona Franca hi hagi una cultura policial vigent i molt instaurada.

Per aquesta raó demanen elaborar normes de règim interior a cada CIE, harmonitzades per la Direcció General de la Policia, i d'accés públic. “Fa falta que visibilitzem cada cosa que passa en aquests centres per poder traslladar els avenços a d’altres”, ha declarat Ana Bosch Nocea, advocada a Pueblos Unidos i coordinadora de l’equip SJM-CIE.

En comparació a les dades abans de la pandèmia, el nombre d’internaments és menor, tot i així, la presència de dones ha augmentat. De 2082 interns, 44 són dones. Bosch ha explicat que el 70% de les dones que van ser internades en 2022 van ser posades en llibertat. La immensa majoria d’elles tenien menors a càrrec, vivien situacions de violència o corrien perill si tornàvem al seu país. Ordóñez ha assegurat que “el CIE de referència en l’empresonament de dones és el de Zona Franca”.

Bosch també ha destacat l’internament de menors d’edat en els centres, als quals ni tan sols se’ls hi practica una prova per determinar la seva edat. Segons han pogut saber, ara mateix hi ha tres menors al centre de la Zona Franca.

La salut mental dels interns empitjora

A Barcelona s’ha aplicat 9 vegades el protocol de prevenció de suïcidis. Dels 47 malalts que acompanya Migra Studium, 27 pateixen una malaltia mental. Denuncien una presència de persones amb quadres d’ansietat, d’angoixa i de malalties mentals. “A Barcelona es fa servir la mesura d’aïllament de forma més fàcil”, ha explicat l’advocat Ordóñez. 85 interns han estat aïllats al centre de la Zona Franca per un comportament violent o d’amenaces i autolesions. Aquestes conclusions s’han deduït pel SJM arrel que els internaments per Covid-19 són de 7 a 9 dies i els més usuals a la Zona Franca són de 4 dies. “Encaixa amb el perfil de patiment que indiquen les dades, tenint present que Barcelona és el CIE amb una estada mitjana més llarga de tot l’estat”, ha indicat Ordóñez.

La voluntària Maria Arrese ha relatat diverses situacions on els usuaris estaven massa medicats per poder parlar. “La medicina que els hi subministren es basa en fàrmacs que els adormen”, ha lamentat. No només Migra Studium denuncia la manca d’acompanyament psicològic i psiquiàtric. El Defensor del Poble i la jutgessa d’instrucció del Jutjat 30 de Barcelona van determinar, per separat, que la presència de persones amb malalties mentals en el centre era insostenible perquè no millorava la seva situació, sinó que s’empitjorava.

El CIE està pensat per persones humanes?

La voluntària com el coordinador de visites al CIE han criticat els obstacles que es troben per poder visitar els centres. “A vegades podem arribar a esperar una hora i mitja i hem d’utilitzar el nostre mòbil, quan ens deixen, perquè no hi ha traductors”, ha explicat Arrese. La voluntària també ha declarat que un dels interns que acompanya li va dir que aquell lloc era pitjor que la presó i que ell ho podia dir perquè havia estat en una. “Estar en el CIE en si mateix és tortura”, ha anunciat.