Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Cristianisme Segle XXI) Després del parèntesi imposat per la pandèmia (la darrera xerrada havia estat el 22 de febrer), l’Associació “Cristianisme al Segle XXI” ha celebrat de forma digital aquest dissabte la seva quarta sessió d'Espai Obert seguint el cicle d’aquest curs “Situar-se en el món d’avui” amb una cinquantena de connectats. La xerrada que ha obert el debat amb títol “Noves formes d’organització col·lectiva per a una societat més justa”, ha anat a càrrec des de Brussel·les d’Edith Wustefel, graduada a Lovaina, experta en models d’autogestió, participant del projecte “Construir la utopia” i promotora, amb d’altres, de la xarxa Activitats Democràtiques, Ecològiques i Socials (ADES), els participants de la qual militen en la defensa del medi natural i social i, tot intentant construir alternatives, pugnen contra la economia capitalista.

La ponent ha començat admetent que les “noves formes” del títol, potser són velles que han pres una segona embranzida a partir del 15M, vistes amb ulleres actuals, ja que es dirigeixen a comunitats horitzontals, autogestionades i sense jerarquies, superant el que ha denominat “tòpics podrits”. Ella i el seu company van fer un viatge d’investigació per tota Espanya i Amèrica del Sud per adonar-se de moltes formes d’autogestió en diversos camps (de l’educatiu al sanitari), entenent per autogestió l’autoorganització d’una comunitat de persones per a tot allò que els concerneix. Aquí, per exemple, van aprendre molt de la Coperativa Integral Catalana, una xarxa cooperativista i col·lectivitzadora que té com a objectiu construir des de baix una societat més enllà del capitalisme (un sistema fora del sistema amb moneda i tot), autogestionant el fet de cobrir les necessitats bàsiques dels adherits com l’habitatge, el treball, la salut o l’educació.

Wustefel ha continuat explicant la seva experiència belga de “Col·lectiva”, sis persones que es mouen en el camp dels estudis associatius i que viuen d’assessorar la participació, a fi de facilitar espais d’emancipació, empadronament i emancipació, a partir de diverses eines de participació. Parteixen de dos factors: el fet d’imposar-se una “raó d’existir” clara, que pugui actuar com a far potent que il·lumini la trajectòria a fer i la intel·ligència col·lectiva. “Col·lectiva” projecta, construeix i experimenta formes organitzadores d’una societat més justa a partit de l’autogestió, que actua de mitjà i d’objectiu al mateix temps, per pugnar contra la jerarquia, la competició i la dominació. El fet de participar en la vida pública des d’una governança horitzontal, “si no és falsa participació” (és a dir, si es juga des d’una possibilitat efectiva d’intervenir en les decisions), la simple participació ja pressuposa una incidència en el sistema perquè les cartes es reparteixen d’una altra manera.

Ho ha explicat a partir d’una frase d’Angela Davis, la dona que signà el manifest “Let catalans vote” (“Deixeu votar els catalans”) i que assegura que sense l’esclavitud i el colonialisme el capitalisme no existiria. La històrica líder del moviment afroamericà pels drets civils assegura que “les eines de l’amo no serveixen per desmuntar la casa de l’amo” i la conferenciant ho ha pres com la metàfora per sortir col·lectivament d’allò que ens engavanya per poder fer front participativament a problemes com els derivats del canvi climàtic i del Covid-19 .

Tot seguit ha explicat la seva experiència d’actuació des de la xarxa ADES, a partir de tres vessants, l’econòmica, l’ecològica i la social, amb exemples petits, “que són llavor de situacions que podran anar creixent”. Entre alguns, establir un preu-marc de begudes al bar de la cooperativa, preus lliures, preus-troc o d’intercanvi. Ho ha exposat amb l’exemple del Park Slope de Brooklyn, a Nova York, on els 17.000 cooperadors hi treballen unes poquíssimes hores a la setmana, a canvi d’uns productes seleccionats per la seva qualitat i ètica de conreu a preus molt per sota de la mitjana. Són experiències que dissenyen el camí vers una societat més justa, menys opressiva, més democràtica i ecològica.

Tot seguit ha parlat d’un tema subtil, la “interseccionalitat”, que seria l’estudi de les dificultats socials encavallades pel fet de mantenir privilegis i voler ser-ne conscients. Per a la ponent, tots tenim “dominàncies” inconscients, que afecten els altres i l’entorn. Per exemple, el fet de ser baró, blanc, heterosexual, tenir estudis, ser educat, són privilegis dominants enfront d’altres que no els tenen i que no gosen prendre la paraula quan dirigim reunions o aglutinem opinions favorables entorn nostre. Si volem una societat més justa caldrà ser conscients d’aquests privilegis.

La ponent ha acabat la xerrada dinamitzadora del col·loqui posterior dient que és conscient que alguns podran veure en aquestes petites accions la dèria d’uns quants il·luminats que pugnem per una societat més justa. Hi hauria dues postures, la dels pessimistes i la dels optimistes, igualment negatives, perquè totes dues poden portar a la raó per deixar d’actuar. La conferenciant, tanmateix, basada en el llibre de Rebecca Solnit “Esperança dins la foscor. Guia per canviar el món sense rendir-se al mal” (Angle Editorial, 2017), ha sostingut que cal viure des de la incertesa en la llavor de l’esperança. I aquesta esperança seria la fe que allò que fem val la pena, encara que no sapiguem com acabarà la nostra actuació.

Després d’una xerrada tan a l’abast, i malgrat alguns petits problemes tan inicials com finals de la connexió, hi ha hagut moltes intervencions tan escrites com de viva veu. S’ha tornat ala metàfora de les eines de l’amo, i diverses persones han preguntat si en els sis anys de la seva experiència ha vist fructificar llavors (ha admès que s’han transformat algunes mentalitats i ha posat com exemple els drets de les dones o els ds LGBTI). L’experta ha parlat d’una nova conscienciació a partir de la Covid-19 (per exemple la relocalització d’empreses, la del consum de productes de proximitat), i s’han tingut en compte algunes zones alliberades del capitalisme, s’ha reconsiderat la renúncia de privilegis si es vol una societat més justa.

La sessió s’ha acabat recordant que el 24 d’octubre tindrà lloc la cinquena sessió del cicle sota el títol “La premsa, el digitals i el control de la gent”, a càrrec de Joan M. Tresserras, doctor en Ciències de la Informació.