Cristianisme al Segle XXI Josep Maria Gasch era un home auster, exigent i comprensiu. Així va descriure Miquel Verdaguer al fundador del col·lectiu ‘Ronda’ i expresident de l’associació Cristianisme al Segle XXI. Ho ha fet en l’acte de reconeixement a Gasch amb motiu del segon aniversari de la seva mort. Una ponència que ha tingut lloc aquest dissabte al saló d’actes de la parròquia de sant Ildefons de Barcelona i que s’ha emmarcat en el cicle ‘Debats a Sant Ildefons’ de l’associació 'Cristianisme al Segle XXI'.
Verdaguer, en la seva xerrada, ha recordat com es van conèixer amb Gasch. Va ser gràcies als grups de reflexió dels escolapis promoguts pel pare Trenchs i el Centre Escolapi de Muntanya (CEM), inaugurat per Octavi Fullat. De fet, aquest Centre, ha recordat Verdaguer, va representar l’inici de l’escoltisme català, fins al punt que alguns d’ells anaven a ensenyar-ne el funcionament a altres poblacions.
Ha recordat les Vespres, promogudes per Xirinacs, amb qui Gasch va redactar els estatuts de la seva fundació. Ha fet memòria de les excursions i estades al Pirineu, sobretot a Pineta i les setmanes santes a Montserrat.
Lligat a la parròquia de Sant Ildefons, on els fills van fer part de l’esplai, Verdaguer ha explicat que els advocats amb qui va fer pràctiques en acabar la carrera de Dret lamentaven que Gasch no es dediqués al Dret Civil. Ell s’interessava pel social i laboral. Se centrava en els febles i en defensar els drets del col·lectiu d’advocats que va fundar amb Angelina Hurios, amb qui es va casar el 1966 a Sant Medir. De fet, de Sant Medir li provenia l’amistat amb mossèn Bigordà.
Verdaguer també ha explicat els seus projectes de caràcter social i la seva participació en diferents patronats, la promoció de les finances ètiques i de l’Associació Solidària contra l’atur, entre altres.
Un home auster, exigent i rigorós en la feina. Verdaguer l’ha retratat com un gran treballador, aparentment fred, generós i comprensiu.
El retratà com un home auster, exigent i rigorós en la feina, treballador, aparentment fred, generós i comprensiu. Miquel Verdaguer ha acabat parlant de la malaltia d’esòfag que va patir Gasch. Per a ell, va ser un temps en què va mostrar la seva fortalesa. Era capaç d’assistir al dinar dels companys de batxillerat sense poder menjar ni beure res i animant els altres a menjar. “Va ser un viacrucis de quatre anys d’elegant exemplaritat”, ha dit Verdaguer.
Ha tancat amb una anècdota per demostrar la seva esperança en el futur. Uns mesos abans de morir, ja li havia anunciat que pensava plegar de qualsevol responsabilitat de Ronda: “Ara han de ser els joves, que dirigeixin el col·lectiu”, li va escriure.
"Les dones construiran el seu paper de manera imparable arreu del món"
Per la seva banda, Fèlix Martí, membre fundador dels cicles d’’Espai Obert’, com se li havia demanat, en comptes de parlar-nos del passat, ha fet una prospectiva de nou motius de joia que poden tenir avui els creients en Jesús.
Ha parlat sobre la crisi dels magisteris clericals i eclesiàstics, l'emergència global de nous valors culturals sense tutela religiosa i la fi del patriarcat. Sobre això, Martí ha assegurat que "les dones construiran el seu paper de manera imparable arreu del món".
També s'ha tractat el descrèdit dels llenguatges religiosos mítics ingenus, la dialèctica èxit-fracàs de les religions o la sensibilitat de les religions cristianes envers la cultura i les ciències de l'època. Sobre la mentida, Fèlix Martí ha dit que és "un verí espiritual". "Donar la vida per la veritat és una experiència religiosa de gran qualitat", ha dit.
Ha tancat el seu "eneàleg" amb el fet d'haver après, des del Vaticà II, a ser tolerants amb la gent que no tenen les mateixes creences i amb la constatació que "les bones espiritualitats" són "celebracions de la realitat i no de ficcions".
D'aquestes reflexions n'ha sorgit un debat molt participat. S'ha tractat el camí que queda per fer en el camp de la ciència, de la sacralització d'alguns partits polítics i d'altres moviments religiosos. També s'ha fet referència a la dimissió de certs creients progressistes de les institucions del Vaticà, de com transmetre els valors als joves i de la imposició de l'hinduisme a l'ïndia.
En la mateixa sessió s’ha commemorat el 25è aniversari d’’Espai Obert’, una de les activitats de Cristianisme al Segle XXI. L’acte l’ha presentat i moderat Ramon Maria Nogués.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.