“Cal valorar si el col·lapse de l'Església és un punt i final o una nova oportunitat”

(CR) 'Anem al col·lapse? El futur incert de les institucions eclesiàstiques' ha estat el títol de la nova sessió del cicle Espai Obert que organitza l'associació Cristianisme al Segle XXI. La ponència ha estat a càrrec la pastora protestant Marta López i del sacerdot catòlic claretià Pere Codina que han estat presentats per Joel Cortés.

"Si féssim un repàs panoràmic de la història de l'Església, ens adonaríem que la derivada vers el col·lapse no és pas cap fenomen nou sinó la tònica de la seva existència". López ha començat la ponència celebrada diumenge parlant de la crisi de l'Església com una característica de "totes les institucions humanes polítiques, sindicals i d'altra índole". "No és cap característica pròpia sols de l'Església", ha dit. Per a ella, cal valorar si "el col·lapse és un punt i final o el naixement d'una nova oportunitat". En aquest sentit, no es tracta de "carregar-se la institució" sinó de "descarregar-la d'oripells". I és que, per a la pastora protestant, l'església gasta l'energia "en el propi funcionament sense tenir en compte els seus objectius".

El claretià Pere Codina ha especificat que la crisi afecta "no a la religió com a tal", sinó a la "religió institucionalitzada". Com a sociòleg ha parlat de la depressió eclesial en quatre punts: la disminució progressiva dels qui es reconeixen com a catòlics; la reducció dels qui participen en algunes celebracions catòliques al llarg de l'any; la minva de sacerdots notables (de 2.000 seminaristes el 1950 al centenar actual); i la baixada en la pràctica sacramental del baptisme i el matrimoni. Actualment, només 1 de casa 10 matrimonis celebrats són canònics. Per a Codina, tot plegat suposa un canvi de models en l’Església, que tot just han començat, deguts als canvis de la societat. Una època que ha definit de transició en què "el cristianisme ja no serà majoritari".

En la mateixa línia, López ha fet una anàlisi similar respecte a les esglésies protestants. Ha distingit les primeres esglésies protestants, que suposaven una opció vital en temps de la persecució franquista, de les del darrer temps de llibertat religiosa que "han canviat el seu concepte de cristianisme". També ha parlat de les tres onades de secularització: la de finals del segle passat; la de l'entorn dels anys 70; i l'actual. Aquesta darrera és "la pitjor perquè al desconeixement i ignorància s'hi suma la indiferència", diu. Ha citat a Karl Barth i el seu discurs sobre les esglésies: "Si continuen mirant-se el melic en lloc d'afrontar l'entorn, poden esdevenir prescindibles".

Codina ha dissenyat els trets de la cristiandat moderna, que no s'ha d'identificar amb el cristianisme renaixent. Per al claretià, es tracta de "no ofegar aquest renaixement amb el cadàver de l'altre". Aquests trets els ha oposat a la dimensió personal i vital del fet cristià i a la veritable experiència religiosa d'acceptar Jesús.

Cortés ha recordat la posició contrària a la guerra d'Ucraïna del papa Francesc i del secretari interí del Consell Mundial de les Esglésies, Ioan Sauca.

Després de les ponències de Codina i López, els participants han obert un espai de debat. S'han tractat temes com les conseqüències beneficioses del Concili, de les esperances i recels del sínode sobre la sinodalitat, de la incultura religiosa dels joves i de l'assignatura de religió i de la catequesi.

La sessió s'ha celebrat presencialment al saló d'actes dels jesuïtes de Casp. També s'ha pogut seguir virtualment amb una participació de més de 60 connexions. Aquesta ha estat la quarta edició del cicle Espai Obert ‘La utopia de l’Evangeli avui. De quin Déu parlem?’ que organitza Cristianisme al segle XXI. El cicle es desenvolupa en sis sessions de dissabte al matí.