Coses d'Antes: La trona de predicar

Víctor Rodríguez –CR No hi havia altaveus i esglésies i temples estaven plens de fidels. Per això calia poder veure i sobretot, escoltar el sacerdot quan es dirigia a l’assemblea de fidels. Avui, a Coses d'Antes, parlem de les trones, aquestes plataformes elevades proveïdes d’una escala i que situades en un lateral de les naus de les esglésies permetien que el capellà pogués veure, ser vist i sobretot, ser escoltat en predicar l’homilia o el sermó. A casa nostra la trona és el nom popular que rep el púlpit.

Convé dir que en molts temples les trones que s’han conservat -i salvat de la destrucció- han esdevingut exponents d’excel·lents treballs d’artistes que sobre pedra o fusta han deixat la seva empremta. Com tants altres exemples litúrgics, les reformes del Concili Vaticà II i la implantació d’altaveus i sistemes de sonorització van anar convertint les trones en un element del passat i van anar caient en desús. Tampoc hi va contribuir la sensació de superioritat que agafava el sacerdot en pujar uns metres per damunt de la resta de fidels juntament amb el record estès entre molta gent d’uns sermons on sovint regnava el to apocalíptic.

Les trones -a part d’embellir molts temples i ser un record d’un passat pròxim- avui dia sovint són utilitzades per realitzar alguna fotografia elevada durant les celebracions o bé per determinades actuacions solemnes com el Cant de la sibil·la en algunes esglésies. Convé dir, però, que el seu ús s’ha mantingut més vigent en espais closos com els refetors de monestirs i convents on un membre de la comunitat llegeix en veu alta textos sagrats o religiosos mentre la resta de la comunitat menja en silenci.

Si parlem de trones, també cal que parlem del tornaveu, l’element que com indica el seu nom, ajudava a reflectir i empènyer la veu del parlant en un temps que sense micròfons calia arribar fins al darrer banc de l’església. Els tornaveus són petites plataformes o el sostre mateix de la trona que amb la seva forma projecta la paraula del sacerdot. Hem de recordar que a molts programes de celebracions religioses es feia èmfasi en el sacerdot o religiós que predicaria durant l’ofici i que sovint venia de fora de la població, motiu pel qual calia que el màxim nombre de gent l’entengués.

Mentre que les trones a les esglésies han anat caient en desús, les trones infantils que permeten posar a taula els més petits en igualtat de condicions s’han popularitzat i han esdevingut un element indispensable a qualsevol llar on hi ha una criatura. Coses d’ara, d’antes i de sempre, ves per on.