El Concili que vam fer tots junts

(Jordi Llisterri -CR) El Concili Tarraconense en primera persona. Això és el que recull el llibre commemoratiu dels 25 anys del Concili Provincial Tarraconense editat per dos dels seus participants, Montserrat Coll, de Tarragona, i Aureli Ortín, diaca permanent de Barcelona. És el testimoni de 67 dels participants en el Concili de 1995 i que 25 anys després poden recordar-ho.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir aquest dijous la presentació organitzada per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i l’Editorial Claret a la Casa dels Concilis. Totes les intervencions van coincidir en l’obra col·lectiva que va representar el Concili Tarraconense i en que encara queda molt per aplicar.

“L’Esperit no ens diu si heu de fer això, o heu de fer allò. L’Esperit ens fa trobar el que heu de fer tots junts”, va remarcar Planellas comentant el lema amb el que es va convocar el Concili: “Esperit, què dius a les nostres Esglésies?”. Per això va ser important el procés de participació i consulta que va significar el Concili. Una demostració que “L’Esperit ens fa anar tots junts i quan anem tots junts és quan trobem allò que hem de dur a terme”.

Planellas no va ser membre del Concili però va participar en les consultes com a jove capellà amb els grups de parròquies de l’Empordà. També recorda que estava present a la trobada de capellans de l’Espluga de Francolí quan el seu antecessor, l’arquebisbe Ramon Torrella, va anunciar que es convocaria un Concili.

“Torrella va tenir una gran audàcia”, va dir Planellas. Audàcia en un moment en el que “tothom esperava alguna cosa perquè s’havia fet un treball intens”.

25 anys després l’arquebisbe de Tarragona va remarcar que “no es tracta només de commemorar, i així ho hem manifestat els bisbes”. Va explicar que l’aplicació dels concilis sempre té un recorregut llarg i que “el llibre ens reporta el que hem fet, i el que ens falta”. I ara, “el que toca és anar rebent les resolucions”. Tot i que “estem en un altre moment”, es manté vigent la finalitat del Concili Tarraconense: treballar per “fer present l’evangeli a la nostra societat”.

In crescendo

La presentació del llibre Als 25 anys del Concili Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat, va comptar amb un detallat relat d’un dels protagonistes del Concili, mossèn Miquel Barbarà. Era vicari general de Tarragona i va ser el secretari general adjunt del Concili al costat del bisbe Carles Soler.

Miquel Barbarà es va centrar en les dinàmiques de treball conjunt entre els bisbats catalans anteriors al Concili Tarraconense i que van cristal·litzar amb la convocatòria. Un treball d’anys que es podria resumir amb la filosofia de l’arquebisbe Josep Pont i Gol: “Feu, feu..., que després ja ho reglamentarem. La vida va per davant”.

Va ser una trajectòria d’anys de treball conjunt dels bisbats catalans, “un procés in crescendo que porta la realització del Concili Provincial Tarraconense”. Especialment va ser impulsat per les reunions dels vicaris episcopals dels bisbats catalans. Un lema que es repetien és que “no és el mateix la pastoral de conjunt que el conjunt de la pastoral”. “Sense saber-ho preparàvem el terreny”, i “no vam encertar el nom però sí el contingut del que seria el Concili”.

Barbarà va insistir en que els bisbes catalans tenien molt perfilat quin contingut havia de treballar el Concili, focalitzat en l’evangelització. Que no es va improvisar. Però que es van fer les dues consultes per afavorir el treball conjunt i la participació de tothom. Finalment, els temes proposats a les consultes van ser molt coincidents amb el que s’havien plantejat els bisbes, “només es va posar més l’accent en la participació dels laics”.

“No hi ha cap institució a Catalunya que hagi tingut aquest procés de participació”, va destacar mossèn Barbarà. Per això, va fer una crida a “no seguir aquest tic tan clerical en el que cada generació ha de començar-ho tot de zero”.

En nom dels dos editors del llibre, Montserrat Coll va presentar la iniciativa d’aplegar en un volum el testimoni directe dels qui hi van participar. Han recollit les respostes a un breu qüestionari de 67 participants i el llibre s’obre amb una síntesi de les respostes.

Les respostes permeten fer una aproximació a tot el que va representar el treball preparatori i l’experiència eclesial del Concili. No amaguen les decepcions pel que no s’ha aplicat del que va aprovar el Concili o del que no es va poder votar a les sessions, tot i que el debat oral es va fer amb tota llibertat. Les respostes també coincideixen en que l’impuls al treball interdiocesà, el reconeixement jurídic a la personalitat de l’Església a Catalunya i la renovació que proposava el Concili està per arribar.

El llibre coincideix amb la reedició de les resolucions del Concili Tarraconense que també publica l’Editorial Claret, amb comentaris dels relators dels textos conciliars.