Comissió Catòlica Internacional de Migració: "L'Església té un compromís d'acollida"

(Vatican News) Protegir i servir als migrants, ja siguin refugiats, sol·licitants d'asil, desplaçats interns o víctimes del tràfic d'éssers humans, independentment de la seva fe, raça, ètnia o nacionalitat. Aquest ha estat el compromís de la Comissió Catòlica Internacional de Migració (ICMC) durant 70 anys. Es tracta d'un organisme molt important, tenint en compte les notícies més recents: en l'última setmana han augmentat els informes dels mitjans de comunicació sobre les tragèdies dels migrants i refugiats que fugen dels seus països d'origen en embarcacions improvisades, tractant d'arribar a Europa. Dissabte 7 d'agost, per exemple, una embarcació va bolcar a la costa de Dajla, el Marroc, a la regió del Sàhara Occidental, deixant desenes de morts i molts desapareguts.

Aquestes xifres se sumen a les més de 1.140 morts estimades per l'Organització Internacional per a les Migracions entre els qui van intentar, només en 2021, emigrar a Europa des de països com Líbia i Tunísia. Es tracta d'una realitat mundial en la qual moltes organitzacions humanitàries catòliques participen en la prestació d'ajuda d'emergència i serveis d'assentament a llarg termini. Una d'elles és l'ICMC, amb seu a Ginebra, que reuneix els organismes nacionals membres de les Conferències Episcopals de tot el món. "Les tràgiques morts dels migrants són un fenomen global" que, per desgràcia, ocorre a tot el món, no sols a Europa segons Robert Vitillo, secretari general de l'ICMC. No obstant això, és "ignorada per massa gent" afegeix.

El paper de l'ICMC

Per als migrants, continua el secretari general, l'ICMC ofereix activitats de primers auxilis a nivell nacional, diocesà i parroquial. Als seus propis membres, l'organisme els proporciona actualitzacions i informació sobre les tendències migratòries mundials i regionals, i els anima a compartir, a través de les seves pàgines web i xarxes socials, "experiències i reptes per a continuar desenvolupant les seves capacitats". Fundada en 1951 pel Papa Pius XII, la Comissió Catòlica Internacional per a les Migracions "també participa en la programació directa en resposta a unes certes emergències a gran escala relacionades amb la migració", afegeix Vitillo. "En aquests casos, col·laborem amb els governs, l'ONU i altres organitzacions intergovernamentals per a garantir la protecció i atendre les necessitats bàsiques dels migrants i refugiats".

Treball realitzat a tot el món

Entre els exemples més recents, Vitillo cita els programes humanitaris duts a terme a Jordània, el Pakistan i Malàisia, a través d'ajudes en metàl·lic per a l'alimentació i el lloguer; atenció mèdica i psicològica; espais socials segurs per als nens; suport a les víctimes de la violència sexual i de gènere; activitats educatives per a menors i adults; formació professional perquè els immigrants puguin desenvolupar habilitats qualificades o iniciar petits negocis en el sector mecànic (reparació de motos) o tèxtil (teixit de catifes).

Però l'ICMC també participa en el procés de reassentament de migrants: dels 85 milions de migrants, explica Vitillo, "només al voltant de l'1% té la possibilitat de ser reassentat permanentment en un tercer país". Per això, la Comissió col·labora amb els governs locals d'Europa i els Estats Units "per a facilitar i preparar les sol·licituds de reassentament en aquests països". En concret, l'organisme s'encarrega dels contactes inicials amb els refugiats i de la preparació de la documentació requerida, assistint als funcionaris del govern, organitzant també els controls mèdics necessaris i el viatge dels refugiats a les seves noves ubicacions, una vegada acceptada la sol·licitud de reassentament. També és important l'"orientació cultural" que es proporciona als refugiats que seran reassentats, perquè "coneguin el país de destinació, com buscar treball i les seves responsabilitats legals, de manera que puguin adaptar-se millor als nous reptes" que els esperen.

Altres serveis prestats per l'ICMC inclouen "l'enviament d'experts en protecció jurídica i social a 50 països de tot el món per a ajudar a l'ACNUR i a l'UNICERF en el seu treball i per a fer costat als governs dels països de primer asil en l'avaluació de les necessitats dels migrants i els refugiats, identificant a aquells amb vulnerabilitats particulars"; i "la promoció de la integració dels migrants als països d'acollida, incloent-hi l'accés a la formació lingüística, la capacitació i l'accés a un treball decent". També hi ha un fort compromís amb la defensa, continua Vitillo, per a fomentar l'aplicació del Pacte Mundial sobre Refugiats i Migrants.

Un enfocament especial a Europa

A Europa, en particular, l'ICMC Europe "organitza formacions i intercanvis d'experiències, especialment amb els municipis, les comunitats religioses, les organitzacions no governamentals i la societat civil", amb la finalitat de "comprendre millor la contribució que els migrants i els refugiats aporten a les comunitats d'acollida". "Això és particularment important en el continent europeu, on hi ha un gran augment del nombre de persones adultes i una disminució significativa del nombre de joves. En aquest cas, de fet, els migrants i els refugiats "poden aportar contribucions dinàmiques a l'economia i molts altres beneficis per al benestar general de la societat", perquè "com diu el Papa Francesc, la integració és una via de doble sentit: els refugiats i els migrants porten amb si habilitats especials, cultura, fe i valors tradicionals i familiars" que "contribueixen fortament a la societat que els acull".

Quant a l'especificitat de les organitzacions catòliques que treballen sobre el terreny, Vitillo reitera que "les nostres respostes estan basades en la fe i en els valors". "A l'Església catòlica tenim una història compartida i un compromís d'acollida, protecció, promoció i integració dels migrants, els refugiats, els desplaçats interns i els supervivents del tràfic d'éssers humans, com indica el Papa Francesc. Cada persona, de fet, té la seva pròpia dignitat com a fill de Déu i ha de ser acollida com a tal". En aquest sentit, "les organitzacions inspirades en la fe tenen una motivació molt especial sobre el respecte de la dignitat de cada persona i la garantia que aquestes persones tinguin l'oportunitat de gaudir d'aquesta dignitat i de contribuir al poble que les acull".

Al mateix temps, Vitillo destaca "la gran col·laboració interreligiosa" de la qual gaudeix l'ICMC a nivell mundial, amb l'objectiu de crear "una plataforma comuna amb unes 3.000 ONG" per a animar als governs, empreses i altres sectors de la societat a "posar-se d'acord en termes de polítiques justes i equitatives per als refugiats i els migrants". Això és crucial, tenint en compte que "la major part dels serveis humanitaris directes, de protecció i de reassentament del CICR es troben en països on els cristians són una minoria; de fet, en nacions de majoria musulmana". Per això, la cooperació interconfessional és molt estreta, també "per a explorar els valors comuns com a persones de fe". Els exemples en aquest camp provenen de la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan, on el CICR ha posat en marxa "15 programes de salut diferents" per als refugiats.

Els immigrants no han de ser considerats un problema

Davant les "incerteses" i el "creixent nacionalisme que veiem en les societats de tot el món", Vitillo recorda la reiterada crida del Papa a "trobar a Jesús en cada emigrant i refugiat i en totes les persones que estan en la perifèria o són ignorades i rebutjades per la societat anomenada 'tradicional'". Per això, cal animar als catòlics al fet que siguin més conscients i al fet que "integrin en la seva vida de fe l'ensenyament de la nostra Església en relació amb els emigrants i els refugiats", perquè els propis avantpassats de molts d'ells "van emigrar a causa de la persecució, els disturbis polítics i les lluites civils, o per una millor oportunitat econòmica". Per això és important conèixer als refugiats i als immigrants, conclou el secretari general de l'ICMC, perquè "és fàcil cridar-los simplement 'problema'", però quan se'ls coneix de veritat i s'entén que "tenen els mateixos desitjos i necessitats que nosaltres, llavors desapareixen les resistències i el rebuig, i es comença a desenvolupar molta més acceptació i amor mutu, com a germans i germanes en l'únic Déu".