Glòria Barrete –CR/ACN El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Direcció General d’Afers Religiosos del Govern de la Generalitat han elaborat unes recomanacions adreçades als periodistes sobre el tractament informatiu del fet religiós. El document, que podeu descarregar íntegre en aquest enllaç, s'ha presentat al Palau Centelles aquest dimarts al matí. Proposa defugir les simplificacions i els tòpics, i incorpora una guia amb els errors més comuns i les propostes per evitar-los.
Les ‘Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació’ han estat presentades en un acte en què han participat el president del CAC, Xevi Xirgo, la consellera secretària del CAC, Laura Pinyol, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol.
Duran ha afirmat que el document arriba “en un moment en què els extremismes i la polarització atien els odis”. Els periodistes, ha recordat, “han de ser especialment curosos per evitar equívocs, i fomentar tractaments que evitin l’odi i la discriminació”. Unes eines que han de servir, reconeix, “per evitar caure en errors i tòpics”.
“Una guia senzilla, però exhaustiva”
Xavier Xirgo ha explicat com el document “és una guia senzilla, però exhaustiva” que anirà molt bé als professionals de la informació, ja que “els periodistes especialitzats s’han perdut de les redaccions i mitjans”. Xirgo afirma que els conceptes religiosos s’han de traduir i fer entenedor perquè vivim “un moment en què la religió encara ocupa espai social i convivim amb moltes religions”.
Laura Pinyol ha reconegut que Catalunya “és un país divers, amb un gran abast social del fet religiós”. Cal informar, ha demanat, “des del respecte”. Les recomanacions del document “volen aportar coneixement, evitar paraules pejoratives, establir vincles, evitar errors comuns i anar a les fonts”.
Carles Armengol ha expressat que “la informació religiosa no és un àmbit gaire fàcil”. Armengol creu que vivim un canvi en el fet religiós, “també del mateix concepte religiós, del sentit i significat de les confessions”. La guia, ha explicat, radiografia les dotze principals confessions, i analitza errors i proposa com solucionar-los. La idea, ha afirmat, “és generar respecte per les confessions, i evitar reduir-ho tot a l’Església catòlica”. Per informar sobre religió, ha recomanat, “cal pensar més en informació cultural que no pas en informació política”.
La part referida a les recomanacions inclou 17 entrades adreçades als periodistes per millorar la cobertura informativa del fet religiós. El document inclou un apartat amb els errors comuns, els prejudicis i els estereotips més estesos en matèria de fet religiós. Per exemple, assenyala que l’islamisme és un moviment politicoreligiós, a diferència de l’islam, que és una religió.
El document inclou dades sobre la pràctica religiosa a Catalunya, segons les quals el 66,9% de la població catalana considera que és molt o bastant important disposar d’algun coneixement sobre la diversitat religiosa. També que Catalunya disposa de 7.291 centres de culte de 15 confessions religioses diferents, dels quals el 79% pertanyen a l’Església catòlica.
Entre les recomanacions, es proposa defugir les simplificacions i els tòpics; tenir en compte les especificitats de cada confessió religiosa com els costums, ritus, estructura, vestimenta o calendari; i les seves accions socials. També es demana tenir cura a l’hora de parlar de fonamentalisme religiós, ja que, segons s’assenyala, no es pot etiquetar de fonamentalista una persona o una comunitat pel sol fet de seguir un decàleg determinat, ni es pot catalogar de sectària tota confessió que no sigui majoritària.
El document demana tenir en compte les diferències entre religions, ja que, si bé la confessió catòlica ha reduït de manera sensible el nombre de seguidors, altres tradicions estan experimentant un creixement en els darrers temps, com ara les diferents esglésies evangèliques o el budisme. Igualment, cal tenir en compte el factor generacional, segons el qual a Catalunya els catòlics són majoritàriament persones de més edat, mentre que en altres creences, els joves tenen la religió com un factor identitari important.
Així mateix, en l’apartat d’especificitats de la pràctica periodística, el document demana tenir en compte les diferents estructures de cada confessió. En concret, s’assenyala que mentre l’Església catòlica disposa d’un únic portaveu oficial, en altres confessions no existeix aquesta centralització. En conseqüència, es pot parlar de l’Església catòlica, però no de l’església evangèlica, que no existeix perquè hi ha un conjunt d’esglésies evangèliques que no tenen una organització comuna.
També es recomana seleccionar bé les fons informatives, seleccionar amb cura els recursos audiovisuals i les persones entrevistades, contrastar la informació de manera acurada i vigilar amb el llenguatge. També s’insisteix a diferenciar entre les pràctiques espirituals i les religions.
Quan s’informa que s’ha obert una església al barri, per exemple, cal tenir en compte que la paraula església s’associa només a algunes branques del cristianisme, però que en el cas de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies cal parlar de capelles i en el cas de l’hinduisme, de centres. Quan es fa referència a l’islam, s’anomenen oratoris o mesquites, si l’edifici inclou un minaret. Així mateix, en el judaisme hi ha sinagogues, en el sikhisme, gurdwares, i en els Testimonis Cristians de Jehovà, sales del regne.
El document inclou un annex amb una fitxa tècnica de cadascuna de les 12 confessions religioses amb més presència a Catalunya: budisme, Església Adventista del Setè Dia, Església catòlica, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies o mormons, esglésies evangèliques, esglésies ortodoxes, fe bahá’í, hinduisme, islam, judaisme, sikhisme i Testimonis Cristians de Jehovà.
El tractament del fet religiós als mitjans
L’acte ha inclòs una taula rodona, moderada pel periodista Xavier Graset, en què han participat la periodista especialitzada en religió Míriam Díez, la consultora de comunicació Míriam Hatibi i el portaveu de la comunitat sikh Gagandeep Singh.
Hatibi ha reconegut que quan es parla d’Islam als mitjans, sovint es presenta la religió “com una amalgama sobre el fet religiós, cultural i migratori”. Alhora recorda que l’etiqueta de musulmà “sobresurt per sobre de les altres en qualsevol tema que no tingui res a veure amb religió”.
Un altre aspecte que ha remarcat en Gagandeep Singh és com les comunitats “han patit molt per desconeixement”, i ha instat els mitjans a recordar que el vincle entre comunitats i societat “es fa a través dels mitjans”. Hatibi, en la mateixa línia, ha remarcat com en el cas de l’islam hi ha “massa presencia als mitjans”, però aquesta es fa de manera “problematitzada”.
Un tractament del fet religiós als mitjans que Míriam Díez creu que “es fa millor que anys enrere, però que encara és escàs”. Díez reclama més formació als periodistes, però també per a les comunitats, “per ajudar a vendre el què són i fan”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.