Vés al contingut
Catalunya Religió
ceramiques-benetes-2022
Galeria d'imatges

Víctor Rodríguez –CR Als seus 88 anys, Regina Goberna ajuda al taller de ceràmica del monestir de Sant Benet de Montserrat. Juntament amb Montserrat Viñas, l’abadessa emèrita, lidera un taller que, amb quasi 60 anys d’història, ha escampat la seva ceràmica arreu del món. I ara, encara vol arribar més lluny. Per aconseguir-ho, les benedictines han elaborat aquest any un nou catàleg per mostrar una de les seves especialitats, la ceràmica mural de grans dimensions. El catàleg, que es pot trobar en format digital, és una mostra de diversos conjunts de peces que decoren façanes d’edificis, recepcions o altars, tots pintats a la gota i cuits a 960 graus.

Amb prop de seixanta planes i amb una versió en català i una altra en anglès, el catàleg inclou fotografies de diverses obres fetes al llarg dels anys amb breus descripcions de les mides, la seva localització i una breu explicació a tall descriptiu.

La publicació és fruit de la situació generada per la Covid-19. Les germanes expliquen que, al començament de la pandèmia, el tancament de les fronteres va coincidir amb un encàrrec que calia enviar a Suïssa. Així va sorgir la idea d’elaborar un mostrari que detallés el que s’ha fet, es fa i es pot fer, des de Sant Benet, per decorar grans espais a partir de la ceràmica. De la necessitat, virtut.

Amb l'elaboració del catàleg es pretén augmentar els encàrrecs de grans obres murals, que actualment és d'una mitjana d'un parell a l'any. Amb el pas dels anys, peces com els jocs de ceràmica o de cafè han anat caient del mostrari, i el taller s’ha anat centrant en ceràmiques més grans i de temàtica religiosa. No obstant això, no tot el que es fa al taller són feines de gran format. Aquest any han començat a treballar amb una tècnica nova que consisteix a tenyir les terres amb òxid a alta temperatura, i de cara a Nadal han tret un pessebre molt econòmic perquè pugui arribar a moltes llars.

El nou catàleg de ceràmica de les benetes de Montserrat és una mostra de diversos conjunts de grans murals

En l'actualitat, per a casa nostra, les benetes treballen en la realització d’un nou mural que servirà per celebrar els 90 anys de la parròquia de Sant Josep Obrer de Terrassa. A més, ben aviat la seva ceràmica viatjarà fins a Xile per decorar uns nous tanatoris interconfessionals, representant les quatre estacions de l’any.

Com mostra el catàleg, la ceràmica de Sant Benet de Montserrat és una ambaixadora del monestir arreu on arriba, i permet a aquestes religioses ser "monges de debò" en poder viure del treball de les seves mans, com diu Sant Benet a la seva regla.

Funció decorativa i evangelitzadora

"A les obres m’agrada posar petits detalls que expliquin coses, per això jo dic que a vegades fem ceràmica cultural", ens explica Regina Goberna. I d’aquesta manera, moltes imatges i ceràmiques tenen petits elements, atributs o colors que ajuden a identificar el que representen i donen sentit al lloc on aniran col·locades, fent una funció explicativa i, per tant, també evangelitzadora, més enllà de la decorativa.

Sobre les peces que han fet les benetes, Goberna parla del gran plafó de 2,80 metres d'alçades que hi ha a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona representant al fundador de l'orde. És una de les obres preferides de la germana Regina i també està inclosa al catàleg. "Algunes vegades hem decorat tot un edifici fent ceràmiques per a totes les habitacions", hi afegeix. Parla del cas de l'hostatgeria per a famílies de Silos o del centre de Pastoral de Zaratán, a Valladolid.

Una de les peces ben originals que també incorpora el catàleg és el mural que l’any 2021 es va instal·lar a Sant Joan de les Abadesses i que format per 207 peces, representa a les cinc abadesses més transcendentals d’aquest monestir extingit, que va ser el primer cenobi benedictí femení de Catalunya.

Un procés complex i a cegues

Regina Goberna explica el procés que se segueix al taller per elaborar la ceràmica. "Primer cal fer el disseny sobre paper, per passar-lo després a les rajoles resseguint les figures i posant-hi els colors amb la tècnica de la gota". "Un cop s’han posat tots els colors a la peça, és el moment d’enfornar. I així, peça per peça", resumeix Goberna.

Les rajoles són pintades a la gota. Goberna detalla com van posant gotes de pintura sobre la ceràmica: "Una al costat de l’altra, fins a reomplir l’espai d’aquell color". I és que el pintat és la part més complexa del procés d’elaboració de la ceràmica: "És una tècnica que gairebé no fa ningú perquè és molt entretinguda". A més, es va a cegues quan es trien els colors, ja que "els esmalts, al forn, canvien de color", exposa Goberna.

De les 30 germanes que conformen avui la comunitat, sigui a l’obrador o a la botiga, una desena d’elles prenen part en aquesta tasca que ajuda a sostenir la comunitat. És el labora més artesà i artístic del monestir a través d’una tècnica gairebé única i d’un estil inconfusible.

Especialitzar-se en ceràmica per buscar alternatives als ornaments litúrgics

Que a Sant Benet de Montserrat es faci ceràmica es pot dir que és fruit del post-concili, tal com ho explica Regina Goberna: "El concili simplifica els ornaments litúrgics del clergat, com els brodats, que es feien en molts monestirs, i això fa que moltes comunitats busquin alternatives". En aquest context, la mare abadessa de llavors va encomanar a un grup de germanes d’estudiar a l’escola Massana de Barcelona i elles van optar per especialitzar-se en ceràmica, que com a matèria primera era econòmica.

Des de llavors han passat ja quasi 60 anys i el taller és un referent que traspassa fronteres. Avui dia no és estrany trobar les seves obres en edificis tant religiosos com institucionals o públics així com en moltes llars del país. Les ceràmiques, de totes dimensions, però amb un únic estil, estan presents tant en l’àmbit públic com en el privat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.