Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el col·loqui del Pare General dels jesuïtes, Arturo Sousa, a l’església del Sagrat Cor de Barcelona afirmà que la secularització no és un drama per la fe. Al contrari, és una gran oportunitat per treure de la fe totes aquelles adherències que l’ha anat desnaturalitzant al llarg de la història. Aquest podria ser el resum de la resposta del pare Sousa, a la pregunta ¿què podem fer els cristians davant la forta secularització de les societats contemporànies?. Els cristians no ens hem de lamentar de la secularització, afirmà el pare Sousa. L’enyorança de temps passats no ajuda a situar el cristianisme en sintonia amb el temps actuals. Cal adoptar un canvi de perspectiva i entendre la secularització com un signe positiu del temps a través del qual Déu està parlant als creients d’avui.

Davant la secularització, no calen respostes defensives. El fonamentalisme religiós, no és cap resposta positiva. És un error, perquè, en el fons, buida de sentit el fet religiós i es converteix en una negació de la mateixa religió similar al proposat per qualsevol ateisme. El fonamentalisme religiós no és una religió, és una idolatria. La secularització és un fenomen real de les nostres societats per això, en lloc de reeditar noves formes de cristiandat, des d’una nostàlgia de temps passats, el que cal es preguntar-nos: ¿Què ens diu Déu en aquests moments a través de la secularització? ¿de què ens allibera la secularització?

Els processos de secularització són positius perquè permeten alliberar al cristianisme d’una sèrie de factors que no ajuden a les persones que es troben en camí de recerca del sentit de la vida tinguin curiositat per saber que aporta el cristianisme a través de la Bona Nova de Jesús. Perquè, tot i la secularització de la societat, les persones segueixen formulant-se les grans preguntes que donen plenitud a la vida. El cristianisme ha de saber escoltar la demanda d’aquestes persones, oferir-los la Bona Nova i ajudar-los en el camí de trobar el referents vitals. L’Església ha de saber estar al costat d’aquestes persones que estan cercant en la religió aquells significants que sostenen la vida.

La secularització és una gran oportunitat per evitar fer cristians automàticament per raons socials. Si la societat la societat i les seves institucions no són cristianes els individus podran optar, com un exercici de la seva llibertat, ser cristians. En una societat secular ser cristià és una elecció. El món secularitzat ajuda a treure de les institucions públiques i dels relats polítics els referents cristians i separar els àmbits de la fe i de la política com dos realitat autònomes. L’Església ha viure esperançada aquest canvi d’època convençuda de que el Senyor està present també en a través de la mateixa secularització. La secularització ens allibera.